(Vilassar de Dalt, Maresme, 1880 – Barcelona, 1960)
Escriptor.
Obrer de formació autodidàctica, formà part del grup de Cosme i Plàcid Vidal.
En poesia publicà La corona anyal (1924), Musa popular (1928) i De cara a mar (1930), i en teatre, Soledats! (1917), i estrenà Imma (1950).
(Igualada, Anoia, 6 abril 1819 – Cardona, Bages, març 1883)
Polític i escriptor. Es llicencià en lleis a la Universitat de Barcelona, ciutat on exercí la professió d’advocat.
Milità en la Unió Liberal, fou alcalde d’Igualada, diputat a corts, intendent de Filipines i governador civil de Granada.
Entre altres obres sobre temes d’administració oficial, cal remarcar Guía de alcaldes y ayuntamientos (1844), Manual del juez de paz (1855), Diccionario jurídico administrativo (1858-64) i Legislación de la época revolucionaria de España (1871).
(Palamós, Baix Empordà, 1858 – Barcelona, 1933)
Escriptor. Impressor d’ofici, col·laborà a “La Campana de Gràcia”, “L’Esquella de la Torratxa”, etc, amb el pseudònim de Valentí Julivert.
És autor de llibres de poesies castellanes i catalanes (Engrunes, 1887; Aires de l’Empordà, 1891; Bosquejos, 1887) i d’obres de teatre còmiques: Al vol! (1877), Dos i un sastre (1878) i d’altres.
(Manresa, Bages, 1855 – Barcelona, 17 agost 1927)
Periodista i escriptor.
Fundà a Manresa “El Cordoner” (1876), “La Montaña” (1880), “Revista Catalana” (1881) i “Diario de Manresa”.
Escriví poemes (Brots primerencs, 1880, i Faules alemanyes en vers català, 1881), obres teatrals còmiques (A les fosques, 1889) i assaigs (Memoria sobre la organización y aspiración de las federaciones de trabajadores en España, 1886).
(Barcelona, 11 març 1893 – 18 gener 1971)
Actor i escriptor.
S’inicià en el teatre al Centre Nacionalista Republicà. Posteriorment, actuà amb la companyia del Sindicat d’Autors Dramàtics Catalans.
A partir del 1939 va dedicar-se al cinema i al teatre radiofònic.
Entre les obres teatrals que va escriure destaca El crit de la terra (1961).
(Rubí, Vallès Occidental, 16 maig 1914 – Barcelona, 14 octubre 2009)
Escriptor i traductor.
Fou redactor en cap del setmanari barceloní “Clarisme”. Corrector de català.
Ha publicat la novel·la Intranscendent (1957) i el conte infantil El grill, la cuca de llum i el dragó (1958).
(Aragó ?, segle XV – Palma de Mallorca, 1463)
Escriptor i frare dominicà.
El 1453 concorregué al certamen celebrat a Barcelona sobre la croada contra els turcs, organitzat per Antoni Saplana, amb la composició intitulada Laors de la creu.
Es mostrà partidari de Carles de Viana en les lluites de la Generalitat contra Joan II i, a causa de la revolta de la ciutat contra el monarca el 1462, fou enviat com a ambaixador a Joan de Beaumont, lloctinent d’Enric IV de Castella, rei del qual es mostraren partidaris els catalans.
Nomenat aleshores prepòsit de Mallorca (1463), les forces reials de Joan II el detingueren quan ell arribava a les Illes per prendre possessió del nou càrrec, i fou, finalment, condemnat a mort i executat.
La Lletra a l’il·lustre don Carles primogènit d’Aragó (1460) és una mostra de les relacions literàries amb el Príncep de Viana.
Les seves darreres obres literàries, escrites a la presó, van vinculades a la seva situació dramàtica. La més remarcable és el Mirall dels divinals assots, escrita en una prosa humanística, proveïda d’una certa ampul·lositat cultista.
Com a poeta, seguí el corrent establert per la poesia catalana del segle XV, amb predomini de les cobles de decasíl·labs.
Interessat per la temàtica religiosa, són coneguts els seus poemes Laors de la Verge Maria, Obra devota de Santa Caterina i Invocació a Sant Tomàs d’Aquino, que el converteixen en l’autor més important dins aquest gènere, després de Ramon Llull.
(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 30 agost 1616 – Perpinyà, 21 desembre 1689)
Polític, advocat i escriptor. Cursà la carrera de dret a Barcelona i fou advocat fiscal de la batllia general de Catalunya, membre del Consell d’Estat i cronista reial.
Durant la guerra dels Segadors fou enviat per la Generalitat i el Consell de Cent a Münster, com a ambaixador català en les negociacions de pau entre França i Espanya, però, havent transigit davant les proposicions franceses, de retorn li foren retirats els càrrecs.
Entre les seves obres figuren Noticia universal de Cataluña (1641), en defensa de la revolta catalana, i Praesidium inexpugnabile principatus Cathaloniae pro jure eligendi Christianissimum Monarcham (1644), reimpresa a Viena i traduïda per ell al castellà a instàncies de la reina regent de França.
(Sant Vicenç dels Horts, Baix Llobregat, 28 octubre 1844 – 22 novembre 1920)
Escriptor. Col·laborà a “El Borinot”, “Lo Crit de la Pàtria”, etc.
Cal esmentar les obres La boira (1886), La tabola (1890), Lo pot petit (1901), de poesia, Lo lliberalisme és la ruïna d’Espanya (1891) i Fruita tarada. Errades catalanes molt usuals i regles ortogràfiques per a evitar-les (1916).
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1889 – Buenos Aires, Argentina, 1954)
Escriptor.
Visqué molts anys a la Pampa, on traduí al català, en vers, Martín Fierro (1936), de José Hernández, i Santos Vega (1956), de Rafael Obligado.
Col·laborà en les revistes “Ressorgiment” i “Catalunya” de Buenos Aires.
Deixà inèdita la versió, també en vers, de Tabaré, de Juan Zorrilla de Sanmartín. Publicà Passen els bàrbars (1938), versos d’un abrandat antifeixisme.
Dades dels Països Catalans 