(Barcelona, 1888 – 1960)
Locutor de ràdio i escriptor.
El 1926 abandonà la carrera teatral per ingressar, com un dels primers locutors dels Països Catalans, a Ràdio Barcelona, on foren cèlebres les seves interpretacions teatrals radiofòniques (Terra baixa, El místic, etc).
Autor d’obres teatrals, com L’Agència comercial (estrenada al CADCI de Barcelona, el 1934), Les sabates de Lídia (1934), El vell flautista (1950) i altres.
(el Poal, Pla d’Urgell, 11 agost 1921 – Montserrat, Bages, 29 octubre 2010)
Escriptor i monjo benedictí de la comunitat de Montserrat.
Ha col·laborat a diverses publicacions periòdiques.
És autor de la sèrie de fullets Himnari dels fidels, iniciada en 1950, i de petits assaigs sobre temes lingüístics i pedagògics apareguts a revistes especialitzades.
(Ripoll, Ripollès, 1791 – 1858)
Escriptor. Era notari de la seva vila natal.
Fou un dels qui tractaren de preservar de destruccions el monestir ripollès.
Deixà manuscrita una Crònica de la villa y monasterio de Ripoll, on ressenyava fets esdevinguts entre els anys 1808 i 1840.
(Barcelona, 9 gener 1904 – 19 novembre 1998)
Escriptor i filòleg. Deixeble de Pompeu Fabra.
Ha escrit novel·la (Seixanta minuts, 1948), poesia, teatre i nombroses biografies, a més d’una Gramàtica catalana (1938) i, entre altres, La restauració dels Jocs Florals (1960) i el Diccionari nacional de la llengua catalana (1993).
(Palma de Mallorca, 26 gener 1840 – Tortosa, Baix Ebre, 5 setembre 1917)
Escriptor i jesuïta.
Exiliat arran de la revolució del 1868, visqué després a València, Palma de Mallorca, Barcelona i, en especial, a Tortosa, dedicat als estudis lexicogràfics sobre els clàssics espanyols.
Destacà el treball Prontuario de hispanismos y barbarismos (1908, 2 volums).
També és autor d’obres pietoses i d’apologètica, com El triunfo social de la Iglesia Católica (1910, 2 volums).
(Arenys de Mar, Maresme, 30 agost 1903 – Coyoacán, Mèxic, 4 maig 1964)
Escriptor. S’especialitzà en estudis sobre el segle XIX, i la seva obra més important és La premsa catalana del vuit-cents (1937).
Publicà també alguna narració i obres de teatre. Col·laborador de “La Publicitat”, “Revista de Catalunya” i “Mirador”.
Exiliat el 1939, fou un dels fundadors de “Full Català” i “Quaderns de l’Exili”.
A Mèxic féu el doctorat de lletres i publicà llibres sobre temes del país: El general Prim en España y en México, La diplomacia española en México i Diccionario de insurgentes.
Va estudiar les figures d’Antoni Puigblanch i de Joaquim M. Bartrina.
(Barcelona, 15 agost 1840 – 29 maig 1899)
Escriptor i periodista. Reuní una bona col·lecció d’objectes d’art.
Fou un dels fundadors del setmanari “El Recuerdo” (1862).
Col·laborà en diaris i revistes i fou autor de treballs com Muebles i tapices (1879), Cerámica, joyas y armas (1882), Fortuny, su vida y obras (1887) i diversos reculls de narracions infantils.
(Figueres, Alt Empordà, 21 agost 1933 – Montserrat, Bages, octubre 1965)
Escriptor i monjo de Montserrat. Col·laborava a “Serra d’Or”.
Un recull pòstum dels seus escrits fou publicat amb el títol de Coses dels homes, coses de Déu.
(Girona, 5 juny 1914 – Barcelona, 1982)
Mestre i escriptor.
Destacà com a guionista en les sèries televisives Doctor Caparrós. Medicina general (1979, premi Ondas) i Doctor Caparrós, mestre de poble (1982).
Escriví les novel·les Ciutat petita i delicada (1975), Nosaltres els mestres (1980), Confessem-nos (1980) i Tramuntana boja (1981).
(Valdo, Argentina, 7 maig 1900 – Barcelona, 8 juliol 1960)
Escriptor. Traduí per a la Fundació Bernat Metge les elegies de Tíbul i de Properci.
Poeta simbolista, publicà Primícies (1920), La lluita en el repòs (1921) i Moments (1924). A part del contes Magda la generosa (sd), la seva obra més important és la novel·la Dies verges (1929).
Fou el pare de Núria Mínguez i Negre.
Dades dels Països Catalans 