Arxiu d'etiquetes: escriptors/es

Solà i Dachs, Lluís

Deixa un comentari

(Barcelona, 17 gener 1932 – )

Escriptor.

Especialitzat en antologies de la premsa catalana: El Bé Negre i Cu-cut! (1967), En Patufet i Papitu (1968), L’Esquella de la Torratxa (1970), Xut! (1971), Un segle d’humor català (1973), El Bé Negre i els seus homes (1977), Història dels diaris catalans (1977), Història dels diaris en català (1978) i Humor culé (1998).

Col·laborador en diaris i revistes, cal fer esment de la sèrie Diaris en català (“Avui”), Dibuixants d’ara (“Hoja del Lunes”) i els seus articles a “L’Avenç”.

Sol i Rodríguez, Josep

Deixa un comentari

(Santa Coloma de Gramanet, Barcelonès, 9 juliol 1909 – 14 gener 1982)

Escriptor. Col·laborà el setmanari “Mirador”.

És autor dels llibres narratius Elionor (1934), Una adolescència (1936) i Appassionatta (1937), que palesaren el seu talent i li auguraren una bona carrera literària.

Deixà tanmateix de publicar, en un llarg parèntesi obert des de la darrera de les obres citades.

Sobrevia, Ignasi

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)

Escriptor. És autor de la Comèdia del famós i divertit Carnestoltes, obra curiosa pel que té d’indici pre-renaixentista en l’escena catalana.

So i de Vilaragut, Bernat (V) de

3 Respostes

(Conflent ?, vers 1315 – Catalunya Nord, 1385)

Escriptor. Vescomte d’Évol i senyor de Millars (Rosselló). Fill del segon vescomte Joan de So.

En les lluites entre Pere III de Catalunya-Aragó i Jaume III de Mallorca servà fidelitat al primer, i intervingué en el setge de l’Alguer (1354) i lluità a Aragó en la guerra contra Pere de Castella (1363).

Fou senescal de Catalunya i majordom del Cerimoniós, i el 1373 fou tramès a Carcassona per tal de tractar amb el duc d’Anjou sobre el problema mallorquí (expedició contra Jaume III de Mallorca).

Fruí d’un cert prestigi literari, puix que Joan de Castellnou l’esmenta elogiosament en un sirventès compost entre el 1339 i el 1343, i prengué part en un cicle de poesies -avui perdut- en què intervingué el futur Joan I el 1374.

La seva única obra conservada és un poema en 1.330 hexasíl·labs apariats intitulat Vesió, escrit entre l’agost de 1381 i l’octubre de 1382. Hi explica una visió al·legòrica en la qual apareixen catorze senyors, que són l’emperador i tretze reis contemporanis europeus, els quals es troben tots en guerra. En un món desballestat i despietat, pastura dels estralls de la guerra i on els prínceps de l’Església es lliuren a la sensualitat només es beneficien els mercaders, que fan grans negocis.

Tot i l’abús d’al·lusions esotèriques, presenta un gran interès per l’actitud política de l’autor (manifesta pacifista i hi insereix subtils al·lusions polítiques, on revela la seva experiència com a diplomàtic) i per la interpretació que fa del moment històric. Les descripcions dels escuts dels monarques són una de les més antigues mostres del lèxic heràldic català.

Sitjó i Carbonell, Jaume

4 Respostes

(Valls, Alt Camp, segle XIII – Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, 18 novembre 1351)

Eclesiàstic i escriptor. Era canonge de Lleida (1322) i més tard vicari general.

Fou successor de Ferrer Colom al bisbat de Lleida (1341-48). Per mort del seu predecessor, Bernat Oliver, passà a la diòcesi de Tortosa (1348-51) on donà una important constitució (1350) per a l’elecció del prior.

És autor d’algunes constitucions (1343) i d’un llibre perdut que demanà la reina Violant de Bar, protectora seva. És autor d’una Cigonina o art de desfer maleficis.

Establí un benifet per mantenir tretze estudiants vallencs a l’Estudi General de Lleida. Morí fent la visita pastoral.

El seu cognom és sovint escrit Cigó i Gigó.

Siscar i de Montoliu, Ramon de

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 1830 – Barcelona, 1 gener 1889)

Escriptor i historiador. Féu nombrosos viatges. Estudià a fons les llengües clàssiques. Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres el 1860. Féu traduccions al castellà de Virgili i Horaci.

És autor dels treballs La carta-puebla de Agramunt y los privilegios concedidos a la misma villa por los condes de Urgel hasta la extinción de la casa de Cabrera, L’Església parroquial d’Agramunt i El primer libro impreso en Tarragona en 1484.

Singlots Poètics

3 Respostes

(Catalunya, 1864 – 1866)

Col·lecció de Frederic Soler, que aplegà els escrits paròdics, sobretot les seves peces curtes conegudes amb el nom de gatades.

Inclou peces de caire costumista, com Un barret de rialles, Les carbasses de Mont-roig, etc, o les més grotesques: Ous del dia, La vaquera de la piga rossa, etc.

En fou editor Innocenci López i Bernagossi.

Sinera

3 Respostes

(Catalunya, 1946)

Mite literari, creat per Salvador Espriu, a partir del seu llibre Cementiri de Sinera (1946).

Amaga la lectura (invertida) d’Arenys (de Mar), el món de la qual presenta subjectivament sublimat.

Sindicat d’Autors Dramàtics Catalans

1 Resposta

(Catalunya, 24 octubre 1911 – 7 gener 1913)

(SADC)  Entitat. Hi participà activament Ignasi Iglésias.

Celebrà dues temporades teatrals: al Teatre Eldorado (1911-12), per a la qual comptà amb una subvenció de 30.000 ptes. de l’ajuntament, i al Teatre Espanyol (1912-13).

Estrenà, entre altres obres, El gran Aleix, de Puig i Ferreter, L’estiuet de Sant Martí, d’Apel·les Mestres, Senyora àvia vol marit, de Pous i Pagès.

Malgrat el seu èxit econòmic, fou dissolt a causa de dissensions internes.

Simó i Ortí, Franc

Deixa un comentari

(Torrent de l’Horta, Horta, 1841 – Barcelona, 1925)

Eclesiàstic i escriptor. Féu la carrera eclesiàstica a Saragossa, on s’ordenà (1865) i fou beneficiat de l’església de Sant Carles. Es dedicà a la predicació i l’apologètica, i també conreà la pintura religiosa.

El 1880 entrà a la Companyia de Jesús, i fou rector del noviciat de Veruela (1887) i durant trenta anys procurador de la província catalano-aragonesa.

Fou el promotor de la construcció del Col·legi de Sarrià, del Col·legi o Palau dels Ducs de Gandia i de la restauració de la Cova de Sant Ignasi, de Manresa.

Deixà escrites poesies llatines i petits tractats de catequètica i apologètica en castellà.