Arxiu d'etiquetes: escriptors/es

Simó i Badia, Ramon

1 Resposta

(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1872)

Tipògraf i escriptor. Militant obrer, el 1854 fou representant dels impressors barcelonins en les negociacions amb les autoritats locals.

El 1855 anà a Madrid, on fundà “El Eco de la Clase Obrera” (agost 1855-febrer 1856). Participà en la petició adreçada a les corts demanant protecció local al dret d’associació obrera.

És autor de l’opuscle Memoria sobre el desacuerdo entredueños de taller y jornaleros (1855) i d’un Manual teórico-práctico de tipografía (1855).

Simó, Arnau

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV)

Escriptor i prelat. Era frare dominicà.

El 1351 figurava ja citat a les fallides negociacions per casar Joan, hereu del comtat d’Empúries, amb una filla del difunt Joan de Randazzo.

Després fou bisbe d’Ottana (Sardenya). El 1382 era bisbe auxiliar de Saragossa.

Traduí al català les històries de Justí.

Sifre i Pérez, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, 16 setembre 1926 – Montblanc, Conca de Barberà, 17 agost 2010)

Escriptor. És autor del recull poètic Una escala d’aqueixes de manobre, accèssit al premi Mn. Amadeu Oller 1966.

Fou un dels fundadors del Centre d’Estudis de la Conca de Barberà.

Sibiuda, Sebastià

2 Respostes

(Catalunya ?, segle XVIII)

Escriptor. Caputxí, probablement secularitzat.

Féu el 1770 una interessant traducció al català de Zaïra, de Voltaire, molt acurada i d’una considerable qualitat literària, encara que en ocasions es vegi en la necessitat de recórrer al francès i castellà.

Aquesta traducció, probablement relacionada amb el nucli teatral de Tuïr, ha estat considerada l’inici de l’escola de teatre neoclàssic a la Catalunya del nord de l’Albera.

Setantí i Alzina, Joaquim

Deixa un comentari

(Barcelona, vers 1550 – 1617)

Escriptor. Ciutadà honrat de Barcelona, cavaller de l’orde de Montesa i castlà de la Bella Guarda. Fill del ciutadà honrat Lluís Antoni Setantí i de Ferrera. Fou jutge d’un certamen poètic celebrat a Barcelona el 1601.

El 1590 publicà Frutos de la historia (basat en Tucídides, Xenofont, Heròdot, Tàcit, etc), reeditat el 1610 i traduït a l’italià el 1617 per Francesco Prati. És autor també del recull d’aforismes -basats en la tradició clàssica- Centellas de varios conceptos, con los Avisos de amigo…, que aparegué el 1614, juntament amb els Aforismos sacados de la historia de Publio Cornelio Tácito de Benedicto Arias Montano.

La part dels Avisos de amigo foren reeditats a Madrid el 1808 i el 1857; foren traduïts al català per E. Moliné i Brases (1909) i per J. Casas-Carbó (1900).

Serrallonga i Guasch, Lluís

Deixa un comentari

(Barcelona, 1895 – 1976)

Funcionari de l’administració local. Es doctorà en dret i en lletres i fou alt funcionari de la Mancomunitat de Catalunya i de l’ajuntament de Barcelona.

Publicà, entre altres obres, un índex de noms propis de la crònica de Muntaner, en col·laboració amb J.M. de Casacuberta, als “Estudis Universitaris Catalans” (1914), i el Vocabulari jurídic català (1934), amb Rafael Folch i Capdevila.

Serrahima i Villavecchia, Lluís

1 Resposta

(Barcelona, 19 agost 1931 – 26 juliol 2020)

Escriptor. Fill de Maurici Serrahima i Bofill.

A partir de l’article Ens calen cançons d’ara (1959), esdevingué un dels iniciadors de la Nova Cançó, de la qual fou promotor i orientador.

Autor de cançons, la més coneguda de les quals fou Que volen aquesta gent? (1967), que popularitzà Maria del Mar Bonet. Ha escrit el recull de poesia Com el mar (1963).

Fou cap del Servei de Música de la Generalitat de Catalunya des del 1986.

Serradell, Bernat

2 Respostes

(Vic, Osona, segle XIV – vers 1445)

Escriptor. Atestat des del 1395, pertanyia a la menestralia ciutadana (era corder d’ofici), però assolí una folgada situació econòmica.

La seva única obra literària conservada, Testament, en 1.473 versos de codolada, és datada el 1419.

Serra i Toneu, Ramon

Deixa un comentari

(Taradell, Osona, 1880 – La Linea de la Concepción, Andalusia, 1943)

Escriptor. Estudià humanitats i filosofia al seminari de Vic. Col·laborà en la premsa comarcal i barcelonina. Fou corrector de “La Veu de Catalunya”.

Publicà els poemes Fruits tardans (1925), la novel·la De mort a vida (1931), les narracions La dona dels ulls blancs i El comediògraf i obres de teatre tradicional.

Serra i Roig, Màrius

Deixa un comentari

(Barcelona, 1 maig 1963 – )

Narrador i enigmista.

Creador de passatemps als diaris “Avui” i “La Vanguardia” i expert en enigmística. En aquest sentit ha publicat el llibre Manual d’enigmística (1991) i diverses recopilacions dels seus mots encreuats (1991 i 1994).

En la faceta literària destaca per l’experimentació verbal i l’humor: Línia (1989), L’home del sac (1990), Tres és massa (1992), Contagi (1992) i Mon oncle (1996).