(Illes Balears, segle XVI)
Escriptor. És autor de poesies en català. En elles es mostra obertament partidari de la revolució dels agermanats de Mallorca contra els abusos dels nobles.
Silvestre, Dionís
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: escriptors/es
Sijé, Gabriel / Ramon *
Gabriel Sijé Pseudònim de l’escriptor valencià Justí Marín i Gutiérrez (1915-46).
Ramon Sijé Pseudònim de l’escriptor valencià Josep Marín i Gutiérrez (1913-35).
Signes i Molines, Miquel
(Tàrbena, Marina Baixa, 15 maig 1915 – Alacant, 14 novembre 1994)
Escriptor. Mestre, ha obtingut diversos premis literaris.
És autor de les obres Luz y niebla (1950), Chapí, Azorín, Miró (1953), Rosana Beltrán (1956), Pantano (1966), entre altres.
Col·laborà a diversos diaris i revistes valencians.
Sidro i Vilarroig, Felip
(Castelló de la Plana, 7 agost 1748 – Rocafort, Horta, 15 juny 1816)
Eclesiàstic i escriptor. Agustinià, adoptà el nom de Joan Facund. Doctor en teologia (1771), n’obtingué la càtedra (1775) de la Universitat de València. Fou provincial de la corona d’Aragó del seu orde.
Bibliòfil distingit, formà al convent de València una important biblioteca pública (fou destruïda l’any 1812). Acadèmic de Sant Carles (1804), censor de la Societat Econòmica d’Amics del País i predicador i cronista de València.
Publicà, entre altres obres: Institutiones theologicae ad Hispaniarum adolescentium usum, In funere Francisci Perezii Bayerii (1797), El fraile en las cortes, que desvetllà una polèmica, i Elementa philosophiae.
Seva i Llinares, Antoni
(Alacant, 16 maig 1942 – )
Escriptor i filòleg. Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona el 1966. Fou col·laborador de diverses revistes. El 1968 publicà el llibre Alacant: 30.000 pieds noirs. L’any 1976 es doctorà en filologia clàssica amb un treball titulat Estudi sobre la traducció textual de Sèneca tràgic.
Autor de diversos treballs sobre teoria de la traducció, treballà en la Fundació Bernat Metge en la confecció de traduccions de clàssics llatins i grecs al català i en l’elaboració d’un diccionari llatí-català. Realitzà diversos estudis sobre l’obra de Joan Fuster i Vicent Andrés Estellés. L’any 1982 publicà el recull d’assaigs Quadern d’ocis.
Settier i Aguilar, Alexandre
(València, 1858 – Almàssera, Horta, 1915)
Metge i escriptor. Llicenciat (1880) i doctor (1881) en medicina, s’especialitzà, a París, en malalties gènito-urinàries. A Buenos Aires fundà la revista “Progreso Médico-Farmacéutico” (1890), que després continuà a Madrid, on residí gairebé sempre.
Publica nombrosos estudis sobre la seva especialitat, la qual abandonà per dedicar-se a la investigació de temes financers i administratius. A “El Mercantil Valenciano” i “Las Provincias” sostingué campanyes anticentralistes, d’un regionalisme possibilista i tímid. Fou secretari general de propaganda de l’Exposició Regional Valenciana (1909).
Publicà La descentralización administrativa y los conciertos económicos con el estado, La instrucción pública en España: una vergüenza nacional i altres opuscles, així com una guia de València.
Servera i Jaume, Francesc Marià
(Sineu, Mallorca, 1827 – 1885)
Escriptor. Es llicencià a Barcelona en medicina i cirurgia (1840) i exercí a Sineu.
Publicà nombroses novel·les històriques: La huérfana de Barcelona (1850), El mundo tal cual es (1863), El cardenal Alberoni o el hijo del jardinero (1867) i drames del mateix estil: Las intrigas de un privado (1845), Doña Elvira de Belloch (1851), etc.
Serred i Mestre, Josep
(València, 1874 – 30 gener 1933)
Llibreter, editor i escriptor. La seva llibreria fou centre de reunió dels joves escriptors valencians al principi del segle XX. Treballà com a actor i fou autor de la revista còmica Tomar el pelo al diablo (1903), estrenada el 1902.
Especial fama tingueren els seus Romances baturros (1899 i 1906) i, sobretot, el seu sermó satíric i bilingüe Sobre la patria celestial (1902), que tingué diverses edicions i fou enregistrat, per ell mateix, en disc.
En els seus darrers anys fou locutor de Ràdio València.
Serrano i Peres, Tomàs
(Castalla, Alcoià, 7 novembre 1715 – Bolonya, Itàlia, 1 febrer 1784)
Eclesiàstic i escriptor. Ingressà a la Companyia de Jesús (1730) i fou catedràtic de teologia al col·legi de l’orde, a Gandia. Expulsats els jesuïtes (1767), residí successivament a Sardenya, Roma, Ferrara i Bolonya.
Publicà obres en llatí i castellà, com Mercurio sacro y poético, De foedere eloquentiae et sapientiae sacrae et profanae (1744), De sacra criticae… (1746), De prima academiae Valentinae gloria (1747), Viaje del Parnaso (1748), Fiestas seculares con que la coronada ciudad de Valencia celebra el feliz cumplimiento del tercer siglo de la canonización de san Vicente Ferrer, apóstol de Europa (1762).
Tingué relació amb el grup humanista de Gregori Maians i fou cronista de València. A Itàlia gaudí d’una certa fama per les seves polèmiques contra Girolamo Tiraboschi i Clementino Vanneti, en defensa dels poetes hispano-llatins (Marcial, Sèneca, Lucà).
Serrano i Belezar, Miquel
(València, segle XVIII – 1809)
Jurista i escriptor. Fou alcalde major de Balaguer.
Publicà Valencia regocijada por las beatificaciones de fray Pedro Nicolás Factor y fray Gaspar de Bono (1787), Descripción topográfica de la Albufera (1788), Discursos político legal sobre la elección de los diputados y personeros del común de los pueblos de España (1783), entre altres obres.
Dades dels Països Catalans 