(Illes Balears, segle XVIII)
Escriptor i cavaller. És autor de poemes religiosos en català.
Sureda-Valero, Agustí
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: escriptors/es
Sureda i Blanes, Francesc
(Artà, Mallorca, 1888 – Palma de Mallorca, 1955)
Escriptor i eclesiàstic. Tres anys d’estada al Marroc, dedicat a investigacions folklòriques i paleontològiques, li serviren per escriure Atrio de morería, Resumen de la historia de Ceuta, Al Araix, Huellas protohistóricas del Mogreb i Abyla Herculana: introducción al estudio de la etnogenia berberisca. Féu estudis lul·lians.
És autor d’una novel·la De com Icarus perdé les ales (1932), del tractat Theologumena, apología del Catolicismo contra los errores modernos (1927) i de l’assaig Feminalia: Introducción al estudio de la pedagogía femenina, que fou traduït al francès i a l’italià. El 1947, amb el pseudònim de Rusticus Silvíger, publicà un volum de balades: Trilogia del sentiment.
Sureda de Sant Martí i Desbrull, Domènec
(Palma de Mallorca, 7 febrer 1653 – 4 octubre 1723)
Marquès de Vilafranca. Estudià a Barcelona i Salamanca i es doctorà en drets i teologia a Gandia. Retornat a Mallorca s’ordenà de sacerdot (1683); fou canonge de la seu (1692). Rector de la Universitat Lul·liana, el 1688 es veié forçat a dimitir.
Publicà un compendi de les Constituciones, estatutos y privilegios de la universidad luliana del Reino de Mallorca (1698), precedit d’una notícia històrica de la universitat i dels documents de la seva creació. Deixà manuscrita una genealogia de la família Sureda. Poesies seves en llatí figuren en els preliminars d’algunes edicions de l’època.
Sureda, Joan
(Illes Balears, segle XVI – segle XVII)
Militar i escriptor. Serví a la guerra de Portugal. N’ha restat només un sonet.
Sunyer, Joan Baptista
(Palma de Mallorca, segle XVII – 1689)
Mariner i escriptor. Vinculat al govern de l’illa, fou jurat el 1654. Armador de galeres, aconseguí de reunir una fortuna important, en part a base de captures de vaixells a la Mediterrània, cosa que li permeté de fer diversos prèstecs al rei.
Féu diverses proeses al nord d’Àfrica (1656), i costejà algunes campanyes per lluitar contra França. El rei el premià el 1667 amb el fur militar.
El 1659 anà a visitar els Sants Llocs en compliment d’una prometença i, en tornar, féu edificar la capella de Sant Erasme a l’església de Sant Francesc de Palma. Deixà manuscrita una relació de la seva Peregrinación y viaje a Tierra Santa.
Fou acusat, potser sense fonament, d’assassinar la seva muller Margarida Gastinell, morta el 1678.
Soto i Iborra, Vicent
(València, 22 febrer 1919 – Madrid, 12 setembre 2011)
Escriptor. Realitzà els estudis de dret a la Universitat de València. L’any 1954 anà a Londres on residí habitualment i on treballà com a periodista. Dedicat al teatre, especialment a l’infantil, el 1942 guanyà el premi Lope de Rueda amb la seva obra Rosalinda.
En el camp de la narrativa, escriví diversos contes i novel·les que li valgueren el premi Nadal 1966 i altres guardons. Publicà Cuentos humildes (1948), La Zancada (1966), Bernard, uno que volaba (1972), Casi cuentos de Londres (1973), El gallo negro (1973), Cuentos del tiempo de nunca acabar (1977) i Una canción para un loco (1986).
Sors, Lleonard de *
Veure> Lleonard de Sorts (escriptor català, segle XV).
Sorribes i Gramatge, Vicent
(València, 6 octubre 1903 – Quart de Poblet, Horta, 15 setembre 1986)
Eclesiàstic i escriptor. Rector de Rocafort des del 1942.
És autor de llibres piadosos: l’Eucologi, Missal valencià (1951), La devoció valenciana a sant Roc (1956), Salve Sancta Parens (1957), sobre la devoció mariana de Jaume I, i La missa del Poble (1959).
Sorivella, Pere
(País Valencià, segle XV – segle XVI)
Escriptor. Conreà la poesia religiosa. Concorregué al certamen poètic en honor de Santa Caterina de Siena, celebrat a València el 1511.
Sòria i Parra, Enric
(Oliva, Safor, 30 juliol 1958 – )
Escriptor. Com a poeta ha publicat Mirall de miratges (1982), Varia et memorabilia (1984, premi València), Compàs d’espera (1993) i L’instant etern (1999, premi Carles Riba). Els seus versos són meditacions sobre el pas del temps i la natura humana expressades amb un llenguatge que busca la claredat i l’eficacia.
També ha publicat el diari Mentre parlem (1991, premi Joanot Martorell) i els aplecs assagístics Sermonari laic (1994) i Incitacions (1997), sobre temes diversos, especialment literaris.
Ha traduït al català obres de Thomas de Quincey i de Franz Kafka.
Dades dels Països Catalans 