(Vilagrassa, Urgell, 1935 – )
Religiós escolapi. Fou provincial dels escolapis de Catalunya (1978-85) i d’ençà del 1985 fou el prepòsit general de la congregació.
Amb l’exercici d’aquest càrrec traslladà la seva residència a Roma.
(Barcelona, 20 juny 1805 – València, 25 setembre 1849)
Sacerdot i poeta romàntic. Traslladat de jove a València (1814), ingressà a l’orde dels escolapis (1819) i morí reclòs en un manicomi. Fundà el “Diario Mercantil de Valencia”.
Influït per Chateaubriand -que havia traduït-, Lamartine i Hugo, escriví, en castellà, a més d’una certa producció religiosa, unes obres amoroses i cavalleresques, plenes d’un to voluptuós, fantasies eròtiques i motius orientals (La hermosa Halewa, Poesías, caballerescas y orientales, 1840; Poesías, 1843).
En català va escriure un miracle de Sant Vicent Ferrer.
(Mataró, Maresme, 1876 – Barcelona, 1952)
Religiós escolapi. Després d’exercir el mestratge a Cracòvia (Polònia) i a Cornigliano (Itàlia), s’instal·là a Catalunya, on fou rector del col·legi de Santa Maria i de Sant Antoni de Barcelona i director de la revista “Academia Calasancia”.
Cinc vegades fou prepòsit de les Escoles Pies de Catalunya, i durant el seu mandat obrí els col·legis de Sitges i de Granollers, un altre a La Víbora (Cuba), una casa i un noviciat a Mèxic i una casa a Los Ángeles (Califòrnia).
(Sabadell, Vallès Occidental, segle XIX – Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1902)
Religiós escolapi. Sobresortí com a orador sagrat.
És autor d’una Historia Universal, d’una Historia de Cuba i un treball sobre els col·legis de l’orde a Barcelona, Mataró, Guanabacoa (Cuba) i Vilanova.
(Terrassa, Vallès Occidental, 7 agost 1830 – Camagüey, Cuba, 1906)
Religiós escolapi. Fou rector del col·legi de Sant Francesc, de Camagüey.
Durant la guerra per la independència cubana es destacà per la seva abnegació constant a favor dels pobres, els desvalguts i els perseguits, sense tenir en compte el compromís que aquesta actitud podia representar des d’un punt de vista polític.
L’esmentada ciutat cubana li alçà un monument.
(Balaguer, Noguera, 11 agost 1873 – 13 agost 1920)
Publicista. Ingressà a l’orde escolapi (1888) i s’ordenà de sacerdot (1895). Fou rector del Col·legi de Sant Antoni, de Barcelona.
El 1913 passà a Viena com a delegat de l’orde; reformà les escoles pies d’Àustria i el 1918 anà a Cracòvia a organitzar les de la Polònia independent.
Poliglot, traduí poemes de Schiller, Grillparzer, etc, i publicà On han d’anar els àngels (1909) i el drama històric Carlos Capeto (1910).
(Sabadell, Vallès Occidental, 28 juny 1838 – 8 febrer 1910)
Religiós escolapi. Professà el 1854 i durant molt de temps fou rector dels col·legis de Mataró i Sabadell.
Excel·lí com a professor i orador sagrat, fins i tot després de perdre la vista, i deixà escrites diverses composicions poètiques i algunes observacions didàctiques: Composición poética de San Juan Bautista (1885), Composición poética a la Virgen de la Misericordia (1865), Discurso sobre Santa Cecilia y la Música Sacra (1897), Problemas de Alta Matemática a la revista “Cosmos”, etc.
(Mataró, Maresme, 1885 – l’Havana, Cuba, 1946)
Zoòleg. Estudià a Lovaina; s’ordenà de sacerdot i ingressà en l’orde escolapi.
Es dedicà a la malacologia, ciència a la qual aportà diversos descobriment d’espècies noves que duen el seu nom.
Anà a residir a Cuba; millora el Museo de Historia Natural de Guanabacoa i fou rector i vicari general de les Escoles Pies de Cuba.
(Barcelona, 1 maig 1861 – Sabadell, Vallès Occidental, 17 maig 1924)
Pedagog. Ingressà a l’orde escolapi el 1877. Es formà als col·legis de l’orde de Barcelona, Moià i Lleó.
Exercí el seu mestratge per diferents col·legis (Balaguer, Tàrrega, Barcelona) i s’especialitzà en el grau superior de primera ensenyança, per al qual escriví llibres de text de tenidoria i gramàtica.
Després de viure alguns anys a Panamà, d’on fou superior, retornà al Principat, i s’establí a Olot i després a Sabadell.
(Balaguer, Noguera, 19 juliol 1892 – Barcelona, 7 gener 1954)
Pedagog. Escolapi (1906), desplegà la seva major activitat a Sabadell.
És autor d’obres de text escolar (El llibre dels infants, 1922; reeditat diverses vegades i il·lustrat per Josep Obiols; El meu llibret, Sal·labari català…, 1931) i de Vida de Sant Josep de Calassanç… (1920).
Dades dels Països Catalans 