Arxiu d'etiquetes: escaladors/es

Barberà i Suqué, Josep

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 8 setembre 1923 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 30 maig 2000)

Escalador. Vinculat al Club Muntanyenc Barcelonès (1941) i soci del Centre Excursionista de Catalunya (1947), on era membre dels respectius grups d’escalada (GAM i CADE).

El 1944 fundà a Sant Cugat una delegació del Club Muntanyenc Barcelonès, que el 1963 es constituí com a Club Muntanyenc Sant Cugat, entitat que presidí (1969-72).

Difusor de l’excursionisme i l’escalada, durant més de 20 anys publicà diversos llibres fruit de la seva activitat iniciada ja a la dècada del 1940, juntament amb treballs sobre història de l’excursionisme i l’escalada a Catalunya.

Alguns exemples són: Montserrat pam a pam (1977), Sant Llorenç pam a pam (1979), Història d’una pedra: dels cinquanta anys d’escalades al Cavall Bernat (1985), Les nostres muntanyes (1990), Les primeres del GAM en el seu cinquantenari (1991), on coordinà altres autors, i Excursionistes Recordats (1996).

El 1978 fundà el grup Cavall Bernat i creà el museu del mateix nom.

En reconeixement a la seva trajectòria rebé diverses distincions, com la Medalla de Plata de la FEM (1972) i la Medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya (1991).

Anglada i Nieto, Josep Manuel

1 Resposta

(Barcelona, 5 agost 1933 – )

Alpinista i escalador. Director tècnic de l’Expedició Espanyola als Andes (1961) i cap de les expedicions Barcelona al Perú (1963) i a l’Ahaggar i al Garet el Djenoun (1967).

Un dels més importants dels escaladors sobre roca, ha realitzat gran nombre de primeres ascensions: a Montserrat, als Andes, a les Dolomites, als Alps, etc.

El 1982 va participar en la primera expedició catalana a l’Everest.

Vallès i Ocaña, Carles

3 Respostes

(Barcelona, 6 juliol 1958 – )

Alpinista. Membre de diverses entitats excursionistes i grups d’alta muntanya i escalada, el 1985 formà part de la primera cordada catalana que assolí l’Everest. També realitzà la primera ascensió catalana al Cho Oyu (1984), l’ascensió al Lhotse Shar (1990) i la primera ascensió estatal al pilar oest del Makalu (1991).

Pel que fa a l’obertura de grans rutes alpinístiques, cal destacar la via dels Catalans al Huascarán Nord (1983) i la via Catalana al Thamserku (Himàlaia del Nepal, 1999).

Darrera d’aquests èxits hi ha una llarga trajectòria d’escalades de dificultat als Pirineus, als Alps, a Escòcia, el Canadà o Alaska, a més d’expedicions als Andes del Peni (1986), l’Himàlaia (1987, 1988 i 1989) i el Karakoram (1988).

És autor del llibre La realitat d’un somni (1992), on relata les seves experiències a la muntanya.

Sors i Ferrer, Antoni

3 Respostes

(Sant Vicenç de Montalt, Maresme, 22 octubre 1949 – Lhotse, Nepal, 27 setembre 1987)

Alpinista. Membre de l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró, el 1981 fou el cap de la primera expedició catalana que assolí el Broad Peak (8.047 m) al massís de Karakoram. També encapçalà l’expedició que el 1984 hagué d’abandonar als 7.300 m d’altitud la conquesta del Lhotse (8.400 m), a l’Himalaia. Participà en les expedicions catalanes a l’Everest del 1983 i el 1985 i fou un dels membres que el 1985 n’assolí el cim. Morí víctima d’una allau quan intentava per segona vegada l’ascensió al Lhotse.

Estasen i Pla, Lluís

3 Respostes

(Barcelona, 6 octubre 1890 – 23 juny 1947)

Excursionista i escalador. Membre del Centre Excursionista de Catalunya d’ençà del 1910. Es destacà com a esquiador, guanyant diversos campionats i inicià a Catalunya les grans travessies de cims i valls pirinencs amb esquí. La seva tasca d’escalador, publicista i preparador fou intensíssima i d’immillorables resultats per a l’acreixement de les activitats excursionistes.

El 1928 féu la primera escalada a la paret nord del Pedraforca, juntament amb Josep Rovira, J. Puntes i Jofre Vila. Col·laborà intensament en el Cinquè Congrés Internacional d’Alpinisme, celebrat a Barcelona. Promogué l’establiment d’un sistema de refugis, d’acord amb un pla ambiciós i ben establert. També féu escalades als Alps i a les Dolomites. Introduí noves tècniques i nous materials d’escalada.

Morí en el camí de Saldes a Barcelona, de resultes d’un atac de feridura, quan es dirigia a inaugurar el refugi que duu el seu nom a la jaça dels Prats al Pedraforca.

Cadiach i Puig, Òscar

2 Respostes

(Barcelona, 22 octubre 1952 – )

Alpinista i guia d’alta muntanya. Vinculat a diverses entitats excursionistes, el 1984 assolí el seu primer vuit mil, el Nänga Parbat (8.125 m alt), juntament amb Jordi Magriñà. L’any següent formà part, juntament amb Antoni Sors i Carles Vallès, de la primera cordada catalana que assolí l’Everest (8.848 m), que el 1993 tornà a fer pel vessant nepalès.

Al principi de la dècada de 1990 inicià l’exploració de muntanyes xineses, com l’escalada en solitari al Broad Peak nord (1990), l’ascensió del cim verge del Tarraco Kangri (1991) i l’obertura de la ruta Fem Tarragona al Broad Peak central (1992). El 1996 obrí la via Free Tibet al Cho Oyu.

A més, a participat en nombroses expedicions a Kenya, els Andes, l’Ahaggar argelià, el Karakoram, l’Himalaia i la Patagònia, i, com a guia d’alta muntanya, ha dirigit alpinistes a l’Aconcagua, el Kilimanjaro i a cims de l’Himalaia i el Karakoram.

És autor de reportatges fotogràfics i documentals, alguns d’ells guardonats en diversos festivals de cinema de muntanya d’àmbit internacional.