Arxiu d'etiquetes: erudits/es

Martí i Grajales, Francesc

2 Respostes

(València, 18 novembre 1862 – 12 agost 1920)

Erudit i historiador. Dedicat al periodisme, col·laborà a “El Universo”, “El Progreso” i “Las Provincias”. Es dedicà a treballs de recerca historiogràfica i publicà nombroses monografies sobre temes valencians.

D’entre les seves obres cal destacar Orígenes del grabado en Valencia (1883) i Estudio histórico-crítico de los poetas valencianos de los siglos XVI, XVII i XVIII (1883), ambdues en col·laboració amb Puig Torralba; El notario Carlos Ros y Hebrea. Bibliografía (1891), El doctor Gaspar Juan Escolano, cronista del Reino (1892), El Dr. Juan Plaza (1893), Cancionero de la Academia de los Nocturnos de Valencia (1905-12), El Dr. Melchor de Villena (1916), Ensayo de una biblioteca valenciana del siglo XVIII; Obras de Juan Fernández de Heredia (1923) i Ensayo de un diccionario biográfico y bibliográfico de los poetas que florecieron en el Reino de Valencia hasta el año 1700 (1927).

Marín i Mendoza, Joaquim

Deixa un comentari

(Borriana, Plana Baixa, 23 abril 1727 – San Roque, Andalusia, 1782)

Erudit. Estudià filosofia i lletres i dret a la Universitat de València i fou catedràtic de dret natural i de gents a Madrid. Nomenat alcalde del Crim de València, morí abans de prendre possessió d’aquest càrrec.

Cal esmentar les seves obres Historia de la milicia española desde las primeras noticias que se tienen por ciertas hasta los tiempos presentes (1776), Historia del Derecho Natural y de Gentes (1776) i Memoria genealógica justificada de la familia Garcés de Marcilla (1780).

Maltes i Beltran, Pere Tomàs

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1654 – 1732)

Erudit carmelità. Prior del convent de Palma, fou professor de teologia a l’Estudi General Lul·lià, on introduí la filosofia de Roger Bacon.

Els seus nombrosos estudis sobre història religiosa de Mallorca, teologia i dret canònic, han restat inèdits.

Maians i Siscar, Joan Antoni

1 Resposta

(Oliva, Safor, 23 març 1718 – València, 29 març 1801)

(o Mayans) Erudit i eclesiàstic. Estudià arts a la universitat de València. Degué gran part de la seva formació al seu germà Gregori, molt més gran que ell. Hi col·laborà estretament durant anys, mentre tots dos vivien a Oliva.

En certa manera, ocupant-se sobretot d’aspectes històrics i arqueològics, fou un excel·lent auxiliar de Gregori, mantenint-se ell en un modest segon terme que no li féu signar sinó obres secundàries, com Illici, hoy la villa de Elche (1771) i traduí el Catecismo (1771) de F. FitzJames, encara que la més important de les seves obres és Notas y observaciones a la división de los obispados atribuïda al rey Wamba.

Fou ardiaca de Cullera (Ribera Baixa) i canonge dels capítols de Tortosa i de València (1774), d’on fou rector de la universitat el 1775.

A la mort del seu germà continua l’obra empresa, especialment l’edició de les Opera omnia de Joan Lluís Vives.

Maians i Siscar, Gregori

31 Respostes

(Oliva, Safor, 9 maig 1699 – València, 21 desembre 1781)

(o Mayans)  Filòleg, escriptor i erudit. Germà de Joan Antoni. Va seguir l’escola humanística representada per Joan Lluís Vives, una edició de les obres del qual va preparar.

Com a erudit, a més a més, va ésser el primer a editar el Diálogo de la lengua, de Juan Valdés, els Refranes, de Santillana, i l’Arte de trovar, de Villena. Va exposar les seves teories lingüístiques a Orígenes de la lengua española, va publicar una Gramática Latina, un Diccionario de la Lengua castellana i una Retórica, que és considerada com una de les primeres antologies de prosistes castellans.

Com a filòsof, seguint la pauta del pensament de Vives, ens presenta una línia filosòfica de sentit jurídic que entronca dins el cos doctrinal propi de l’escola catalana, que donava un valor substantiu als costums i a l’equilibri en contraposició als criteris dels qui reconeixien més categoria a la llei escrita que no a la llei viva.

És a Comentarios on es posa de manifest el seu pensament. Aquesta obra fou considerada en l’ordre del pensament jurídic com una de les millors de la seva època a Europa.

Madramany i Calatayud, Marià

Deixa un comentari

(l’Alcúdia, Ribera Alta, 29 març 1746 – Palma de Mallorca, 13 gener 1822)

Erudit i advocat. Des del 1807 fou beneficiat de la parròquia de Sant Bartomeu de València. Secretari de la Inquisició a València des del 1807, i fiscal general del mateix tribunal a Mallorca des del 1819.

És autor d’un Tratado de la nobleza de la Corona de Aragón (1788).

Lluís de Vilafranca *

Deixa un comentari

Veure> Vilafranca, Lluís de  (erudit caputxí mallorquí, 1770-1847).

Llorens i Raga, Pelegrí Lluís

Deixa un comentari

(Catarroja, Horta, 1903 – València, 1976)

Sacerdot i erudit. Canonge arxiver de la catedral de Sogorb.

Ha publicat articles sobre art i història a revistes valencianes, i els llibres Relicario de la catedral de Valencia (1964) i Episcopologio de la diócesis de Segorbe-Castellón (1974).

Llorca i Die, Ferran

1 Resposta

(València, 3 març 1872 – Nauta Riva, Llenguadoc, 10 setembre 1939)

Periodista i erudit. Doctor en història i llicenciat en dret. Col·laborador d'”El Pueblo”, director d'”El Noticiero Sevillano” i redactor d'”El Liberal”, de Madrid (1902-07).

Gerent de l’editorial Española y Americana i director de l’editorial Prometeo de Blasco Ibáñez, amb la filla del qual, Llibertat, es casà (1991).

Autor de La Escuela Valenciana de Arquitectura (1932), Sublevación del infante don Jaime de Aragón, seguida de la de su hijo del mismo nombre (1462-1477) (1934).

Llompard, Francesc

Deixa un comentari

(Porreres, Mallorca, segle XVI – Illes Balears, segle XVII)

Eclesiàstic i erudit. Destacà pels seus sermons. En publicà bastants, així com una gramàtica de la llengua hebrea escrita en llatí.