Despoblat, a la bora del barranc de Carraixet.
El 1370 esdevingué lloc de contribució de València, i el 1400 hom hi establí els cementiris dels penjats i dels pobres, a càrrec de la confraria de la Mare de Déu dels Sants Innocents, que el 1447 construí l’ermita de la Mare de Déu dels Desemparats, que es conserva molt modificada.
Veure> Sant Miquel de Canyelles (ermita).
Santuari i ermita de la Mare de Déu de Bonany, prop del cim del puig de Bonany (317 m alt), abans anomenat puig de Burguès, entre la vila de Petra i les de Sant Joan de Sineu i Vilafranca de Bonany.
L’església, d’estil neoclàssic, fou edificada damunt l’anterior (obra del segle XVII) entre 1920-25; hi és venerada la imatge de la Mare de Déu, talla de fusta medieval.
El santuari estigué a càrrec de donats fins al 1896, que fou confiat als ermitans de Sant Pau i de Sant Antoni Abat.
Hi ha una hostatgeria.
Possessió, prop de la costa. Prop seu hi ha l’ermita de Betlem, construïda per un grup d’ermitans al començament del segle XIX.
El temple és neoclàssic (1818-24). Hi ha el noviciat de la congregació d’ermitans de Sant Pau i Sant Antoni.
Ermita i centre turístic, format per nombrosos xalets d’estiueig i un hostal.
Situat a la serra de la Calderona, al vessant septentrional del Garbí, al límit amb el terme de Serra de Portaceli (Camp de Túria), al voltant de la font de Barraix, d’aigües minero-medicinals.
(Escorca, Mallorca Tramuntana)
Possessió, situada vora el monestir de Lluc.
Prop de la casa es troba l’ermita de Sant Pau de so n’Amer, anomenada ermita de so n’Amer, fundada el 1672 per iniciativa de Joan Mir i Vallès, renovador de l’eremitisme mallorquí. L’ermita de so n’Amer no estigué, tanmateix, massa temps habitada.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf)
Antiga quadra. Tocant al mar hi ha les restes de la torre d’Adarró, de caràcter defensiu.
Des del segle XVII fou anomenada de Sant Gervasi, nom de l’ermita construïda al seu costat.
Congost del riu Montsant, entre la serra la Llena i el massís de Montsant.
Segons tradició, hi habità fra Guerau Miquel, amb fra Joan i altres anacoretes. En realitat, el 1192, fra Guerau rebé la possessió i el domini d’una bona part del Montsant, entre l’ermita de Sant Bartomeu i la de Santa Maria de Montsant; el 1210 cedí una part de la seva concessió als Balbs de Lleida perquè hi fos edificat un monestir, i ell es retirà vers Bonrepòs.
Segons la llegenda, fra Guerau habità en una gran balma o cova del congost, on edificà l’ermita de Sant Bartomeu, encara subsistent, i la de Santa Maria, ja desapareguda.
(Torrelles de Foix, Alt Penedès)
(o Santa Maria de Foix) Parròquia i antic poble.
L’església, després convertida en santuari (la Mare de Déu de Foix), s’alça a 661 m alt damunt un abrupte espadat, a la dreta del riu de Foix; és un notable edifici romànic d’una sola nau, d’arc lleugerament apuntat, amb un petit atri (segle XII), amb dues naus menors afegides posteriorment (segle XIII), envoltat, amb la rectoria, d’una muralla. Fou consagrada el 1319. La imatge era una talla de fusta bruna, i desaparegué el 1936.
L’ermita de Foix, a uns 400 m d’alt, al peu del tossal de Foix (688 m alt), al camí de Torrelles, fou construïda el 1707. La imatge és actualment venerada a l’església parroquial de Torrelles.
Prop de l’església vella hi ha les restes del castell de Foix, esmentat ja el 1067, que al segle XIII pertangué als Cervelló, des del 1388 als Pinós i al segle XV als Peguera, que foren senyors de Foix i de Torrelles.
Antic castell aturonat (146 m alt). Al costat de la torre es troben les restes de l’ermita de l’Àngel.
Dades dels Països Catalans 