(Palma de Mallorca, 26 juny 1904 – Barcelona, 20 febrer 1990)
Entomòloga. Especialitzada en l’estudi dels macrolepidòpters.
Reuní una col·lecció de 20.000 papallones, que es troba exposada al Museu d’Història Natural de Nova York des de 1966.
Fou col·laboradora de nombroses publicacions especialitzades.
(València, 1976 – )
Fundació. Constituïda amb la col·lecció de més de 100.000 insectes llegada per Joan de Torres Sala d’Orduña i Feliu.
La seva finalitat és promoure els estudis de recerca entomològica al País Valencià.
(Torrellebreta, Osona, 20/mar/1897 – 14/des/1967)
Entomòleg. Familiar de Joaquim Vilarrúbia i Garet.
Fou el patrocinador del Museu de Torrellebreta.
Antoni Domènech (Cervera, Segarra, 1785 – Barcelona ?, segle XIX) Metge. Catedràtic d’agricultura a l’Escola de la Junta de Comerç. Fou membre de diferents institucions culturals i econòmiques de Barcelona. Publicà Memoria sobre el estado actual de la agricultura y la botánica (1842).
Climent Domènech (Catalunya, segle XV – Barcelona, segle XVI) Pintor. Era fillastre de Jaume Vergós (II) i, en renunciar aquest a continuar essent pintor del Consell de Cent (1503), el substituí en el càrrec. Les seves obres no han estat conservades.
Francesc Domènech (Vic, Osona, segle XVII) Arquitecte. Col·laborà en els projectes de reconstrucció de la catedral de Vic. Dirigí fins el 1658 les obres de la capella de Sant Bernat Calbó.
Ignasi Domènech (Barcelona, segle XIX) Metge. Escriví estudis sobre la icterícia i les malalties mentals.
Jeroni Domènech (València, segle XVI) Religiós jesuïta. Fou superior del col·legi de la Companyia a París, per ordre de sant Ignasi de Loiola (1540). Més tard, per espai de vint anys, fou provincial de Sicília. Fundà col·legis a Bolonya i a València.
Joaquim Domènech (Catalunya, segle XVIII – Barcelona, 1839) Entomòleg. Fou arxiver de l’Acadèmia de Ciències, a la qual deixà, en morir, una notable col·lecció d’insectes.
Joaquim Domènech (País Valencià, segle XIX – Morella, Ports, segle XIX) Escultor. Al Palacio Real i a l’Academia de San Fernando de Madrid es conserven obres seves.
(Torrellebreta, Osona, 1904 – 1983)
Sacerdot i entomòleg. Germà d’Antoni, Conrad i Joaquim. Capellà de l’hospital comarcal de Vic.
Ha recollit més de trenta-cinc mil exemplars d’himenòpters, conservats al Museu de Torrellebreta. Ha enriquit la col·lecció de lepidòpters del seu germà Joaquim amb espècimens procedents de països exòtics. Algunes subespècies de cinipidocecídides porten el seu nom.
És autor, entre altres treballs, de Cinipidocecídies vigatanes (1930) i Fàunula himenopterològica de la comarca de Vic. Fam. Vespidae (1930).
(Torrellebreta, Osona, 13 setembre 1902 – 1987)
Entomòleg. Germà d’Antoni, Conrad i Lluís. Residia a la masia de Torrellebreta, el seu principal centre d’observació i de treball.
Soci d’honor de la Societat Hispano-luso-americana de Lepidopterologia, fundador i president de la Societat Catalana de Lepidopterologia i membre de la Institució Catalana d’Història Natural.
Expert en lepidòpters, sobretot en licènids (blavetes), dels quals descriví algunes formes noves per a la ciència, li han estat dedicades diverses subespècies. Posseïa una magnífica col·lecció de més de quaranta mil exemplars de papallones, conservades a la casa pairal.
És autor del manual Els nostres insectes. Converses de divulgació entomològica i d’una vintena d’articles sobre lepidòpters.
L’any 1986 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.
Un familiar seu fou Josep Maria Vilarrúbia i Verneda.
(Cabacés, Priorat, 7 març 1858 – Girona, 31 desembre 1938)
Entomòleg. Estudià a Reus i a Barcelona. Ingressà a la Companyia de Jesús i fou ordenat sacerdot. Fou professor d’història natural a Saragossa i a Madrid.
El 1902 fundà la Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales i organitzà el primer congrés de naturalistes de Saragossa (1908). El 1918 fou nomenat membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans.
Publicà obres de tema religiós i obres científiques, com Una excursió científica a la Sierra Nevada (1902), Neurópteros de España y Portugal (1908) i Entomologia de la Catalunya (1923-24), i un gran nombre d’articles en publicacions catalanes i estrangeres.
Col·laborà a l’Enciclopedia Espasa.
(Barcelona, 9 gener 1921 – 20 gener 2015)
Entomòleg. El 1948 participà a l’expedició científica catalana al golf de Guinea.
Per tal de poder treballar en entomologia exòtica es traslladà a París, el 1956, on col·laborà amb la Unesco. Ha fet nombrosos viatges científics a l’Àfrica.
El 1959 ingressà al Museu d’Història Natural. El 1974 fou nomenat membre honorari de la Institució Catalana d’Història Natural. Treballà als laboratoris de la facultat de Ciències de París.
Ha redactat nombrosos articles científics i també ha participat en múltiples congressos i trobades internacionals sobre entomologia.
(Tricio, Rioja, 24 gener 1809 – Madrid, 14 febrer 1898)
Entomòleg. Fill d’Ignasi Graells i Ferrer. Establert a Madrid, on obtingué una càtedra de medicina (1843), introduí a Espanya la piscicultura i l’ostreïcultura.
Membre fundador de la Societat Entomològica de França, publicà estudis i tractats d’entomologia i ictiologia. Ajudà a propagar els ceps americans, estudià la fil·loxera.
És cèlebre pel seu descobriment i estudi de la papallona Graellsia isabellae, que pren nom d’ell i de la reina Isabel II, a la qual la dedicà. Reglamentà la propagació dels mariscs i la pesca i cria de crustacis.
Entre les seves obres cal citar Catálogo de los moluscos terrestres y de agua dulce observados en España, y descripción y notas de algunas especies nuevas o poco conocidas (1846), Descripción de un lepidóptero nuevo (1852), Catálogo de los peces de las costas de Cataluña (1869), Zoografía de la animales vertebrados (1877), La philloxera vastratix (1881) i Acuicultura (1887).
(Maó, Menorca, 29 octubre 1903 – Barcelona, 5 juliol 2000)
Entomòleg. S’ha especialitzat en microlepidòpters presents a Catalunya, dels quals ha aplegat uns 8.000 exemplars, pertanyents a unes 850 espècies diferents.
D’ençà del 1980 fou membre honorari de la Societat Catalana de Lepidopterologia; ha publicat diversos articles sobre el tema.
Dades dels Països Catalans 