Arxiu d'etiquetes: entitats

Lliga de Defensa Industrial i Comercial de Barcelona

(Barcelona, fi segle XIX – després 1928)

Entitat proteccionista. Creada amb l’objectiu de defensar els interessos de l’estament comercial i industrial davant del govern espanyol.

Durant la seva existència elaborà un programa amb les aspiracions de Catalunya en els aspectes fiscal, comercial i polític (1898), participà en el Tancament de Caixes (1899), fet que provocà la seva dissolució, i, una vegada restablerta, defensà la creació de la Mancomunitat de Catalunya (1914).

Entre els seus presidents figuraren Sebastià Torres, que fou un dels quatre presidents de la candidatura regionalista del 1901.

Liceu Filharmònico-Dramàtic Barcelonès

(Barcelona, 1837 – 1846)

Societat cultural. Creat amb el nom de Societat Filodramàtica, per tal d’aplegar recursos per al Vuitè Batalló de Línia de la Milícia Nacional barcelonina.

Hom arranjà un teatre en la mateixa caserna (instal·lada al convent de Montsió, expropiat a la comunitat). Les representacions, iniciades per l’agost de 1837 amb teatre en castellà, inclogueren aviat funcions d’òpera italiana.

D’altra banda, hom establí un centre d’ensenyament musical, que esdevingué (1838) el primer conservatori dels Països Catalans: el Conservatori del Liceu.

Malgrat la dissolució del batalló que l’havia creat, el Liceu continuà les activitats i el 1845, sota la direcció de Joaquim Gispert, inicià les gestions per a poder construir un nou local, el Gran Teatre del Liceu, finançat per una junta o societat de propietaris.

Poc després, la societat hagué de retornar el convent de Montsió a la seva comunitat, i calgué suspendre les representacions fins a tenir enllestit el nou teatre.

Lanònima Imperial

(Barcelona, 1986 – setembre 2011)

Companyia de dansa. Fundada per Juan Carlos García (ballarí i coreògraf) i Claudio Zulian (músic), als quals s’afegiren diversos ballarins.

El seu primer espectacle, Eppur si muove, aconseguí diversos premis. Posteriorment estrenaren Càstor i Pòl·lux (1989) i Kairós (1990), en el qual incorporaren per primera vegada dones a la coreografia.

L’any 2011 es dissolgué.

Joglars, Els

7 Respostes

(Barcelona, 1961 – )

Companyia teatral. Formada com a grup de mim per A. Font, A. Boadella i C. Soldevila.

Des del 1968, dirigit per Boadella, han anat perfeccionant la tècnica mímica i hi ha afegit altres efectes complementaris i es consolidà amb els muntatges El Diari i El joc (1969).

Entre altres produccions són notables Cruel ubris (1972), Mary d’Ous (1973), Àlias Serrallonga (1975), La torna (que el 1977 va originar un procés militar contra els membres del grup i el seu empresonament o exili), M-7 Catalònia (1978), L’Odissea (1979), Laetius (1980), Olympic Man Movement (1981), Els virtuosos de Fontainebleau (1985), Columbi lapsus (1989), El Nacional (1993), Ubú president (1995), La increïble història del Dr. Floit i Mr. Pla (1997), Daaalí (1999).

També han actuat a la televisió.

El 1994 els va ser concedit el premi Nacional de Teatre, però el van refusar.

Enllaç: Els Joglars

Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona

2 Respostes

(Catalunya, novembre 1996 – )

(ISCREB)  Instituts de teologia. Nom que han adquirit els instituts de Barcelona, Girona i Tarragona i l’Institut de Recerca i Estudis Religiosos de Lleida.

Tenen capacitat d’impartir els ensenyaments necessaris per a obtenir la diplomatura i la llicenciatura de Ciències Religioses, titulació que és atorgada per la Facultat de Teologia de Catalunya.

Enllaç web:  Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona

Institut Sallarés i Pla

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental, 1947 – )

(ISP)  Entitat creada pel Gremi de Fabricants de Sabadell, per a la formació dels fills dels associats en els aspectes tècnic, econòmic i social.

Ha promogut la creació de l’Escola de Formació Social de Sabadell-Terrassa (1957), una escola de secretariat de la CICF i un Patronat d’Acció Social Ciutadana, destinat a crear centres escolars a les zones de suburbi.

Enllaç web:  Institut Sallarés i Pla

Institut Químic de Sarrià

2 Respostes

(Roquetes, Baix Ebre, 15 agost 1905 – )

(IQS)  Centre de l’església catòlica. Fundada pel jesuïta Eduard Vitòria a Tortosa, el 1905, amb el nom de Laboratorio Químico del Ebro. El 1916 es traslladà a Barcelona i canvià el nom per l’actual.

El 1965 fou reconegut per l’estat el títol d’enginyer químic diplomat atorgat per aquest Institut. Des del 1984 és reconegut com a fundació privada d’ensenyament tècnic superior. Des del 1991 forma part de la Universitat Ramon Llull.

És regentat per la Companyia de Jesús, i té un pla d’estudis d’una durada de cinc anys, el darrer dels quals és d’especialització. Té uns moderns laboratoris, distribuïts en quatre seccions (anàlisi, física, enginyeria i química orgànica), i també un centre de càlcul.

Enllaç web: Institut Químic de Sarrià

Institut Nàutic de la Mediterrània

Deixa un comentari

(Barcelona, 1929 – 1939)

Entitat. Creada per a l’ensenyament de les ciències de la navegació, en substitució de l’Escola de Nàutica.

Es dissolgué durant la guerra civil, però el seu edifici, situat al pla de Palau, fou ocupat per l’Escuela Oficial de Náutica, que encara funciona.

Institut Industrial de Terrassa

2 Respostes

(Terrassa, Vallès Occidental, 24 octubre 1873 – 1978)

(IIT)  Entitat. Creada de la fusió de l’antic Gremi de Fabricants i l’Associació de Fabricants.

Tingué com a objectiu el foment i la defensa de la indústria llanera de Terrassa. El seu portaveu fou el periòdic “La Industria Tarrasense” (1876), de caràcter proteccionista.

L’Institut donà lloc a la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa (1886), la Mútua d’Assegurances (1900), la Biblioteca Tècnica-Tèxtil (1933), el Museu Tèxtil Biosca, etc. L’any 1928 es fusionà amb la Mútua Fabril, creada el 1920. El 1955 creà el Servei Comercial de la Indústria Tèxtil Llanera.

Amb la llibertat sindical del 1978, l’Institut, amb altres entitats locals, conformà la Confederació Empresarial de la Comarca de Terrassa (CECOT).

Institut Industrial de Sabadell

1 Resposta

(Sabadell, Vallès Occidental, 1863 – 1872)

Entitat creada pel Gremi de Fabricants de Sabadell. Destinat a la realització de la política proteccionista.

Entre les seves activitats figuraren cursos d’ensenyament econòmic, mercantil i industrial (1863-65) i la publicació del periòdic “El Eco del Vallés”.