(Palma de Mallorca, segle XV)
Fundadora d’una càtedra lul·liana a Mallorca. Vídua del ciutadà mallorquí Nicolau de Quint, el 1481 instituí a la catedral de Mallorca l’ensenyament públic del lul·lisme amb un benefici de cent lliures anuals i designà com a primer titular Pere Daguí.
En un codicil del 1485 nomenà el seu nebot Esperandeu Espanyol, canonge de la seu, com a marmessor per a tenir cura del proveïment de l’esmentada càtedra.
(Mallorca, 1956 – )
(MEGM) Associació escolta. Creada per Eladi Homs Zimmer i Maria Ferret. L’associació recollí l’esperit dels moviments que el precediren a Mallorca i a les Illes Balears, els quals daten del principi del segle XX.
L’any 1961 el moviment fou reconegut quan es creà l’Oficina Diocesana d’Informació i Coordinació d’Escoltisme, de la qual fou nomenat director Eladi Homs.
A través dels agrupaments, s’anà consolidant com un ampli moviment i prengué la caracterització actual, tot servint l’esperit fundador mitjançant una tasca pedagògica que fomentava entre els infants i joves els valors cívics, l’amor a la terra i el compromís amb la llengua i la cultura.
Enllaç web: Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca
(Lluc, Mallorca, 1984 – )
Associació pedagògica. Constituïda a iniciativa de la Comissió per a l’Ensenyament i la Normalització del Català (CENC), en una trobada de nou escoles. El Moviment es creà amb l’objectiu de coordinar els centres que fan ensenyament en català i per a difondre’n la tasca.
En foren els centres pioners els col·legis públics Joan Veny i Clar (Campos), Es Porxo (Deià), Antònia Alzina (Lloret), Joan Mas i Verd (Montuïri), Mata de Jonc, Teix, Rafal Vell i Gabriel Alzamora, de Palma, i el de l’Escolania de Lluc.
La idea fundadora que anima el Moviment és la necessitat de nacionalitzar el país a partir de les pròpies experiències i assolir l’ensenyança en la llengua pròpia.
Enllaç web: Escoles Mallorquines
Col·legi rural. Sorgit el segle XVI entorn de l’oratori de la Mare de Déu de Monti-sion, fundat el 1498.
Era regit per un clergue o dos i dotat pels jurats del regne de Mallorca, i, a partir del segle XVIII, per l’ajuntament de Porreres.
Bàsicament hi ensenyaven gramàtica i arribà a tenir uns dos-cents alumnes.
Fou suprimit el 1835.
Església i col·legi de jesuïtes. Continuació d’una antiga sinagoga convertida en capella el 1314 sota l’advocació de Nostra Senyora de Monti-sion, al voltant de la qual sorgiren les escoles lul·lianes que donaren lloc el 1483 a l’Estudi General Lul·lià. El 1561 els jurats de Palma donaren escoles i capella als jesuïtes per a llur instal·lació.
L’Estudi General, traslladat a un altre edifici, hagué de sofrir la competència del col·legi dels jesuïtes, que es dedicaren intensament a la formació i captació de la noblesa i tingueren una època d’esplendor, especialment al segle XVII.
Amb l’expulsió dels jesuïtes, el 1767, el col·legi fou ocupat per la universitat del 1769 al 1816, i novament del 1820 al 1824. Dissolta de nou la Companyia el 1835, fou ocupat el col·legi per l’Institut Balear (1837-1916) i per la biblioteca Pública (1835-55). Els jesuïtes hi tornaren el 1919, llevat d’un lapse del 1932 al 1936.
(Valldemossa, Mallorca Tramuntana)
Possessió. Ramon Llull hi fundà (1276) un col·legi de missions i el 1485 s’hi publicà el primer llibre imprès a Mallorca.
Fou adquirida i restaurada (1872) per l’arxiduc Lluís Salvador, que la convertí en el seu refugi fins al 1913, i hi féu construir diversos camins i miradors. Hi reuní una important col·lecció de ceràmiques i mobles de Mallorca, restaurant-hi el record de Ramon Llull.
(Barcelona, 1929 – )
Veure> Escola Massana (institució d’ensenyament d’art).
(Palma de Mallorca, 1935 – )
(MSL) Associació. Fundada per Francesc Sureda i Blanes per unir els esforços dels estudiosos de la vida i de l’obra de Ramon Llull.
Els membres de l’associació són de dos graus: professores i magistri. Els primers vint anys l’Escola publicà 13 volums de “Studia Monographica et Recensiones”.
En morir Sureda (1955), el rectorat passà a Sebastià Garcias i Palou, que intensificà el caràcter científic i inicià l’edició de les Opera latina de Ramon Llull, publicà la revista “Estudios Lulianos” i celebrà el primer Congrés Internacional de Lul·lisme, a Formentor (1960).
Enllaç web: Escola Lul·lística de Mallorca
(Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, segle XV)
Escola pictòrica. Nom donat a l’obra pictòrica sortida del taller -o que hi era relacionada- que regien el pintor Valentí Montoliu i els seus fills, durant la segona meitat del segle XV.
(País Valencià, 22 novembre 1994 – )
(IIFV) Institut. Creat per les universitats de València, Alacant i Jaume I de Castelló amb l’objectiu de l’estudi del valencià. Té el seu origen en l’antic Institut de Filologia Valenciana.
A més de les finalitats docents i investigadores, té entre les seves competències l’assessorament sobre el fet lingüístic i literari valencià.
Canalitza les investigacions pròpies i les col·laboracions amb altres institucions i investigadors, amb una col·lecció de monografies -la Biblioteca Sanchis Guarner-, la col·lecció “Clàssics valencians”, la revista internacional de filologia “Caplletra” i la revista de llibres “Caràcters”.
Enllaç web: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana
Dades dels Països Catalans 