Arxiu d'etiquetes: enginyers/es

Marvà i Màyer, Josep

Deixa un comentari

(Alacant, 8 gener 1846 – Madrid, 15 agost 1937)

Enginyer, militar i polític. Ingressà a l’Acadèmia Especial d’Enginyers el 1864. Obtingué el grau de tinent el 1869, i aquell mateix any es destacà en la lluita contra l’alçament republicà de València.

El 1870 fou nomenat professor de la dita Acadèmia, i hi exercí durant quinze anys la seva càtedra. Organitzà el Laboratori Central d’Enginyers. Fou president de l’Institut de Reformes Socials (1913) i inspector general del treball.

Publicà nombrosos treballs sobre enginyeria i material militar i féu estudis sobre matèries explosives. Autor de La nitroglicerina y la dinamita comparadas con la pólvora de guerra ordinaria (1872) i Las ciencias y la guerra (1915).

Gordillo i Lliverat, Dídac

Deixa un comentari

(València, 1851 – Pontevedra, Galícia, 1900)

Enginyer agrònom. Estudià a Madrid. Dirigí l’estació vitícola i enològica de Sagunt (1882), la granja-model de València (1883-88) i la granja provincial a Burjassot (1893-1900).

Col·laborà a l’Exposició Regional Valenciana del 1883 i es destacà en la introducció al País Valencià de nous sistemes de conreu de l’arròs i de la vinya.

Gordillo Carranza, Ramon

Deixa un comentari

(Salamanca, Castella, 1900 – València, 1968)

Enginyer. Estudià a València i a Bèlgica, on es graduà.

El 1942 reprengué la Fira Mostrari Internacional de València, la presidència de la qual posseí durant molts anys, així com la de la Unió de Fires Internacionals.

Fou també president de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de València.

Gascó i Massot, Vicent

1 Resposta

(València, 11 març 1734 – 6 juliol 1802)

Arquitecte i enginyer. Després de doctorar-se en filosofia, estudià arquitectura. Fou un dels fundadors de l’Escola d’Arquitectura de València. Membre de les acadèmies de Santa Bàrbara i de Sant Carles, de la qual fou director de 1776 al 1779.

El 1765 realitzà la reforma decorativa de la capella de la Mare de Déu dels Desemparats. També és autor de la capella del Carme (vers 1780), de les esglésies de Riba-roja, Benassal i Vilafermosa, de les cases consistorials d’Albera, Silla, Sollana i Morvedre i de la casa d’ensenyament de Cullera.

Traçà el camí del Grau de València (1788) i dirigí les obres de la carretera d’Aragó, on féu diversos ponts, i de la de Madrid, Catarroja i Cullera. Col·laborà en la restauració de la seu de Sogorb.

Garau i Canyelles, Pere

Deixa un comentari

(Illes Balears, 1860 – 1919)

Enginyer d’obres del port. És autor del traçat del ferrocarril de Palma de Mallorca a Sóller.

Féu un projecte de reforma del port de Palma i un altre de l’eixample amb un pla topogràfic, projecte que no fou dut a terme pel fet que prevalgué el de Bernat Calvet i Girona.

Fuster i Romero, Nicolau

Deixa un comentari

(València, 4 setembre 1860 – Madrid, 29 desembre 1945)

Enginyer naval. Estudià a Barcelona.

Projectà i dirigí la construcció del cuirassat Carlos V, que en un temps representà un esforç extraordinari per a la indústria naval espanyola.

Fuster i Jaume, Felicià

Deixa un comentari

(Santa Margalida, Mallorca, 4 desembre 1924 – 5 març 2012)

Enginyer. Doctor en enginyeria industrial per l’Escola d’Enginyeria de Barcelona (1947) i doctor honoris causa per la Universitat de les Illes Balears (UIB) el 1993.

Entre el 1951 i el 1963 ocupà els càrrecs d’enginyer municipal en cap de l’ajuntament de Palma i cap dels serveis tècnics municipals. Fou cap i director tècnic de l’Empresa Municipal d’Aigua i Clavegueram (1972-79) i director de l’Escola de Mestratge Industrial de Palma (1952-73).

El 1955 s’incorporà al cos d’enginyers industrials del ministeri d’indústria i a l’empresa Gas i Electricitat (GESA). D’aquesta empresa, en fou gerent (1962) i president (des del 1973). El 1984 fou nomenat president executiu del Grup ENDESA, càrrec que ocupà fins a la seva jubilació; des d’aleshores fou president honorífic de GESA.

Des de l’any 2000 fou president del Consell Social de la Universitat de les Illes Balears.

Forteza i Pinya, Miquel

5 Respostes

(Palma de Mallorca, 16 juliol 1888 – 9 novembre 1969)

Escriptor i enginyer de camins. Germà de Bartomeu i de Guillem. Fou cap d’Obres Públiques de les Balears (1940-58) i president de l’Obra Cultural Balear (1962-69) i un dels membres, de segon rengle, de l’Escola Mallorquina.

Publicà els poemes L’estela (1919), L’íntim recer (1935) i Ressons (1951), i tres llibrets d’òpera en català: Nuredduna (1947), musicat per Antoni Massana, El Castell d’Iràs i no Tornaràs (1955) i Santah (1955), a part d’unes rigoroses versions de poetes estrangers, algunes de les quals recollí en el volum Rosa dels vents (1960), i de l’assaig històrico-sociològic Els descendents dels jueus conversos de Mallorca (1966).

Font de Móra i Llorens, Rafael

Deixa un comentari

(València, 1893 – 1978)

Enginyer agrònom. Estudià a Madrid. Fou professor de l’Escola de Perits Agrícoles de Burjassot. Dirigí, fins al 1934, l’Estació Arrossera de Sueca, i fundà el Consorci Nacional Arrosser (1927), dissolt el 1932, i la Federació Sindical d’Agricultors Arrossers (1933).

El 1934, dins el ministeri de comerç, creà el Servei Oficial d’Inspecció, Vigilància i Regulació de les Exportacions (SOIVRE) de la zona del País Valencià, del qual fou cap i inspector general.

Ha estat magistrat del Tribunal de Defensa de la Competència, i és autor de nombroses obres tècniques: El naranjo, su cultivo, explotación y comercio, Viaje a Italia y su producción arrocera, El arroz, su cultivo y comercio, etc.

Fivaller i de Vélez, Josep Maria de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX – 1876)

Enginyer. Destacà pels seus estudis agronòmics.