Arxiu d'etiquetes: enginyers/es

Noves, Lluís

(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, segle XVII – Barcelona, 1697)

Artiller i enginyer.

Participà en l’amotinament del pla de Barcelona per part dels camperols contra els abusos en l’allotjament de l’exèrcit (1689). Fins al 1695 s’exilià a França.

El 1695 s’uní a les tropes que assetjaven la guarnició francesa de Besalú, on emprà una peça d’artilleria que inventà.

El 1697 defensà Barcelona davant l’atac del mariscal Vendôme, fou recompensat amb el càrrec de guàrdia del far del port i morí defensant el baluard de Sant Pere.

Nonell i Comas, Jaume

(Mataró, Maresme, 5 setembre 1876 – 15 setembre 1938)

Enginyer agrònom. Obtingué la càtedra de patologia vegetal a l’Escola Superior d’Agricultura, i el 1917 s’encarregà de la de biologia.

El 1907 passà a exercir el càrrec de cap del servei agronòmic de la comarca de Girona.

Entre la seva extensa bibliografia es poden esmentar El diabló de l’avellaner (1921), De patologia agrícola (1930) i Investigacions biològiques sobre el corc del suro (1934).

Nicolau i Sabater, Josep

(Tortosa, Baix Ebre, 19 juliol 1862 – ? , 29 gener 1950)

Enginyer. Estudià a Madrid, on el 1886 fou nomenat enginyer en cap de l’Escuela Especial de Ingenieros. Dirigí les obres dels ports de València i d’Alacant.

Viatjà per Egipte i pels EUA, i en descriví els sistemes d’irrigació en dos llibres, que publicà juntament amb N. Puig de la Bellacasa.

Fou director general de comerç, indústria i treball, al ministeri de foment, i diputat a corts per Tarragona (1910-23).

Publicà també Proyecto de… mejoras para el puerto de Alicante (1902) i Los aglomerantes en las obras marítimas (1928).

Muñoz, Tomàs

(Barcelona, segle XVIII – Madrid, 1814)

Enginyer naval. Arribà a enginyer general (1802).

Construí els tres dics i la casa de bombes de l’arsenal de la Carraca (Cartagena), entre d’altres obres.

És autor dels plànols de la corbeta Atrevida, amb la qual Malaespina féu la volta al món.

Als seus darrers anys s’especialitzà en obres hidràuliques.

És autor d’escrits de caràcter tècnic molt remarcables.

Morenés i Garcia Alesson, Ramon de

(la Nou de Gaià, Tarragonès, 14 setembre 1866 – Madrid, 16 juliol 1934)

Noble i enginyer agrònom. Fill de Carles de Morenés i de Tord. Tenia el títol de comte de l’Asalto i d’altres.

Fou diputat a corts i senador per Tarragona en diverses ocasions.

Montañès i Criquillion, Carles Emili

(Barcelona, 18 novembre 1877 – Madrid, 14 gener 1974)

Enginyer. Projectà l’embassament d’aigües als Pirineus per tal de crear energia hidroelèctrica i, juntament amb F. S. Pearson, fundà la Barcelona Traction, Light and Power Company, Limited (1911). Modernitzà línies secundàries de ferrocarrils i creà els Ferrocarrils de Catalunya (1912).

El 1919 fou governador civil de Barcelona, però hagué de dimitir en rebrotar la vaga de la Canadenca. Durant la guerra civil de 1936-39 residí a la zona de govern de Burgos.

Publicà obres com Sugerencias (1937), Petróleo en España (1937) i Resolución para España del problema de los carburantes… (1939).

Montal i Costa, Agustí

(Barcelona, 5 abril 1934 – 22 març 2017)

Enginyer industrial tèxtil i president del Barça. Fill d’Agustí Montal i Biosca, del qual continuà l’empresa familiar.

El 1969 fou elegit president del Futbol Club Barcelona i el potencià seguint el lema d’El Barça és més que un club. Durant la seva gestió impulsà aquest equip amb la contractació de nous jugadors, sobretot internacionals destacats (J. Cruyff, J. Neeskens, H. Sotil).

El 1978 abandonà la presidència, i el substituí Josep Lluís Núñez i Clemente.

Molinas i Soler, Joan Antoni

(Barcelona, 1842 – segle XIX)

Enginyer industrial i escriptor. Tingué càrrecs professionals d’importància.

Dirigí la “Revista Mecánica” de l’associació de maquinistes navals.

És autor de llibres tècnics remarcables.

Molera i Bros, Eusebi

(Vic, Osona, 13 novembre 1847 – San Francisco, Califòrnia, EUA, 14 gener 1932)

Enginyer.

Construí bona part dels fars existents a la costa del Pacífic dels Estats Units.

Resident a San Francisco durant molts anys, en fou nomenat regidor després del gran terratrèmol que destruí una extensa part de la ciutat (1906).

N’impulsà amb eficàcia els treballs de reconstrucció.

Mestre i Artigas, Ernest

(Sant Pere de Ribes, Garraf, 1885 – Palma de Mallorca, 29 gener 1968)

Enginyer agrònom.

De l’estació enològica de Reus passà, el 1913, a dirigir la de Felanitx fins el 1922. El 1919 fundà el celler cooperatiu de Felanitx, que dirigí. Del 1923 al 1948 fou cap del servei agronòmic de les Balears.

Gran impulsor del cooperativisme agrari, intervingué també en la fundació d’un celler cooperatiu a Manacor (1927), de les cooperatives agrícoles de Muro i sa Pobla (1937) i de la Tofona Cooperativa de Sóller.