(Elna, Rosselló, 21 setembre 1857 – 22 juny 1922)
Pintor. Conreà l’aquarel·la. Sobresortí com a paisatgista.
Aristides Maillol li féu un excel·lent retrat en escultura, que és a Elna.
Terrús, Esteve
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Elna
Santa Eugènia de Tresmals
Antic lloc.
Sant Martí de la Riba -Elna-
Masia i antiga església, a l’oest de la ciutat, posseïdes el segle XII pel monestir de Sant Andreu de Sureda.
Elna, catedral d’
(Elna, Rosselló, 1069)
Temple principal de l’antiga diòcesi d’Elna (Santa Eulàlia d’Elna). És un dels bells exemplars existents de les grans construccions romàniques del segle XI.
El pla és irregular a causa d’haver estat format per etapes successives de refeccions i ampliacions que van del segle XI al XIV. Presenta arcs torals i formers, dels quals els més pròxims a l’altar descansen en columnes de reforç (coronades amb capitells, bisellats i ornats amb fullatges) sobreposades a un basament altíssim. Dues torres flanquegen la façana.
El claustre fou començat el 1175 i acabat al segle XIV; l’ala sud (1172-86) constitueix, amb els capitells i les columnes, una obra mestra de l’escultura romànica del Rosselló.
Boachon-Joffre, Yvonne
(Elna, Rosselló, 3 setembre 1896 – Neuilly-sur-Seine, França, 27 març 1975)
Escriptora en francès.
Les seves obres La palombe (1947), Jep le trabucaire (1951), Rencontre à Grenade (1956) i Les griffes du destin (1959), han merescut premis de l’Académie Française.
Berenguer de Palol
(Palol, Elna, Rosselló, segle XII – Rosselló ?, segle XII)
(o de Palou, o de Palazol) Trobador. El primer trobador català de qui es coneix el nom.
Fou probablement cavaller i estigué al servei d’Arnau d’Avinyó, marit d’Ermessenda d’Avinyó, a qui dedicà algunes cançons, de les quals se’n conserven nou, escrites en occità i ajustades als cànons de l’amor cortès.
Bassede, Lluís
(Elna, Rosselló, 15 octubre 1914 – Montesquiu d’Albera, Rosselló, 27 setembre 1981)
Escriptor i arqueòleg. Llicenciat en lletres. Molt lligat al moviment catalanista del Rosselló. Ha excavat jaciments ibero-romans importants a Elna i a Vilanova de Raó.
És autor del recull de poemes en francès Les chants d’Illiberis et tous ceux de mes rêves (1935), així com els seus nombrosos estudis de toponímia i arqueologia, com Toponymie des Pyrénées-Orientales (1964).
Elna (Rosselló)
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 21,29 km2, 23 m alt, 8.275 hab (2012)
Situat a la plana litoral, al Riberal, a l’esquerra del Tec.
Les bases de l’economia local són l’agricultura, especialment la de regadiu (arbres fruiters i productes d’horta), al secà s’hi conrea vinya, lligada a la producció de vi -diverses cooperatives-, el comerç i la indústria, en part derivada de l’agricultura; també hi creix l’activitat turística.
La ciutat s’alça sobre un turó del centre del terme, dividida en dos sectors, la Vila Alta i la Vila Baixa, circumdats per un recinte de muralles cadascun, bastides al segle XII i inutilitzades el 1680. Se’n destaquen, a la Vila Alta, la catedral d’Elna, amb un claustre notable, i el monument als morts d’Aristides Maillol. A la Vila Baixa hi ha l’església de Sant Jaume i la necròpoli romana i paleocristiana, corresponents a la ciutat pre-romana d’Illiberis, la localització de la qual fou feta el 1948.
Del 1939 al 1944 va funcionar la Maternitat d’Elna, la qual va ajudar a néixer prop de 600 nens, fills de refugiades de la guerra civil espanyola.
El terme comprèn els antics pobles de Sant Martí de la Riba i de Santa Eugènia de Tresmals, i el despoblat de Palol.
Eina (Alta Cerdanya)
Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 20,36 km2, 1.500 m alt, 128 hab (2012)
(fr: Eyne) Situat a l’eix pirinenc, que comprèn la llarga vall d’Eina, drenat pel riu d’Eina (afluent del Segre), d’origen glacial, entre el pic d’Eina (2.794 m alt) i el de Finestrelles, la part alta de la qual és de gran interès botànic, la capçalera és formada per l’àmplia coma d’Eina, que és comunica a través del coll d’Eina amb la vall de Núria, fins al pla de la Perxa.
La base de l’economia local és la ramaderia (bestiar boví, porcí i oví), gràcies a l’abundància de pasturatges, complementada per l’agricultura (cereals i patates). També hi ha jaciments de ferro i una estació d’esquí. Àrea comercial de Puigcerdà.
El poble, que agrupa tota la població del municipi, és enlairat, a la dreta del riu d’Eina, i està dividit en dos sectors, el més alt al voltant de l’església (del 1731, on hom venera la imatge de la Mare de Déu del Remei), que estigué emmurallat, i el més baix, per una antiga fortalesa senyorial. Fora del poble hi ha l’antiga església i les restes d’un castell.
Frèdol
(Catalunya, segle X – Elna, Rosselló, 1009)
Prelat. Fou bisbe d’Elna, on succeí a Berenguer, germà d’Oliba de Vic (1003).
Fou succeït per un altre bisbe Oliba, aquest germà de Gombau de Besora.
Dades dels Països Catalans 