(Elna, Rosselló, 21 setembre 1857 – 22 juny 1922)
Pintor. Conreà l’aquarel·la. Sobresortí com a paisatgista.
Aristides Maillol li féu un excel·lent retrat en escultura, que és a Elna.
Terrús, Esteve
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Elna
Santa Eugènia de Tresmals
Antic lloc.
Sant Martí de la Riba -Elna-
Masia i antiga església, a l’oest de la ciutat, posseïdes el segle XII pel monestir de Sant Andreu de Sureda.
Grau i Salvat, Gilbert
(Elna, Rosselló, 1922 – 7 setembre 1994)
Polític. Adscrit a la línia federalista, reivindicà una àmplia autonomia per al Rosselló.
President del Partit Federalista Europeu de Catalunya, en el congrés de Verona integrà aquest grup a la Internacional Federalista.
Fou membre del Comitè per a la Unió de les Dues Catalunyes, del Comitè per a l’Estatut Particular del Rosselló i de l’Acció Regionalista Catalana.
Grau, Roger
(Elna, Rosselló, 3 desembre 1915 – 23 novembre 1988)
Arqueòleg i polític. Ha efectuat excavacions locals bastant remarcables (descobriment de la Clusa) i ha organitzat el Museu d’Elna, del qual va ser conservador fins al 1972.
És autor d’Elne-lliberis; archéologie et histoire. Guide des monuments (1967-70).
Ha col·laborat a la fundació de diversos moviments catalanistes, com Nostra Terra i el Grup Rossellonès d’Estudis Catalans, fundat el 1960, del qual ha estat president i secretari (1967-68).
Elna, catedral d’
(Elna, Rosselló, 1069)
Temple principal de l’antiga diòcesi d’Elna (Santa Eulàlia d’Elna). És un dels bells exemplars existents de les grans construccions romàniques del segle XI.
El pla és irregular a causa d’haver estat format per etapes successives de refeccions i ampliacions que van del segle XI al XIV. Presenta arcs torals i formers, dels quals els més pròxims a l’altar descansen en columnes de reforç (coronades amb capitells, bisellats i ornats amb fullatges) sobreposades a un basament altíssim. Dues torres flanquegen la façana.
El claustre fou començat el 1175 i acabat al segle XIV; l’ala sud (1172-86) constitueix, amb els capitells i les columnes, una obra mestra de l’escultura romànica del Rosselló.
Boachon-Joffre, Yvonne
(Elna, Rosselló, 3 setembre 1896 – Neuilly-sur-Seine, França, 27 març 1975)
Escriptora en francès.
Les seves obres La palombe (1947), Jep le trabucaire (1951), Rencontre à Grenade (1956) i Les griffes du destin (1959), han merescut premis de l’Académie Française.
Berenguer de Palol
(Palol, Elna, Rosselló, segle XII – Rosselló ?, segle XII)
(o de Palou, o de Palazol) Trobador. El primer trobador català de qui es coneix el nom.
Fou probablement cavaller i estigué al servei d’Arnau d’Avinyó, marit d’Ermessenda d’Avinyó, a qui dedicà algunes cançons, de les quals se’n conserven nou, escrites en occità i ajustades als cànons de l’amor cortès.
Bassede, Lluís
(Elna, Rosselló, 15 octubre 1914 – Montesquiu d’Albera, Rosselló, 27 setembre 1981)
Escriptor i arqueòleg. Llicenciat en lletres. Molt lligat al moviment catalanista del Rosselló. Ha excavat jaciments ibero-romans importants a Elna i a Vilanova de Raó.
És autor del recull de poemes en francès Les chants d’Illiberis et tous ceux de mes rêves (1935), així com els seus nombrosos estudis de toponímia i arqueologia, com Toponymie des Pyrénées-Orientales (1964).
Elna (Rosselló)
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 21,29 km2, 23 m alt, 8.275 hab (2012)
Situat a la plana litoral, al Riberal, a l’esquerra del Tec.
Les bases de l’economia local són l’agricultura, especialment la de regadiu (arbres fruiters i productes d’horta), al secà s’hi conrea vinya, lligada a la producció de vi -diverses cooperatives-, el comerç i la indústria, en part derivada de l’agricultura; també hi creix l’activitat turística.
La ciutat s’alça sobre un turó del centre del terme, dividida en dos sectors, la Vila Alta i la Vila Baixa, circumdats per un recinte de muralles cadascun, bastides al segle XII i inutilitzades el 1680. Se’n destaquen, a la Vila Alta, la catedral d’Elna, amb un claustre notable, i el monument als morts d’Aristides Maillol. A la Vila Baixa hi ha l’església de Sant Jaume i la necròpoli romana i paleocristiana, corresponents a la ciutat pre-romana d’Illiberis, la localització de la qual fou feta el 1948.
Del 1939 al 1944 va funcionar la Maternitat d’Elna, la qual va ajudar a néixer prop de 600 nens, fills de refugiades de la guerra civil espanyola.
El terme comprèn els antics pobles de Sant Martí de la Riba i de Santa Eugènia de Tresmals, i el despoblat de Palol.
Dades dels Països Catalans 