Arxiu d'etiquetes: el Bruc

primer combat del Bruc

Bruc, primer combat del -6 juny 1808-

(el Bruc, Anoia, 6 juny 1808)

Fet d’armes de la guerra del Francès. Entre una columna de 3.800 soldats, la majoria italians, de l’exèrcit francès, comandada pel brigadier Schwartz que, procedent de Barcelona, es dirigia a Manresa, en missió de càstig, per imposar una contribució de guerra.

Les tropes resistents estaven integrades per un destacament de suïssos del regiment d’infanteria Wimpffen número 1, un grup de guàrdies valons escàpols de la guarnició francesa de Barcelona i entre 1.000 i 2.000 membres de sometents catalans provinents de Manresa i dels pobles de la rodalia, tots ells comandats pel tinent suís Francesc Krutter i Grotz.

La presència inesperada d’un exèrcit regular i el repic de campanes que convocava a sometent feren suposar a Schwartz unes forces molt superiors a les que en realitat hi havia i manà de recular; les baixes franceses foren però unes 300.

La victòria popular, la primera des de la invasió francesa, desvetllà l’esperit de resistència, amb àmplies repercussions per al futur de la guerra.

Aquest combat donà lloc a una llegenda en la qual la victòria era obra d’un exèrcit integrat únicament per gent del poble sense preparació militar, i a la confusió que creà l’eco del repic del timbal d’un minyó, que féu suposar als francesos un gros exèrcit.

Al cop de pocs dies tingué lloc el segon combat del Bruc.

Bruc, coll del

(el Bruc / Castellolí, Anoia)

(o dels BrucsDepressió (627 m alt), a la Serralada Prelitoral Catalana, a l’oest del massís de Montserrat, que enllaça la conca d’Òdena amb la conca baixa del Llobregat.

Des del començament del segle XIX hi passa la carretera de Barcelona a Lleida i és travessat pel túnel del Bruc, de 1.200 m de llargària, inaugurat l’any 1974.

Casanellas i Lluch, Ramon

(Barcelona, 1897 – el Bruc, Anoia, juny 1933)

Polític. Els primers anys va pertànyer a la CNT. Intervingué en les vagues del 1918 i s’hagué d’exiliar. Tornà a Barcelona el 1919. Participà en l’atemptat contra el president del govern espanyol Eduardo Dato (8 març 1921), per la qual cosa hagué d’exiliar-se a l’URSS, on treballà en l’organització comunista internacional. El 1924 passà a Mèxic, i durant tres anys participà en l’organització dels moviments comunistes a l’Amèrica Llatina.

Tornà a Barcelona pel juny de 1931 i fou encarregat pel Komintern de la direcció del Partit Comunista de Catalunya i del Partido Comunista de España. Expulsat, hi tornà; fou detingut i sofrí un atemptat. Morí en un accident de motocicleta, junt amb el militant comunista Francisco del Barrio, en circumstàncies poc clares, quan anaven a una reunió política a Madrid.

Bruc, el (Anoia)

Municipi d’Anoia (Catalunya): 47,20 km2, 489 m alt, 2.014 hab (2016)

0anoia(pop: els Brucs)  Situat al vessant occidental del massís de Montserrat, drenat per les rieres de Marganell, Guardiola i Pierola, al nord-oest de Barcelona. Hi abunden els boscos de pins, de roures i d’alzines.

La base de l’economia local és l’agricultura, totalment de secà (vinya, cereals, ametllers i oliveres), complementada per la ramaderia ovina. També hi ha algunes bòbiles. Àrea comercial d’Igualada.

El poble es troba dividit en quatre nuclis: el Bruc del Mig, on hi ha l’ajuntament, el Bruc de la Parròquia, el Bruc de Baix i el Bruc de Dalt; en el segon, hi destaca l’església parroquial de Santa Maria, amb absis i campanar romànics.

El municipi comprèn, a més, la parròquia de Sant Pau de la Guàrdia (amb l’antic castell de la Guàrdia del Bruc), les caseries del Raval, de l’Espinac i de Can Marc de la Vall, l’antic hostal de can Maçana, l’antiga conreria de la Vinyanova, la important masia de can Jorba i el monument al Timbaler del Bruc, obra de Frederic Marès.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques