(Reus, Baix Camp)
Santuari de la ciutat, al final del passeig de Misericòrdia, a 1 km de la ciutat.
La seva construcció fou decidida pel consell municipal el 1592, amb motiu d’una pretesa aparició de la Mare de Déu a la jove pastora Isabel Besora.
Fou acabat el 1601, i entre el 1652 i el 1683 fou engrandit.
El cambril és del 1771 (refet el 1954, després de les destruccions del 1936).
(Castellví de Rosanes, Baix Llobregat)
(o la Casa de Déu) Antic convent augustinià, situat a l’antiga quadra de Miralles, a la dreta de l’Anoia, a l’oest del poble.
Havia estat fundat a Sant Pere de la Gornal el 1410, però fou traslladat a l’actual indret el 1414; la comunitat s’instal·là a l’antic casal dels cavallers Miralles i amplià l’església gòtica que hi havia al costat (ampliada novament i renovada el 1774).
Hi residí fins al 1835; la majoria dels religiosos eren vells i malalts que feien vida retirada i contemplativa.
Actualment el convent, de propietat particular, és destinat en part a colònies.
(Tremp, Pallars Jussà)
Església i antic poble, fins al 1970 del municipi d’Espluga de Serra.
Situats prop de Llastarri, a la vall mitjana del barranc de Miralles, afluent, per l’esquerra, de la Noguera Ribagorçana, que neix al vessant meridional de la serra de Sant Gervàs.
(Montblanc, Conca de Barberà)
(o de la Mercè) Antic convent mercedari. Situat al nord del nucli urbà.
Des del començament del segle XIII hi hagué un santuari dedicat a Santa Maria del Miracle. La comunitat de mercedaris que el 1240 havia estat fundada al santuari de la Mare de Déu dels Prats s’hi traslladà el 1249.
L’església, originàriament de transició del romànic al gótic, fou modificada en diverses ocasions (una d’elles el 1789); el convent i el claustre són del segle XVII.
La comunitat de mercedaris fou dissolta el 1835; després fou col·legi, i des del 1897, convent dels franciscans.
(Tarragona, Tarragonès)
Restes de l’església i santuari (Santa Maria del Miracle), bastida el segle XII, a la restauració de la diòcesi, damunt un anterior temple d’època visigòtica, sobre les restes de l’amfiteatre romà, davant la platja del Miracle, que s’estén des de l’inici dels molls, a ponent, fins a la punta del Miracle, que la tanca per llevant.
L’església, romànica, fou enderrocada el 1915 com a mesura davant l’amenaça de ruïna, i posteriorment hom ha excavat la base del temple visigòtic, la dedicació del qual hom ha atribuït, sense cap prova documental, a sant Fructuós.
(Barcelona, 1249)
Temple, situat al carrer Ample, acabat el 1267, reformat als segles XIV i XV i gairebé completament renovat el 1775 per Josep Mas.
Consta de 3 naus amb 4 capelles laterals a cada banda, un creuer i cimbori amb cúpula.
En aquest temple barroc, hi foren fetes nombroses reconstruccions i modificacions als segles XIX i XX, i el 1936 foren destruïts els seus interessants altars.
L’altar major, també modificat posteriorment, és de Vicenç Marzo (1794), i s’hi venera una bellíssima Verge del segle XIV, atribuïda a Pere Moragues.
A partir del 1846 les dependències conventuals de la primera meitat del segle XVII, foren ocupades per la capitania general i foren molt reformades; tan sols el claustre, de planta quadrada, conserva l’estructura primitiva.
Enllaç: basílica de la Mercè
(Girona, Gironès)
Antiga abadia cistercenca femenina (Santa Maria del Mercadal o de Cadins), situada al raval del Mercadal de la ciutat.
S’hi traslladaren el 1492 les monges de Sant Feliu de Cadins, a redós de l’església de Santa Susanna (dita des d’aleshores de Santa Maria).
El 1771 construïren una nova església renaixentista, que fou arrasada el 1937.
La comunitat hi subsistí fins al 1936 (llevat del període 1808-14), i el 1944 s’aplegà de nou i s’establí a Salt.
(Serra de Daró, Baix Empordà)
Monestir de donades (Santa Coloma de Matella) que seguien una regla de tipus benedictí, situat al nord de Sant Iscle d’Empordà.
L’església fou fundada, vers el 1163, pels benedictins de Sant Miquel de Fluvià -que hi exerciren sempre un cert domini-, i poc després s’hi establí la comunitat femenina, regida per una abadessa.
Vers el 1368 s’uní als petits cenobis de Sant Joan de l’Erm i de Santa Margarida de Vilanera, i aviat s’extingí.
L’església serví de pallissa durant segles al mas Cebrià.
(Mura, Bages)
Antiga quadra, a l’esquerra del Llobregat, al costat de la masia del Marquet, prop del Pont de Vilomara.
L’església de Santa Maria de Matadars, esmentada ja el 956, conserva la capçalera pre-romànica, amb arcs de ferradura; l’única nau fou refeta el segle XI.
Depenia del monestir de Santa Cecília de Montserrat, i actuà com a parròquia independent fins a una època moderna, que fou unida al Pont de Vilomara.
(Navès, Solsonès)
(o Marcinyac) Antiga parròquia (Sant Miquel de Marçanyac) i església (1.070 m alt), situada als contraforts sud de la serra de Busa, entre Besora i la Selva.
Esmentada al segle XI, com a sufragània de Sant Martí de Tarascó, vers la fi del segle XIV passà a dependre de la de Sant Climent de la Selva.
Dades dels Països Catalans 