Arxiu d'etiquetes: edificis religiosos

Rocaprevera

1 Resposta

(Torelló, Osona)

Santuari marià, situat al sud de la vila, a la riba del Ter i prop del puig de la Guàrdia.

És esmentat des del 1402, encara que la llegenda diu que fou fundat el 1280 per un prevere dit Marc Roca. El 1429 fou renovada la capella. Durant el segle XVI s’hi veneraren també sant Fortià i sant Sebastià.

A la fi del segle XVIII hom construí un nou temple, que fou reemplaçat per l’actual el 1924, obra de l’arquitecte Josep M. Pericas, completat els anys 1970 amb un campanar i un atri.

La imatge antiga, perduda en la profanació del 1936, fou reconstruïda el 1939.

Roca, la -Baix Camp-

Deixa un comentari

(Mont-roig del Camp, Baix Camp)

Santuari de la Mare de Déu de la Roca (292 m alt), situat al cim d’una roca que s’alça a l’oest de la vila, que l’erosió ha configurat de manera característica.

Té una sola nau quadrangular, excavada en part a la roca. El 2022 va ser declarada Bé Cultural d’Interès Nacional, com a Monument Històric.

Riera, la -Baix Camp-

2 Respostes

(les Borges del Camp, Baix Camp)

Santuari, a la dreta de la riera d’Alforja, al nord-oest de la vila, on es venera la Mare de Déu de la Riera (talla del segle XIII), patrona de la vila.

Fou la primitiva parròquia (inicialment dedicada a sant Bartomeu) de les Borges i també dels Tascals, Riudecols i les Irles.

El 1903 fou enderrocat el primitiu edifici i el 1904 en fou inaugurat un de nou, volat el 1939 i reconstruït el 1954.

Ridaura, monestir de

3 Respostes

(Riudaura, Garrotxa)

Monestir benedictí (Santa Maria de Ridaura) radicat a l’actual església parroquial de la població.

Fundat vers el 852 pel comte Guifred de Girona-Besalú, la seva església fou consagrada el 858 pel bisbe de Girona Sunifred. A desgrat de les donacions inicials fou monestir de poca vitalitat, i així el 937 el comte Sunyer de Barcelona l’uní en qualitat de priorat al de la Grassa. Tingué una petita comunitat d’un prior i quatre o cinc monjos.

El 1592 el papa l’uní a Sant Pere de Camprodon. Aleshores ja no tenia comunitat.

L’església actual fou refeta el 1779.

Al seu costat hi ha una casa coneguda pel monestir o l’abadia, amb una petita torre medieval rodona, que és tot el que li resta d’antic.

Remei de Flix, el

(Flix, Ribera d’Ebre)

Santuari (la Mare de Déu del Remei), als vessants d’un turó que domina per la dreta el riu de la Cana.

Segons la tradició, el primitiu santuari fou edificat per l’ermità fra Dionís vers el 1600, però la imatge era ja venerada abans a l’església parroquial.

Fou ampliat al segle XIX i renovat en part al XX amb un edifici per a l’ermità i l’acolliment dels devots.

Se celebra un aplec el dia de la festa.

Remei de Caldes, el

(Caldes de Montbuí, Vallès Occidental)

Santuari (la Mare de Déu del Remei), al nord de la vila, amb la qual l’uneix un passeig urbanitzat vers el 1860.

Abundants troballes romanes han fet pensar en l’origen pagà del santuari. La primera capella coneguda s’aixecà el 1548.

La imatge, que era de terra cuita, es perdé el segle XIX, al final del qual es bastí l’edifici actual, vorejat per la casa dels ermitans i capella.

S’hi celebra un important aplec per la festa.

Remei d’Alcover, el

(Alcover, Alt Camp)

Santuari (la Mare de Déu del Remei), situat als vessants orientals de les muntanyes de Prades, enlairat damunt la riba esquerra del riu Glorieta.

L’actual edifici, beneït el 1779, substituí un antic temple del segle XVI, dedicat a sant Antoni i a la Mare de Déu. Segons la tradició, la imatge és una marededéu trobada.

L’actual santuari, molt venerat a la comarca, té una façana barroca flanquejada per dues torres circulars.

Havia estat a càrrec d’ermitans.

Remei d’Alcanar

(Alcanar, Montsià)

Santuari (la Mare de Déu del Remei), al límit amb el terme d’Ulldecona.

És testimoniat per primera vegada a la fi del segle XIV. L’església fou renovada al segle XVI i ampliada amb un creuer i cúpula el 1820.

S’hi celebra un concorregut aplec el segon diumenge d’octubre. La confraria havia estat nombrosa i important.

Remei, el -advocació-

(Països Catalans)

Advocació mariana d’origen italià. És molt estesa pel Principat, on hi ha unes cinquanta capelles i santuaris. N’hi ha també a les Balears i al País Valencià.

Entre els més antics es compta el convent franciscà del Remei de Vic, que prengué l’advocació d’un oratori erigit el 1327 al cap del pont Nou a pont del Remei. La majoria dels santuari, però, tenen el seu origen al segle XVI.

La festa se celebra el segon diumenge d’octubre.

Remei, el -Ripollès-

(Ripoll, Ripollès)

Santuari (la Mare de Déu del Remei), fins el 1970 del municipi de la Parròquia de Ripoll. És situat als vessants meridionals de la serra del Catllar, al veïnat dels Brucs.

Havia estat anomenat del Prat (sembla que el féu bastir la mestressa del mas de Puiggrau, cognomenada Prat).

Esmentat al segle XVII, fou ampliat al XVIII i al XIX, destruït el 1936 i reedificat el 1947.

Era conegut pel Remei de Dalt, en oposició al Remei de Baix, santuari bastit prop de la carretera de les Llosses, actualment arruïnat.