Arxiu d'etiquetes: edificis religiosos

Ridaura, monestir de

3 Respostes

(Riudaura, Garrotxa)

Monestir benedictí (Santa Maria de Ridaura) radicat a l’actual església parroquial de la població.

Fundat vers el 852 pel comte Guifred de Girona-Besalú, la seva església fou consagrada el 858 pel bisbe de Girona Sunifred. A desgrat de les donacions inicials fou monestir de poca vitalitat, i així el 937 el comte Sunyer de Barcelona l’uní en qualitat de priorat al de la Grassa. Tingué una petita comunitat d’un prior i quatre o cinc monjos.

El 1592 el papa l’uní a Sant Pere de Camprodon. Aleshores ja no tenia comunitat.

L’església actual fou refeta el 1779.

Al seu costat hi ha una casa coneguda pel monestir o l’abadia, amb una petita torre medieval rodona, que és tot el que li resta d’antic.

Remei de Flix, el

(Flix, Ribera d’Ebre)

Santuari (la Mare de Déu del Remei), als vessants d’un turó que domina per la dreta el riu de la Cana.

Segons la tradició, el primitiu santuari fou edificat per l’ermità fra Dionís vers el 1600, però la imatge era ja venerada abans a l’església parroquial.

Fou ampliat al segle XIX i renovat en part al XX amb un edifici per a l’ermità i l’acolliment dels devots.

Se celebra un aplec el dia de la festa.

Remei de Caldes, el

(Caldes de Montbuí, Vallès Occidental)

Santuari (la Mare de Déu del Remei), al nord de la vila, amb la qual l’uneix un passeig urbanitzat vers el 1860.

Abundants troballes romanes han fet pensar en l’origen pagà del santuari. La primera capella coneguda s’aixecà el 1548.

La imatge, que era de terra cuita, es perdé el segle XIX, al final del qual es bastí l’edifici actual, vorejat per la casa dels ermitans i capella.

S’hi celebra un important aplec per la festa.

Remei d’Alcover, el

(Alcover, Alt Camp)

Santuari (la Mare de Déu del Remei), situat als vessants orientals de les muntanyes de Prades, enlairat damunt la riba esquerra del riu Glorieta.

L’actual edifici, beneït el 1779, substituí un antic temple del segle XVI, dedicat a sant Antoni i a la Mare de Déu. Segons la tradició, la imatge és una marededéu trobada.

L’actual santuari, molt venerat a la comarca, té una façana barroca flanquejada per dues torres circulars.

Havia estat a càrrec d’ermitans.

Remei d’Alcanar

(Alcanar, Montsià)

Santuari (la Mare de Déu del Remei), al límit amb el terme d’Ulldecona.

És testimoniat per primera vegada a la fi del segle XIV. L’església fou renovada al segle XVI i ampliada amb un creuer i cúpula el 1820.

S’hi celebra un concorregut aplec el segon diumenge d’octubre. La confraria havia estat nombrosa i important.

Remei, el -advocació-

(Països Catalans)

Advocació mariana d’origen italià. És molt estesa pel Principat, on hi ha unes cinquanta capelles i santuaris. N’hi ha també a les Balears i al País Valencià.

Entre els més antics es compta el convent franciscà del Remei de Vic, que prengué l’advocació d’un oratori erigit el 1327 al cap del pont Nou a pont del Remei. La majoria dels santuari, però, tenen el seu origen al segle XVI.

La festa se celebra el segon diumenge d’octubre.

Remei, el -Ripollès-

(Ripoll, Ripollès)

Santuari (la Mare de Déu del Remei), fins el 1970 del municipi de la Parròquia de Ripoll. És situat als vessants meridionals de la serra del Catllar, al veïnat dels Brucs.

Havia estat anomenat del Prat (sembla que el féu bastir la mestressa del mas de Puiggrau, cognomenada Prat).

Esmentat al segle XVII, fou ampliat al XVIII i al XIX, destruït el 1936 i reedificat el 1947.

Era conegut pel Remei de Dalt, en oposició al Remei de Baix, santuari bastit prop de la carretera de les Llosses, actualment arruïnat.

Remei, el -Maresme-

(Arenys de Munt, Maresme)

Santuari (la Mare de Déu del Remei), al nord-oest de la vila, dalt d’un turó.

Fou bastit al segle XV i ha estat molt venerat per la gent de mar (tenia un gran nombre de naus en miniatura com a ex-vots); al segle XVIII hom construí un altar i cambril a l’església parroquial de Sant Martí d’Arenys amb una còpia de la imatge.

Ambdues capelles foren destruïdes el 1936 i reedificades el 1942.

Refet -Noguera-

(Artesa de Segre, Noguera)

Santuari, dins l’antic terme de Tudela de Segre, on es venera la Mare de Déu de Refet, als vessants meridionals de la muntanya de Grialó, al nord-est de Seró.

L’actual edifici és del 1765, fet sobre una ermita anterior. La imatge és una talla romànica. Hom hi celebra un aplec important el dilluns de Pasqua.

Prop seu hi ha la famosa alzina de Refet, notable exemplar d’aquesta espècie.

Rapte, el

(Manresa, Bages)

Església de la ciutat, aixecada en el solar de l’antic hospital i capella de Santa Llúcia, al lloc on segons tradició Ignasi de Loiola, el 1522, en tornar de Montserrat, tingué un rapte místic que durà vuit dies.

S’hi aixecà una primera capella al principi del segle XVII, que fou reformada el 1833 i refeta el 1885 amb l’actual edifici neogòtic, que té com a centre devocional una estàtua jacent en actitud de rapte de sant Ignasi.