(Sanaüja, Segarra, segle XVII)
Comunitat eclesiàstica. Formada per quinze preveres beneficiats i presidida pel rector, que des del segle XVII era instal·lada a l’església parroquial de Santa Maria.
Alguns d’aquests beneficis existien des del segle XIV, però la reglamentació de la comunitat es féu vers el 1635.
(Vallfogona de Ripollès, Ripollès)
Santuari, situat entre la vila i l’antiga església parroquial de Sant Julià.
Fou erigit per Jaume Vila vers el 1670, i tot seguit hom hi creà una confraria.
Un nou temple fou bastit entre el 1689 i el 1701, ampliat amb un cancell (1761), amb un cambril (1825) i amb un campanar (1884).
Ha perdut els antics retaules i pintures (1936), però, restaurat de nou, serveix de parròquia del terme de Vallfogona.
(Terrades, Alt Empordà)
Santuari la Mare de Déu de la Salut, als vessants septentrionals de la serra de Santa Magdalena, al nord del terme.
Fou fundat per Felip Olivet, domer de Terrades, el 1678, al vell mas Cadira, que li cedí el comú; fou beneït el 1681, i el 1689 fou construïda la capella de Sant Francesc. És molt visitat pels habitants de la comarca.
L’església fou reformada a la segona meitat del segle XIX.
(Ogassa, Ripollès)
Antiga parròquia rural (Sant Julià de Saltor), situada al vessant sud del puig de Sant Amanç.
El lloc pertanyia des del 890 al monestir de Santa Maria de Ripoll.
L’església, que guarda la nau del segle XI sense l’absis primitiu, és unida a la rectoria. El 1686 la parròquia era regida pel domer de Sant Pere de Ripoll. En depenia Vidabona.
Prop seu hi ha un refugi del Centre Excursionista Pirinenc.
(la Baronia de Rialb, Noguera)
Antic castell i monestir (Sant Cristòfol de Salinoves), a la dreta del Rialb, al poble de Sant Cristòfol de la Donzell.
El 937 el poble fou donat al monestir d’Elins, que hi erigí una església (consagrada a sant Cristòfol el 949) i dotà el lloc de cara a l’erecció d’un monestir filial. El 1090 ja no tenia comunitat i depenia com a simple propietat d’Elins.
Resten ruïnes d’una església a la casa Olivelles, dites el Convent.
(Maçanet de Cabrenys, Alt Empordà)
Santuari de la Mare de Déu de les Salines, als vessants meridionals del puig de les Salines (1.331 m alt), a llevant del roc de Frausa, al límit amb el Vallespir (els Banys d’Arles).
La imatge és esmentada el 1329, i la tradició la fa una marededéu trobada.
(Viladecans, Baix Llobregat)
Santuari (la Mare de Déu de Sales), al nord-est del poble, prop del cementiri, dins la quadra Burguesa.
El lloc és esmentat ja al segle X, que fou adquirit pel monestir de Sant Cugat del Vallès. Passà, posteriorment, a un canonge de Barcelona, que en féu donació (1147) al capítol canonical, que el cedí a l’hospital de la catedral. Depengué fins al 1746 de la parròquia de Sant Climent de Llobregat.
Sota l’ermita, prop de l’actual cementiri, hi ha les restes d’una vil·la romana del segle I.
(Santa Eugènia de Berga, Osona)
Antiga casa fortificada, a l’est del poble. L’antic castell d’Heures fou llegat a l’església de Vic el 1032 pel comte Berenguer Ramon I.
Els cavallers Heures es destacaren en la història comarcal fins el 1229, que entroncaren amb els Santaeugènia.
El lloc passà al segle XV en poder del mercader Bernat Sala i adoptà el nou nom.
La torre de Sala-d’Heures fou minada el 1938, durant la guerra civil, quan ja s’havia construït un modern casal neoromànic al seu costat.
Resta l’antiga capella (segle XII) de Sant Joan de Sala-d’heures.
(Jorba, Anoia)
Santuari marià (Santa Maria de la Sala), prop de l’Anoia, bastit el segle XII (és un notable exemplar romànic) prop del mas Sala (actualment dit can Cansalada).
La capella fou regida per ermitans fins al 1832.
Una creu monumental recorda el gran aplec comarcal del 1910.
(Sant Mateu de Bages, Bages)
Església i masia, al nord-est del terme (600 m alt).
L’església és d’un estil romànic tardà, amb l’absis situat a ponent, on fou venerada una imatge gòtica de la Mare de Déu.
El gran casal, en ruïnes, serva el record i justifica el topònim de l’antiga domus, documentada des del segle XII.
Dades dels Països Catalans 