(Sant Adrià de Besós, Barcelonès)
Antiga canònica augustiniana, filial de Sant Ruf d’Avinyó, fundada vers el 1090 per Bertran, bisbe de Barcelona, a la parròquia de Sant Adrià.
Fou el primer priorat que la reforma canonical de Sant Ruf tingué a Catalunya. El primer prior fou sant Oleguer (1095-1108).
Per qüestions amb el canonge de Barcelona, senyors de l’església, la comunitat es traslladà pels volts de l’any 1112 a Santa Maria de Terrassa.
(Oristà, Osona)
Ermita, situada al sud del poble d’Olost, ja dins el terme d’Oristà.
Fou bastida al segle XVI com a capella votiva, probablement amb motiu d’una pesta. En tenia cura el rector, i hi ha una casa per als ermitans.
Ha estat reformada i restaurada en diverses ocasions i és encara lloc de devoció local.
(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)
Nom modern de l’antiga església de Santa Maria de Gausac, (on era venerada la Mare de Déu del Bosc, que donà igualment nom a l’església).
És una església romànica del segle X, amb reformes i ampliacions els segles XII, XVI i XVII, és de planta circular, i formà part d’una residència de repòs dels abats de Sant Cugat.
(Sanaüja, Segarra, segle XVII)
Comunitat eclesiàstica. Formada per quinze preveres beneficiats i presidida pel rector, que des del segle XVII era instal·lada a l’església parroquial de Santa Maria.
Alguns d’aquests beneficis existien des del segle XIV, però la reglamentació de la comunitat es féu vers el 1635.
(Vallfogona de Ripollès, Ripollès)
Santuari, situat entre la vila i l’antiga església parroquial de Sant Julià.
Fou erigit per Jaume Vila vers el 1670, i tot seguit hom hi creà una confraria.
Un nou temple fou bastit entre el 1689 i el 1701, ampliat amb un cancell (1761), amb un cambril (1825) i amb un campanar (1884).
Ha perdut els antics retaules i pintures (1936), però, restaurat de nou, serveix de parròquia del terme de Vallfogona.
(Terrades, Alt Empordà)
Santuari la Mare de Déu de la Salut, als vessants septentrionals de la serra de Santa Magdalena, al nord del terme.
Fou fundat per Felip Olivet, domer de Terrades, el 1678, al vell mas Cadira, que li cedí el comú; fou beneït el 1681, i el 1689 fou construïda la capella de Sant Francesc. És molt visitat pels habitants de la comarca.
L’església fou reformada a la segona meitat del segle XIX.
(Ogassa, Ripollès)
Antiga parròquia rural (Sant Julià de Saltor), situada al vessant sud del puig de Sant Amanç.
El lloc pertanyia des del 890 al monestir de Santa Maria de Ripoll.
L’església, que guarda la nau del segle XI sense l’absis primitiu, és unida a la rectoria. El 1686 la parròquia era regida pel domer de Sant Pere de Ripoll. En depenia Vidabona.
Prop seu hi ha un refugi del Centre Excursionista Pirinenc.
(la Baronia de Rialb, Noguera)
Antic castell i monestir (Sant Cristòfol de Salinoves), a la dreta del Rialb, al poble de Sant Cristòfol de la Donzell.
El 937 el poble fou donat al monestir d’Elins, que hi erigí una església (consagrada a sant Cristòfol el 949) i dotà el lloc de cara a l’erecció d’un monestir filial. El 1090 ja no tenia comunitat i depenia com a simple propietat d’Elins.
Resten ruïnes d’una església a la casa Olivelles, dites el Convent.
(Maçanet de Cabrenys, Alt Empordà)
Santuari de la Mare de Déu de les Salines, als vessants meridionals del puig de les Salines (1.331 m alt), a llevant del roc de Frausa, al límit amb el Vallespir (els Banys d’Arles).
La imatge és esmentada el 1329, i la tradició la fa una marededéu trobada.
(Viladecans, Baix Llobregat)
Santuari (la Mare de Déu de Sales), al nord-est del poble, prop del cementiri, dins la quadra Burguesa.
El lloc és esmentat ja al segle X, que fou adquirit pel monestir de Sant Cugat del Vallès. Passà, posteriorment, a un canonge de Barcelona, que en féu donació (1147) al capítol canonical, que el cedí a l’hospital de la catedral. Depengué fins al 1746 de la parròquia de Sant Climent de Llobregat.
Sota l’ermita, prop de l’actual cementiri, hi ha les restes d’una vil·la romana del segle I.
Dades dels Països Catalans 