Arxiu d'etiquetes: edificis religiosos

Sant Jaume de Pallars

7 Respostes

(Talarn, Pallars Jussà)

Antic col·legi i convent dominicà, a tocar de la vila, del qual resten escasses ruïnes. Es trobava dins la demarcació de Talarn, separat de Tremp pel barranc de la riera de Tremp o de les Adoberies, que salvava un pont de pedra reedificat pels frares.

El convent s’edificà el 1590 sobre una antiga església de Sant Jaume, que és la que donà nom a la casa. Fou erigit en col·legi de l’orde amb el nom de Schola Christi i s’hi ensenyava gramàtica llatina, filosofia, teologia i moral; hom li concedí les mateixes gràcies i privilegis que a les antigues universitats de Lleida i de Perpinyà.

Era dotat de moltes rendes pel voltant amb els béns del priorat de Manlleu. Fou reedificat a mitjan segle XVIII. En extingir-se, el 1835, tenia deu comunitaris i 14 estudiants dominicans.

Fou derruït el 1837 i sobre part del seu solar s’edificà el 1903 una casa de beneficència.

Sant Jaume de Fenollet

3 Respostes

(Sant Bartomeu del Grau, Osona)

Església romànica (segle XI) propera al mas de Fenollet, a ponent del poble.

És de tradició llombarda, amb culte, sencera i sense afegitons.

Sant Jaume -Barcelona-

7 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Antiga església, una de les més antigues de la ciutat (985), que fou destruïda el 1823.

S’aixecava, en part, sobre l’ala esquerra de l’actual ajuntament, i el seu porxo -de 7 arcs- donava a l’actual plaça de Sant Jaume i al carrer de la Ciutat. En aquest porxo es va reunir en notables ocasions el Consell municipal.

L’actual parròquia de Sant Jaume -al carrer de Ferran- no té, com a titular, en realitat, l’Apòstol, sinó la Santíssima Trinitat.

Sant Jaume -Baix Llobregat-

2 Respostes

(Olesa de Montserrat, Baix Llobregat)

Església i caseria, a la dreta del torrent de Sant Jaume, que neix al cingle del Moliner, prop de Vacarisses, i, després de limitar els termes d’Olesa i d’Abrera, al Baix Llobregat, amb el de Viladecavalls del Vallès, s’uneix al torrent de Gaià, per la dreta, sota el poble d’Ustrell.

Sant Hilari de Lleida

4 Respostes

(Lleida, Segrià)

Antic monestir de monges cistercenques, de filiació de Vallbona de les Monges.

Fundat el 1204 a l’església de Sant Hilari de la ciutat, erigida el 1152 sobre una antiga mesquita, extramurs de la ciutat, prop de l’antic camí de Montsó, on ara hi ha l’hospital provincial.

El fundà la comtessa Elvira de Lara, muller d’Ermengol VIII d’Urgell, amb monges de Vallbona; el dotà esplèndidament i es féu enterrar en aquest monestir, igual com la seva filla Aurembiaix d’Urgell. Entre els seus nombrosos béns tenia els pobles d’Alfarràs i Andaní.

El 1220 el papa Honori III n’aprovà la fundació. Era regit per una abadessa i dotze monges, nombre que s’arribà a duplicar.

El 1464, durant la guerra contra Joan II, el monestir fou incendiat i les monges es refugiaren a Lleida. Havent tornat al convent, fou de nou assaltat per bandolers l’any 1542.

El 1594 s’hi fusionaren les monges de Vallsanta (Guimerà) i el 1604 les del Pedregal (el Talladell). Tenia col·legi per a filles de ciutadans i prohoms nobles de Lleida.

El 1640 es traslladaren a la ciutat, primer al Col·legi de Sant Bernat i, el 1644, al Col·legi Universitari de la Concepció o Col·legi Nou, que ampliaren el 1689 amb l’adquisició del veí hospitalet dels Capellans, on el 1701 edificaren una església nova i una escola per a donzelles nobles.

Hi residiren fins el 1718, que la comunitat es traslladà al santuari del Patrocini, de Tamarit de Llitera.

Sant Hilari d’Abrera

2 Respostes

(Abrera, Baix Llobregat)

Església pre-romànica, al nord-est del poble, a la vora dreta del Llobregat.

Alguns elements, com uns capitells figurats, poden ésser del segle X.

Sant Gregori -Selva-

3 Respostes

(Osor, Selva)

Veïnat, centrat per l’ermita de Sant Gregori, que corona la muntanya de Sant Gregori (1.088 m alt), al límit amb el terme de la Cellera de Ter, que tanca la vall d’Osor pel nord, divisòria d’aigües, amb la conca del Ter.

L’ermita, existent ja el 1636, ha estat restaurada modernament.

Sant Grau d’Ardenya

4 Respostes

(Tossa, Selva)

Santuari, al sector més elevat de la serra de Sant Grau o massís de les Cadiretes (que culmina a 519 m alt al puig de Cadiretes), a la capçalera de la riera de Sant Lionç o riera de Sant Grau.

El santuari, que existia ja al segle XVII, fou renovat el 1882; depèn del patronat de l’ajuntament.

Modernament ha restat inclòs en una urbanització particular; hom construí prop seu un hotel, actualment tancat.

Sant Gili -Lleida-

1 Resposta

(Lleida, Segrià)

Antiga parròquia de la ciutat.

Erigida poc després de la conquesta cristiana de la ciutat al raval de Sant Gili, format més enllà de la porta de Corbins (dita, després, porta de Sant Gili), a la partida de les Pardinyes Altes, al peu septentrional del Sas.

El raval fou poblat al començament del segle XV i fou destruït durant la guerra contra Joan II (inclosa l’església parroquial, romànica). Restà despoblat, fins que al seu indret sorgí una part de l’eixample modern de Lleida.

El sector proper d’horta, les Pardinyes Altes, ha estat conegut amb el nom d’horts de Sant Gili.

Sant Gil -Ripollès-

1 Resposta

(Queralbs, Ripollès)

Santuari de la vall de Núria, al peu del Puigmal, a l’indret on segons una tradició habità com a penitent l’abat Gil i deixà a la cova on residia una imatge de la Mare de Déu (la de Núria), una campana i una olla.

La tradició és molt antiga, però la primera capella fou bastida el 1615. Restaurada el 1715, fou ampliada el 1925 amb elements del vell santuari de Núria, puig que aleshores hom hi féu treballs d’ampliació.

És famosa la font de Sant Gil, d’aigües gelades, que brolla prop de la capella.