Arxiu d'etiquetes: edificis religiosos

Sant Feliu de la Garriga

4 Respostes

(Viladamat, Alt Empordà)

Església, al sud del terme, al peu del puig de Segalà (179 m).

Esmentada ja l’any 1060 dins el comtat d’Empúries, l’església que hom conserva, iniciada aquest segle (el campanar quadrat és obra del segle XIII), és un notable exemplar romànic, molt malmès; fou la primitiva parròquia de Viladamat i el 1823 hom prohibí definitivament que s’hi celebressin cultes a causa del seu mal estat.

Al seu costat s’aixeca el castell de la Garriga, senyorejat pels Santfeliu, que al segle XIV passà als Vilarig i, més tard, als Jafre, als Gallard i als Margarit, de Castell d’Empordà, marquesos d’Aguilar.

Al segle XVII fou totalment refet com a casal fortificat. Fou novament danyat el 1640 (ho havia ja estat en la guerra contra Joan II). Modernament ha estat una masoveria.

Sant Feliu de Guíxols, monestir de

27 Respostes

(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà)

Abadia benedictina, de la qual es conserven les restes, entre les quals destaquen el porxo de triple arcada de ferradura, sobre el qual descansa una galeria a manera de trifori, anomenada la Porta Ferrada, que degué ésser l’entrada a l’església preromànica del segle X, pertanyent al monestir. Les dependències d’aquest foren remodelades al segle XVIII.

L’església que subsisteix és del segle XII i fou ampliada amb tres naus i diverses capelles laterals durant el segle XIV.

Sant Feliu de Girona

31 Respostes

(Girona, Gironès)

Església (segle XIII) de la ciutat. Fou seu d’una canònica o capítol de canonges, regit per un abat i vinculat a la canònica catedralícia.

En l’aspecte artístic, Sant Feliu guarda importants obres d’art com els 8 sarcòfags romans i paleocristians encastats a l’absis de la basílica, el sepulcre de Sant Narcís del segle XIV, obra atribuïda a Jean de Tournai, i el Crist jacent de Jaume Cascalls.

El temple té elements romànics i gòtics, i la seva planta és irregular en la disposició. Fou començat al segle XIII.

El campanar fou començat el 1362 per Pere Sacoma i el seu rematament nòrdic fou esmotxat per un llamp el 1561. El claustre, aixecat a la part nord entre el 1357 i el 1368, fou demolit.

Sant Felip Neri -Barcelona-

25 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Advocació de l’església de la congregació de sacerdots seculars de l’Oratori (felipons).

Fou començada el 1721 i consagrada solemnement el 1752. El convent és de la segona meitat del segle XVIII.

El temple consta d’una sola nau, amb capelles laterals, creuer i absis de planta rectangular. Corona la façana una fornícula amb la imatge del titular.

El convent, al costat de l’església, té una estructura i una façana molt simples; aquesta dóna a la mateixa plaça que l’església.

A l’interior del temple es conserven alguns retaules barrocs i neoclàssics d’Ignasi Vergara, Ramon Amadeu i Salvador Gurri.

Sant Esteve d’Umfred

Deixa un comentari

(Alp, Baixa Cerdanya)

(o de Riufred)  Petit monestir, situat a la vall d’Alp, prop de la Molina. En resten només unes poques ruïnes, amb opus spicatum, prop d’un modern forn de calç.

L’erigí i dotà el comte Frèdol de Cerdanya, que el 815 el cedí al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles. Era un lloc habitat per alguns monjos de filiació i organització desconeguda. Com a filial de Tavèrnoles consta els anys 1079 i 1268, quan el monestir en reclamà la possessió al comte de Cerdanya i al bisbe d’Urgell.

No hi ha constància de la seva comunitat a partir del segle XI, que era més aviat una possessió per a les pastures del monestir de Tavèrnoles.

Sant Esteve de la Riba

2 Respostes

(les Llosses, Ripollès)

Església i antiga parròquia, fins el 1974 del terme de Viladonja, situada a sud-oest del terme, prop del de Sant Jaume de Frontanyà.

El 1097 fou cedida pel comte Bernat III de Besalú al monestir de Ripoll, del qual depengué sempre. Esdevingué sufragània de la parròquia de Viladonja i modernament de la de Matamala.

L’edifici, romànic (segle XII), és veí de l’antiga casa de la Riba.

Sant Esteve de Castellet

4 Respostes

(Castellet i la Gornal, Alt Penedès)

Església romànica, coneguda amb el nom de molí de cal Llopard, situada a la dreta del riu de Foix, vora les Masuques.

Fou possessió del monestir de Sant Cugat del Vallès, i el 1168 fou adquirida per la seu de Barcelona.

Era l’antiga parròquia del terme de Castellet, per això el castell de Castellet és conegut també com a castell de Sant Esteve.

Sant Eloi

1 Resposta

(Tàrrega, Urgell)

Santuari (410 m alt), al cim del tossal de Sant Eloi, just al nord-oest de la ciutat.

Fet construir per l’argenter targarí Simó Canet (o Comet), el 1248, l’església fou refeta en 1728-31.

El 1872 el santuari es convertí en fortí i al seu voltant es construïren muralles i torricons, que es convertiren en calabossos per als presoners de guerra. Reparada el 1876, s’hi posà l’altar de la paeria.

El 1970 fou trobada, aparedada, la imatge del sant.

La reforestació de la serra s’inicià el 1908; actualment ha esdevingut un parc.

Sant Elies -Vallès Oriental-

1 Resposta

(Sant Pere de Vilamajor, Vallès Oriental)

Ermita (999 m alt), al nord del terme, al cim del turó de Sant Elies, contrafort meridional del turó de Pi Novell, dins l’antiga demarcació parroquial de Santa Susanna de Vilamajor.

Sant Domènec de Peralada

1 Resposta

(Peralada, Alt Empordà)

Convent dominicà, establert el 1578 pel vescomte Francesc Dalmau de Rocabertí, a l’antic convent de canonges augustinians de la vila.

Compost normalment per quatre comunitaris, fou exclaustrat el 1822 i la seva senzilla edificació es convertí en hospital i caserna de la guàrdia civil.

Ara es troba en ruïnes, però li resta un petit claustre romànic (segle XII) de l’època dels canonges augustinians, restaurat.