(la Roca del Vallès, Vallès Oriental)
Antiga església i quadra civil, dins la demarcació parroquial de Vilanova de la Roca.
Es trobava al límit de les jurisdiccions dels castells de la Roca del Vallès i de Montornès, al sud de Vilanova, dalt d’un turó on avui hi ha la masia de la Casa Alta.
Existia ja el 1149; al segle XIX fou abandonada i es convertí en dependència de la masia. El culte passà a una capella de l’església parroquial de Vilanova de la Roca.
(Mura, Bages)
Masia i capella, enfilada a l’est del terme, en un petit planell sota el puig del castell de Mura. La capella existia ja el 1240.
L’edifici actual, sense culte, sembla més aviat una cabana.
El mas, existent des del segle XIV, és l’origen del llinatge Santlleir.
(Tossa de Mar, Selva)
(pop: Salionç) Antiga parròquia (l’església de Sant Lionç és esmentada ja el 966), situada a l’indret de l’actual masia de Sant Lionç, prop de la costa, on s’obre la petita cala de Sant Lionç, a la desembocadura d’un torrent, al sector espadat entre la punta Arumí i el cap Pentiner.
Actualment hi ha una urbanització turística.
(Olius, Solsonès)
Antiga església (sufragània de la de Sant Martí de Joval) i terme, a l’est del cap del municipi, a tocar del terme de Clariana de Cardener.
Fou restaurada al principi del segle XX i ha perdut una bona part del seu antic caràcter romànic.
(Castellterçol, Moianès)
Antiga parròquia (900 m alt), situada al sud del terme, prop dels límits amb Granera i Gallifa.
L’església de Sant Julià existia ja el 961; al segle XV passà a ésser sufragània de Granera, i entorn del 1590 depenia ja de la de Castellterçol, subjecció que encara perdura.
L’edifici, amb elements pre-romànics, es reconstruí al segle XII i s’amplià al segle XVII. Conserva el campanar romànic i una antiga absidiola.
(les Llosses, Ripollès)
(o de Moreta, o de Vilacorba) Antiga església parroquial, situada prop de l’antic mas Moreta.
Existia ja el 1014. Perdé la majoria dels seus antics masos al segle XIV i es convertí en una sufragània de Sant Vicenç de Palmerola.
Hom l’ha confosa sovint amb Sant Julià de Cosp (antiga sufragània de Sant Jaume de Frontanyà), també del municipi de les Llosses.
(Barcelona, Barcelonès)
Antiga església, existent ja el 986, a mitja muntanya de Montjuïc, que al segle XI era ja una de les parròquies del territori de Barcelona.
El 1323 conservava encara la seva jurisdicció parroquial (dins la qual hi havia el cementiri jueu de Montjuïc i les capelles de Sant Bertran i Santa Madrona), però al segle XV el seu antic terme era repartit entre les parròquies urbanes de Sant Just i del Pi, situació que persistí fins al segle XIX.
(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès)
Antiga església parroquial de la vila, construïda al principi del segle XII a la vila vella, prop del pont del Ter. Era dedicada als màrtirs romans Joan i Pau, i per això es digué sempre popularment de Sant Joanipol.
El terratrèmol del 1428 enderrocà la volta, que fou refeta tot seguit. El 1728 fou ampliada amb altars barrocs. Fou parroquial de la vila fins el 1851, que fou reemplaçada per la del monestir.
Sofrí una destrucció el 1936; li resta sencera la capçalera triabsidal i la portada, amb un timpà esculpit. Es troba en curs de restauració.
(o de Subirats) Antiga església, sufragània de la parròquia de Sant Pere de Subirats, des del 1930 nova església parroquial de la demarcació, situada a la Torre-ramona (o Subirats de Baix).
(Vilanova i la Geltrú, Garraf)
Església romànica, a ponent del nucli urbà, a l’antiga quadra d’Enveja.
Prop de l’església s’alça la torre de Sant Joan (o castell d’Enveja).
El lloc és esmentat ja al segle XIII.
Dades dels Països Catalans 