(Castellterçol, Moianès)
Antiga parròquia (900 m alt), situada al sud del terme, prop dels límits amb Granera i Gallifa.
L’església de Sant Julià existia ja el 961; al segle XV passà a ésser sufragània de Granera, i entorn del 1590 depenia ja de la de Castellterçol, subjecció que encara perdura.
L’edifici, amb elements pre-romànics, es reconstruí al segle XII i s’amplià al segle XVII. Conserva el campanar romànic i una antiga absidiola.
(les Llosses, Ripollès)
(o de Moreta, o de Vilacorba) Antiga església parroquial, situada prop de l’antic mas Moreta.
Existia ja el 1014. Perdé la majoria dels seus antics masos al segle XIV i es convertí en una sufragània de Sant Vicenç de Palmerola.
Hom l’ha confosa sovint amb Sant Julià de Cosp (antiga sufragània de Sant Jaume de Frontanyà), també del municipi de les Llosses.
(Barcelona, Barcelonès)
Antiga església, existent ja el 986, a mitja muntanya de Montjuïc, que al segle XI era ja una de les parròquies del territori de Barcelona.
El 1323 conservava encara la seva jurisdicció parroquial (dins la qual hi havia el cementiri jueu de Montjuïc i les capelles de Sant Bertran i Santa Madrona), però al segle XV el seu antic terme era repartit entre les parròquies urbanes de Sant Just i del Pi, situació que persistí fins al segle XIX.
(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès)
Antiga església parroquial de la vila, construïda al principi del segle XII a la vila vella, prop del pont del Ter. Era dedicada als màrtirs romans Joan i Pau, i per això es digué sempre popularment de Sant Joanipol.
El terratrèmol del 1428 enderrocà la volta, que fou refeta tot seguit. El 1728 fou ampliada amb altars barrocs. Fou parroquial de la vila fins el 1851, que fou reemplaçada per la del monestir.
Sofrí una destrucció el 1936; li resta sencera la capçalera triabsidal i la portada, amb un timpà esculpit. Es troba en curs de restauració.
(o de Subirats) Antiga església, sufragània de la parròquia de Sant Pere de Subirats, des del 1930 nova església parroquial de la demarcació, situada a la Torre-ramona (o Subirats de Baix).
(Vilanova i la Geltrú, Garraf)
Església romànica, a ponent del nucli urbà, a l’antiga quadra d’Enveja.
Prop de l’església s’alça la torre de Sant Joan (o castell d’Enveja).
El lloc és esmentat ja al segle XIII.
(la Vall d’En Bas, Garrotxa)
Poble (538 m alt) i antiga parròquia, situat a l’oest del pla de la Pinya.
L’antiga església parroquial de Sant Joan, d’origen romànic (és esmentada ja el 958), fou cedida pels comtes de Besalú el 977 a la col·legiata de Santa Maria de Besalú, que exercí la jurisdicció del lloc. Formà part després del vescomtat de Bas.
L’església esdevingué sufragània de la de la Pinya; fins el 1936 conservà una notable talla (segle XIII) de la Mare de Déu. Formà part de l’antic terme de la Pinya.
(Cardona, Bages)
Església de la vila, construïda el 1576 al cap del pont de Sant Joan (de set arcs, refet modernament), damunt el Cardener, al nord-est de la població, que comunicava amb els camins a Solsona i Berga.
L’església era adossada a un important hostal.
(Vic, Osona)
Antiga església (Sant Joan de Riuprimer) i quadra civil, sufragània de la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer.
Existia ja el 1003, i l’antiga església romànica fou transformada al llarg del segle XVII. Guarda un antic sarcòfag esculpit (segle XIV).
La quadra civil tenia des del segle XV els masos de Montalegre o Bosc, Miquel, Sauleda, Franc, Ermengol i Galí. Aquest darrer donà el nom modern a l’església.
La quadra de Sant Joan formà part de les Quadres Unides (amb Folgueroles, Riudeperes, Golomers i Torrellebreta) fins el 1770, que s’uní al municipi de Sentfores, i el 1931 passà, amb Sentfores, a Vic.
(o del Noguer) Església i veïnat, situats a l’esquerra de la riera, aigua avall de Sora, prop de l’antic mas Noguer. Existia ja el 1245.
És una capella rectangular, sense absis, de tradició romànica (segle XIII). No té culte des del 1936.
Dades dels Països Catalans 