Arxiu d'etiquetes: edificis religiosos

Sant Vicenç de Rus

Sant Vicenç de Rus

(Castellar de N’Hug, Berguedà)

Antiga parròquia (1.091 m alt), a la dreta del Llobregat, a l’indret on se li uneix la riera de Torles.

L’església, romànica (segle XII), era dedicada a sant Vicenç, sant Andreu i santa Magdalena. Fou parroquial fins al segle XVI; després s’uní com a sufragània a Castellar de N’Hug. Tenia prop seu l’antiga farga de Sant Vicenç.

En iniciar-se unes obres de restauració de l’ermita, l’any 1983, hom descobrí unes importants pintures murals romàniques dels segles XII i XIV.

Sant Vicenç de Puigmal

(Ripoll, Ripollès)

Antiga parròquia rural de l’antic municipi de la Parròquia de Ripoll, situada dins la demarcació parroquial de Llaés, al seu extrem septentrional.

Existia ja el 908. Fou parròquia independent fins al segle XIV; després s’uní com a sufragània a Llaés. El 1686 tenia 5 masos.

L’església actual és una petita construcció rectangular del segle XVII en ruïnes.

Sant Valerià de Robers

(Lliçà d’Amunt, Vallès Oriental)

Església de la parròquia de Palaudàries, situada prop del mas de Coscó, prop de Lliçà de Vall.

És esmentada el 904 en l’acta de consagració de Parets; l’edifici actual es construí el 1711.

Sant Sixt de Miralplà

(Vic, Osona)

Capella rural, situada a poca distància vers el nord-oest de la ciutat, prop de la carretera de Berga.

Existia ja el 1100 dins la demarcació de la vila rural de Fontcoberta. Des del 1175 estigué sota la protecció dels canonges de Sant Tomàs de Riudeperes, i més tard, de la família Fontcoberta. Hom la conegué també per Sant Sist de Miralplà.

Resta l’església romànica, amb la volta refeta tardanament i un campanar de torre, d’època romànica, al seu costat.

Sant Simó

(Mataró, Maresme)

Santuari, a la costa, a llevant de la ciutat, a l’esquerra de la riera de Sant Simó (o riera de Valldeix).

Construït el segle XVI, ha estat erigit modernament en parròquia. El 1936 desaparegueren els notables ex-vots que posseïa, molts d’ells de mariners de la costa de Llevant; fou restaurada el 1951.

Al seu voltant s’estén el pla de Sant Simó, edificat per la part de ponent.

Procedeix dels ex-vots d’aquest santuari la famosa Coca de Mataró.

Sant Sever de Barcelona

(Barcelona, Barcelonès)

Advocació de l’església situada al carrer de Sant Sever, 11, construïda per als beneficiats de la seu de Barcelona, constituïts en comunitat de preveres.

El mestre Jaume Arnaudies féu el projecte l’any 1698 i l’any següent van començar les obres, que foren acabades el 1705. Consta d’una sola nau, amb capelles laterals, petit creuer i absis semicircular.

La traça, la decoració interior i la façana, obra aquesta de Jeroni Escarabatxeres (1703), són una bella mostra del barroc barceloní. El mateix Escarabatxeres dissenyà la decoració esgrafiada de les voltes, les tribunes amb gelosies i la barana del cor.

El retaule major i altres altars secundaris són del segle XVIII.

Sant Serni de Tavèrnoles

(Anserall, Alt Urgell)

(o Sant Sadurní de Tavèrnoles)  Important abadia benedictina, situada a tres quilòmetres de la Seu d’Urgell, anant cap a Andorra.

Malauradament només es conserven les restes d’aquest cenobi, comparable per la importància a Ripoll i Cuixà. Tan sols es mantenen el creuer i els absis de l’església, que, en part, han estat aprofitats per a l’actual temple parroquial.

Se suposa que fou consagrada vers l’any 1040.

Procedent d’aquesta abadia és el famós frontal dels bisbes, obra del millor romànic del segle XII.

Sant Sepulcre, el -Alt Penedès-

(Olèrdola, Alt Penedès)

Antic priorat, situat a llevant del lloc de Sant Miquel d’Olèrdola, agregat a la Plana Rodona, vora el mas dit del Sant Sepulcre.

L’església és un curiós exemplar romànic, de planta rodona, amb absis i fornícules interiors, construït vers el 1060. El 1175 hi havia un priorat de l’orde del Sant Sepulcre, filial de Santa Anna de Barcelona. Des del segle XV era una simple capella, que fou modificada el segle XVII en el seu interior i mal restaurada en temps moderns.

Vers el 1954 hom hi descobrí unes interessants pintures murals del segle XI que es guarden in situ.

Sant Segimon del Bosc

(Sant Feliu de Buixalleu, Selva)

Santuari, situat vers el nord-oest del poble, prop del camí de Santa Coloma de Farners.

Existia ja el 1244 amb consideració d’ajuda parroquial de Sant Feliu però amb demarcació pròpia.

El seu edifici fou molt renovat entorn del 1508.

Sant Sebastià -Baix Empordà-

(Palafrugell, Baix Empordà)

Santuari, situat a la costa, dalt el promontori (165 m alt) que forma el cap de Sant Sebastià, que tanca per llevant la cala de Llafranc. Modernament hi ha estat bastit el far de Sant Sebastià.

Adossada al santuari hi havia una antiga torre de senyals i de defensa, dita torre de Guàrdia. Foren bastits, torre i església, a mitjan segle XV pel prior de Santa Anna de Barcelona; l’edifici del santuari fou renovat el 1770.

Prop seu hi ha una hostatgeria. L’antic altar barroc fou destruït el 1936. S’hi celebren diversos aplecs.