Arxiu d'etiquetes: edificis religiosos

Sant Sever de Barcelona

(Barcelona, Barcelonès)

Advocació de l’església situada al carrer de Sant Sever, 11, construïda per als beneficiats de la seu de Barcelona, constituïts en comunitat de preveres.

El mestre Jaume Arnaudies féu el projecte l’any 1698 i l’any següent van començar les obres, que foren acabades el 1705. Consta d’una sola nau, amb capelles laterals, petit creuer i absis semicircular.

La traça, la decoració interior i la façana, obra aquesta de Jeroni Escarabatxeres (1703), són una bella mostra del barroc barceloní. El mateix Escarabatxeres dissenyà la decoració esgrafiada de les voltes, les tribunes amb gelosies i la barana del cor.

El retaule major i altres altars secundaris són del segle XVIII.

Sant Serni de Tavèrnoles

(Anserall, Alt Urgell)

(o Sant Sadurní de Tavèrnoles)  Important abadia benedictina, situada a tres quilòmetres de la Seu d’Urgell, anant cap a Andorra.

Malauradament només es conserven les restes d’aquest cenobi, comparable per la importància a Ripoll i Cuixà. Tan sols es mantenen el creuer i els absis de l’església, que, en part, han estat aprofitats per a l’actual temple parroquial.

Se suposa que fou consagrada vers l’any 1040.

Procedent d’aquesta abadia és el famós frontal dels bisbes, obra del millor romànic del segle XII.

Sant Sepulcre, el -Alt Penedès-

(Olèrdola, Alt Penedès)

Antic priorat, situat a llevant del lloc de Sant Miquel d’Olèrdola, agregat a la Plana Rodona, vora el mas dit del Sant Sepulcre.

L’església és un curiós exemplar romànic, de planta rodona, amb absis i fornícules interiors, construït vers el 1060. El 1175 hi havia un priorat de l’orde del Sant Sepulcre, filial de Santa Anna de Barcelona. Des del segle XV era una simple capella, que fou modificada el segle XVII en el seu interior i mal restaurada en temps moderns.

Vers el 1954 hom hi descobrí unes interessants pintures murals del segle XI que es guarden in situ.

Sant Segimon del Bosc

(Sant Feliu de Buixalleu, Selva)

Santuari, situat vers el nord-oest del poble, prop del camí de Santa Coloma de Farners.

Existia ja el 1244 amb consideració d’ajuda parroquial de Sant Feliu però amb demarcació pròpia.

El seu edifici fou molt renovat entorn del 1508.

Sant Sebastià -Baix Empordà-

(Palafrugell, Baix Empordà)

Santuari, situat a la costa, dalt el promontori (165 m alt) que forma el cap de Sant Sebastià, que tanca per llevant la cala de Llafranc. Modernament hi ha estat bastit el far de Sant Sebastià.

Adossada al santuari hi havia una antiga torre de senyals i de defensa, dita torre de Guàrdia. Foren bastits, torre i església, a mitjan segle XV pel prior de Santa Anna de Barcelona; l’edifici del santuari fou renovat el 1770.

Prop seu hi ha una hostatgeria. L’antic altar barroc fou destruït el 1936. S’hi celebren diversos aplecs.

Sant Salvador de Terrades

(Cànoves i Samalús, Vallès Oriental)

(o de Quintana)  Ermita i caseria, al nord del terme, al vessant meridional del turó del Pi Novell.

És esmentada ja el 1226; el 1930 fou substituït l’antic edifici per un de neogòtic, obra de l’arquitecte Pericas.

Sant Salvador de Serradellops

(Oristà, Osona)

Antiga parròquia rural, situada a l’extrem de llevant del municipi, prop del mas de Santsalvador, a la capçalera de la riera de Segalers.

Actuava com a parròquia independent des del 1047. Fins al segle XIV tingué una dotzena de masos. Després del despoblament s’uní com a sufragània a Olost, fins que el 1878 passà a la nova parròquia de Sant Jaume i Sant Cugat d’Alboquers.

En resta l’església romànica, amb alguns retocs posteriors, envoltada pel cementiri.

Dins la seva antiga demarcació hi ha l’enclavament de Muntanyola, dit la Muntada o Sant Salvador, entre Oristà i Sant Bartomeu del Grau.

Sant Salvador de Sacalçada

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès)

Antiga capella, situada a l’indret de la torre de Sant Salvador, prop de la carretera de Barcelona a Tarragona.

Al lloc dit Calciata (990), consta des del 1180 la capella de Sant Salvador, que rebia aquest nom pel fet de trobar-se prop de l’antiga calçada o via romana.

Originàriament era de la parròquia d’Olèrdola, però consta de Vilafranca des del 1413.

Sant Salvador de Predanies

(Prats i Sansor, Baixa Cerdanya)

Santuari, situat sobre Sansor, prop del coll de Faig.

El 1289 fou saquejat pels comtes de Foix en les lluites político-religioses que assolaren la Cerdanya.

Sant Salvador de Capolat

(Capolat, Berguedà)

Església actualment en ruïnes, situada al serrat de Sant Salvador (1.155 m alt), que fa de termenal dels municipis de Capolat, Avià i l’Espunyola.

Ha donat nom a la masia de Sant Salvador, situada a les Tombes.