Arxiu d'etiquetes: edificis religiosos

Santa Agnès del Munt

1 Resposta

(Matadepera, Vallès Occidental)

Antic ermitatge del massís de Sant Llorenç del Munt, al vessant nord de la Mola, a la canal de Santa Agnès, sota la cova del Drac.

Era un antic lloc per a donats, documentat des del 1341. Als segles XIV i XV hi hagué donades femenines. S’hi entrava per una portalada de pedra feta el 1595; l’església era mig sota la cova, mig feta amb obra; dintre la cova hi ha una font, i al costat hi ha les mines de la casa dels ermitans, on visqué el 1651 el franciscà Bonaventura Gran i el 1720 l’ermità de Castellterçol Jaume Bellver.

El 1791 la imatge de la santa fou traslladada al monestir de Sant Llorenç del Munt, i el 1809 el lloc fou abandonat del tot.

Santa Àgata -Barcelona-

Deixa un comentari

(Barcelona, Barcelonès)

Advocació de la capella del Palau Reial Major. Construïda en les seves parts essencials durant el regnat de Jaume II (1291-1327).

Els fonaments d’aquesta església d’una sola nau són tres torres i dos panys de la muralla; tres arcs diafragmes aguanten l’embigat del sostre; l’absis té volta d’ogives i el seu campanar és de planta octagonal.

En començà les obres Bertran Riquer; és possible que posteriorment hi participessin d’altres arquitectes reials, com Jaume del Rei i Pere d’Olivera.

Les capelles laterals són del temps de Pere el Cerimoniós, així com les reformes de l’altar major, que mostra actualment restaurat el magnífic retaule de l’Epifania pintat per Jaume Huguet per encàrrec del conestable Pere de Portugal.

Santa Afra

3 Respostes

(Sant Gregori, Gironès)

Santuari, dins la parròquia de Ginestar de Llémena, enlairada a la dreta de la riera de Llémena, dominant el pla de Sant Gregori.

L’actual edifici fou bastit a partir del 1760 sobre un antic oratori. Inicialment fou dedicat a la Mare de Déu de les Neus.

Al costat de l’església hi ha una albergueria.

Sant Vicenç Sarriera

4 Respostes

(l’Esquirol, Osona)

(o Sant Vicenç de Verders) Apèndix, situat com una llenca a l’esquerra del Ter, davant el monestir de Sant Pere de Casserres, on radicava l’antiga parròquia de Sant Vicenç Sarriera, coneguda des del 1100. Pertanyia a la jurisdicció del monestir de Casserres.

Al segle XIII arribà a tenir uns deu masos a banda i banda del Ter. Fou desmembrada vers el 1572 i l’església es convertí en masia.

Una bona part del territori i l’església restaren inundades pel pantà de Sau. El 1973 fou desmuntada l’església de Sant Vicenç, aprofitant una secada, i ha estat reconstruïda al parc de Can Déu de Sabadell, a càrrec d’una entitat bancària.

Sant Vicenç del Bosc

2 Respostes

(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)

(o Sant Vicenç de Vallarec; ant: Sant Vicenç de Cercèdol)  Antiga església parroquial, arruïnada, al vessant septentrional de la serra de Collserola, sota el Tibidabo.

Al segle X exercia funcions parroquials, i al segle XIV és esmentada ja amb el nom de Sant Vicenç del Bosc.

Sant Vicenç de Rus

Sant Vicenç de Rus

3 Respostes

(Castellar de N’Hug, Berguedà)

Antiga parròquia (1.091 m alt), a la dreta del Llobregat, a l’indret on se li uneix la riera de Torles.

L’església, romànica (segle XII), era dedicada a sant Vicenç, sant Andreu i santa Magdalena. Fou parroquial fins al segle XVI; després s’uní com a sufragània a Castellar de N’Hug. Tenia prop seu l’antiga farga de Sant Vicenç.

En iniciar-se unes obres de restauració de l’ermita, l’any 1983, hom descobrí unes importants pintures murals romàniques dels segles XII i XIV.

Sant Vicenç de Puigmal

1 Resposta

(Ripoll, Ripollès)

Antiga parròquia rural de l’antic municipi de la Parròquia de Ripoll, situada dins la demarcació parroquial de Llaés, al seu extrem septentrional.

Existia ja el 908. Fou parròquia independent fins al segle XIV; després s’uní com a sufragània a Llaés. El 1686 tenia 5 masos.

L’església actual és una petita construcció rectangular del segle XVII en ruïnes.

Sant Valerià de Robers

1 Resposta

(Lliçà d’Amunt, Vallès Oriental)

Església de la parròquia de Palaudàries, situada prop del mas de Coscó, prop de Lliçà de Vall.

És esmentada el 904 en l’acta de consagració de Parets; l’edifici actual es construí el 1711.

Sant Sixt de Miralplà

Deixa un comentari

(Vic, Osona)

Capella rural, situada a poca distància vers el nord-oest de la ciutat, prop de la carretera de Berga.

Existia ja el 1100 dins la demarcació de la vila rural de Fontcoberta. Des del 1175 estigué sota la protecció dels canonges de Sant Tomàs de Riudeperes, i més tard, de la família Fontcoberta. Hom la conegué també per Sant Sist de Miralplà.

Resta l’església romànica, amb la volta refeta tardanament i un campanar de torre, d’època romànica, al seu costat.

Sant Simó

1 Resposta

(Mataró, Maresme)

Santuari, a la costa, a llevant de la ciutat, a l’esquerra de la riera de Sant Simó (o riera de Valldeix).

Construït el segle XVI, ha estat erigit modernament en parròquia. El 1936 desaparegueren els notables ex-vots que posseïa, molts d’ells de mariners de la costa de Llevant; fou restaurada el 1951.

Al seu voltant s’estén el pla de Sant Simó, edificat per la part de ponent.

Procedeix dels ex-vots d’aquest santuari la famosa Coca de Mataró.