(Corçà, Baix Empordà)
Església, situada a l’esquerra del Rissec.
És un notable exemplar romànic que fins al principi del segle XX conservava un retaule anònim del segle XV amb escenes de la vida de la santa; actualment es conserva al Museu Diocesà de Girona.
(o de Farell) Antiga església, sufragània de la parròquia de Mura, antic centre d’un veïnat de masies, avui deshabitades, en terreny boscós, drenat per la riera de Santa Creu, afluent per l’esquerra del Llobregat, al límit dels municipis de Mura i el Pont de Vilomara i Rocafort.
El temple, romànic (segle XI), avui en ruïnes, fou possessió de Sant Cugat del Vallès.
(Piera, Anoia)
Antiga església i antic terme, al sector oriental del terme, vers Masquefa.
L’església, sufragània de la parròquia de Sant Jaume Desoliveres, des del 1018, rebé antigament el nom de Santa Creu de Palau, i en algunes ocasions Santa Maria (o Santa Creu i Santa Maria) de Palau.
El nom de Creixà és esmentat ja al segle XII. Fou primitivament sufragània de Piera (1184). Fou ampliada i renovada als segles XVII i XVIII.
(Vallfogona de Ripollès, Ripollès)
Església i petit veïnat, situada en un fondal a l’oest de la vila, prop del mas Ragort.
És romànica (segle XII), bé que allargada i modificada profundament el 1611.
(Barcelona, Barcelonès)
Antic convent de frares dominicans.
Establert l’orde en aquesta ciutat el 1219, al final del segle XIII ja tenia construïda l’església, un claustre i diferents dependències conventuals, que foren ampliades successivament, fins que foren totalment destruïdes el 1837. Estaven situades a l’antic raval de Sant Pere.
Es conserven nombrosos gràfics i restes decoratives d’aquest singular conjunt monumental, de tanta influència en el posterior desenvolupament de l’arquitectura gòtica barcelonina.
Contenia nombrosos monuments funeraris, d’un gran interès des del punt de vista de l’escultura, i altres obres d’art.
(Torroella de Montgrí, Baix Empordà)
Santuari, a l’interior de la vall de Santa Caterina, als vessants septentrionals del Montgrí. Fundada el 1392, havia estat possessió del monestir de Montserrat.
El 1893 el temple es trobava en estat ruïnós i un filantrop de Torroella pagà la remodelació que culminà el 1915.
Inspirà a Víctor Català la seva novel·la Solitud.
(Gurb, Osona)
Capella, unida al mas de Santa Anna, prop de l’antic casal fortificat de Mont-ral, prop de la carretera de Barcelona a Puigcerdà.
L’edificaren els cavallers de Mont-ral vers el 1190 sota l’advocació de santa Maria. En tenia cura un sacerdot beneficiat i tenia creada una confraria molt popular a la comarca.
Hi havia dos altars més dedicats a santa Anna i a l’Esperit Sant. Des del segle XV es diu de Santa Anna exclusivament.
Conserva la primera edificació romànica.
(Santpedor, Bages)
Ermita, a tocar del terme de Sant Fruitós de Bages. La capella de Santa Anna primitiva (1507) es trobava al pla de Claret, en terme de Sant Fruitós.
El 1762 fou reedificada pels regidors de Santpedor prop de la vella parròquia de Santa Maria de Claret.
El nou santuari de Santa Anna, acabat el 1769, i la vella capella romànica de Santa Maria de Claret, sense culte, subsisteixen l’un al costat de l’altra.
(Barcelona, Barcelonès)
Monestir de canonges. Fundada com a col·legiata per l’orde del Sant Sepulcre, l’any 1141. Durant el segle XIII, i sobretot el XV, sofrí nombroses reformes i ampliacions que configuraren el seu actual aspecte.
S’hi conserva, del segle XIII, l’absis rectangular i part del creuer; la part principal de l’església és del 1300 i del segle XIV la nau amb volta de creueria; ja al segle XV s’aixecaren el claustre, la sala capitular i algunes capelles; al final d’aquest mateix segle es féu el retaule de l’altar major.
Les altres construccions de la col·legiata s’agrupaven al voltant del pati obert davant l’església, que dóna al carrer de Santa Anna.
(Montblanc, Conca de Barberà)
Ermita i antic monestir agustinià, a l’est del terme, vora Prenafeta.
La construcció de l’església fou iniciada el 1373 (el rei Pere III i l’arquebisbe de Tarragona posaren la primera pedra); fou acabada pels agustinians, que hi establiren una comunitat, posteriorment molt reformada.
Es trobava dins l’antic terme del castell de Montornés, de la jurisdicció de Poblet.
Dades dels Països Catalans 