(Camós, Pla de l’Estany)
Església, situada a l’esquerra de la riera de Matamors, als vessants de la serra de Santa Magdalena (245 m alt).
És un petit edifici d’origen romànic molt modificat; conserva un retaule de Santa Magdalena, de la primera meitat del segle XVI, on figuren a la predel·la sant Pere i sant Pau.
Ja existia l’any 1172.
(Vallfogona de Ripollès, Ripollès)
Santuari (1.547 m alt), situat a la serra de Santa Magdalena o de Cambrils, al sector meridional del terme, continuada vers l’oest per la serra de Milany.
El santuari existia ja el 1326 i fou ampliat amb una hostatgeria al segle XVII.
S’hi venera una antiga imatge gòtica d’alabastre de Santa Magdalena.
(Tarragona, Tarragonès)
Antic monestir benedictí i després de monges clarisses o damianites, situat a l’oest de la ciutat, prop de la necròpolis romano-cristiana.
Fou erigit per l’arquebisbe Bernat de Tort, que el 1155 el cedí al monestir de Sant Pere de Besalú. La comunitat ja hi era el 1159 i hi subsistí fins als volts del 1250. En aquest convent se celebraren els anys 1227, 1233 i 1237 els capítols de la Congregació Claustral Tarraconense.
Abandonat, per raons desconegudes, pels benedictins, s’hi reuní abans del 1255 una comunitat de monges franciscanes clarisses, que el 1270 ja s’havien traslladat al lloc on hi hagué el convent de Santa Clara de Tarragona, a causa de la insalubritat del lloc. Després es convertí en santuari, on tenien la seva seu les confraries dels cordellers i després la dels hortolans.
Una visita del 1618 diu que tenia una església de tres naus amb un claustre al seu costat al qual donaven les habitacions monacals.
Fou del tot destruït el 1643 a conseqüència de la guerra dels Segadors.
(Barcelona, Barcelonès)
Antiga església de la muntanya de Montjuïc, construïda al tombant del segle XV i l’inici del XVI, on es veneraven les relíquies d’aquesta santa barcelonina.
Inicialment pertangué al monestir de Sant Pau del Camp, però el 1564 s’uní al monestir de Jesús, els religiosos del qual s’hi instal·laren temporalment. En 1576-78 s’hi establiren els caputxins, i el 1582 els servites; també intentaren d’establir-s’hi els recol·lectes i els augustinians; després d’una estada interina dels trinitaris (1618), passà als caputxins (1619).
Desaparegué amb el setge del 1640; reedificada en 1661-64, fou aterrada definitivament durant la guerra de Successió.
En record seu, al segle XIX hom donà el seu nom a una parròquia del Poble Sec.
Caseria, al nord-est del volcà de Santa Margarida de la Cot.
El santuari de Santa Llúcia, que depèn de la parròquia de Santa Pau, era dedicat abans a sant Simplici i a sant Eudald; s’hi celebra un aplec anual.
(Sobremunt, Osona)
Ermita (952 m alt), enlairada als relleus que separen el Lluçanès de la plana de Vic.
Fou bastida el 1407, sota l’advocació de Santa Llúcia i Santa Quitèria, i refeta el 1720. És molt popular a la comarca.
Ha estat anomenada erròniament Santa Llúcia de Quer.
(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès)
Antic poble i parròquia, situat a l’extrem oriental del terme, a la vall de Bianya, a la capçalera de la riera de Santa Llúcia de Puigmal, que neix a ponent del coll de Sentigosa i aflueix, per l’esquerra, juntament amb la riera del Ferró, a la de Sant Ponç d’Aulina.
Existia ja el 890 i passà després a ésser propietat del monestir de Sant Joan. El 1165 es reedificà i consagrà l’església, que encara es conserva. Des del segle XV fou sufragània de Sant Julià de Vallfogona, i actualment depèn de Sant Joan de les Abadesses.
(el Port de la Selva, Alt Empordà)
Santuari, situat als vessants nord-orientals de la serra de Sant Salvador de Verdera, prop del monestir de Sant Pere de Rodes.
Era una petita dependència del monestir, on residien un grup de comunitaris.
L’edifici és d’origen romànic.
(Girona, Gironès)
(o Santa Eulàlia de Costa) Antiga parròquia de la ciutat, que restà inclosa dins les muralles, al sector de Sant Pere de Galligants.
A causa de la devastació soferta durant la guerra del Francès fou abandonada. N’era sufragània l’església de Campdorà.
Per la veneració que hi rebé santa Llúcia, a la qual era dedicat un altar, fou anomenada també Santa Llúcia Sacosta.
(Barcelona, Barcelonès)
Antic convent de canonges augustinians, fundat pel bisbe Guillem de Torroja el 1155 en una capella dedicada a santa Eulàlia pròxima a la ciutat.
El 1293 la comunitat es traslladà al convent augustinià dels anomenats frares del sac, situat dins la ciutat, a la plaça de Santa Anna (actual avinguda del Portal de l’Àngel), on a la fi del segle XIV, amb l’ajut de Joan I, edificaren una nova església i un claustre de bon estil gòtic. En depenia el priorat canonical de Sant Pere de Cubelles.
El 1423, a instàncies d’Alfons IV i amb l’aprovació papal, es refongueren amb la comunitat de Santa Anna de Barcelona, abans de l’orde del Sant Sepulcre, i passaren a residir al monestir de Santa Anna.
Aleshores es traslladà a Santa Eulàlia una comunitat de religioses dominicanes procedent del monestir de Prulla (Llenguadoc), que des del 1351 era prop del portal de Jonqueres, prop de la muralla de la ciutat. En passar a Santa Eulàlia prengueren el nom de convent de Montsió.
Dades dels Països Catalans 