(Sant Pere de Torelló, Osona)
Antiga masia, situada al peu de la serra de Curull. Pertanyia a l’antic domini de Curull i de la Vola.
Té prop seu una capella del Roser (1775), avui sense culte. Proper al mas hi ha l’antic casal del Vilar, conegut popularment pel castell de la Vinyeta.
(Tarragona, Tarragonès)
Antic santuari de la Mare de Déu del Vinyet, al límit amb l’antic terme de la Canonja, dins la partida del clot del Vinyet.
Fou destruït el 1644, durant la Guerra dels Segadors.
(Palamós, Baix Empordà)
Antic castell i parròquia (Santa Eugènia de Vila-romà), situats al sector muntanyós del nord-oest del terme (darrers contraforts de les Gavarres). Les restes del castell s’aixequen aturonades damunt el santuari de Bell-lloc.
El lloc de Vila-romà és esmentat ja el 1161, i el castell no apareix fins al segle XIII, que fou propietat de la mitra de Girona (fou destruït el 1812 pels francesos).
La parròquia de Santa Eugènia (que hom situa a l’actual capella de la Pietat) fou traslladada els primers anys del segle XVI a l’església de Sant Joan de Palamós, nom que acabà adoptant el municipi a que donà lloc, i que formà part de la batllia i després comtat de Palamós.
(Centelles, Osona)
Antiga demarcació i església (673 m alt), sufragània del municipi, situada al pla de la Garga, entre els masos de l’Ollic i el Cerdà de la Garga.
Entre els anys 1094 i 1097 s’hi aixecà una església dedicada primer a santa Maria i més tard a Santa Magdalena, que fou sufragània de Centelles fins el 1868, i després passà a ésser-ho de Sant Martí de Centelles.
Fou abandonada al principi del segle XX, i el culte es traslladà a la capella de Santa Magdalena del mas Cerdà. De la primitiva resten importants ruïnes.
(Conca de Dalt, Pallars Jussà)
(o Vilanova, o el Mas de Vilanoveta) Caseria i església de l’antic municipi d’Hortoneda de la Conca i, des del 1969, de l’actual, dins l’antic terme de Pessonada (dit el segle XIX Pessonada i el Mas de Vilanova), a la dreta del riu de Carreu, vora el terme d’Aramunt.
(Santa Maria d’Oló, Moianès)
Església romànica de la fi del segle XI (Sant Jaume de Vilanova), tocant al mas Vilanova, a la dreta de la riera d’Oló (640 m alt).
És de planta circular, amb absis, coberta per una cúpula.
La primera menció històrica és del 1175; el mas és documentat el 1093.
(l’Escala, Alt Empordà)
Antic monestir de monges benedictines (Santa Margarida de Vilanera), situat dins la parròquia de Sant Martí d’Empúries.
El fundà el 1328 l’ardiaca de Besalú Arnau Soler, sota el règim de l’abadessa Fresca de Soler.
Constava, inicialment, de nou monges. De resultes de la pesta del 1348 restà quasi sense comunitat, i el 1368 s’uní als de Santa Coloma de Matella i de Sant Joan de l’Erm; més tard aquestes petites cases s’uniren a Sant Daniel de Girona.
En romanen només les ruïnes.
(Manlleu, Osona)
Antiga masia i capella rural (Sant Jaume de Vilamontà), situades a l’extrem septentrional del terme, prop del límit amb Torelló.
El mas i la capella existien el 1247; la capella, arruïnada al segle XVIII, fou reedificada per un vot en la pesta de còlera del 1854 dalt d’un pujol (1857).
És un santuari, amb casa d’ermitans, molt popular. Romanen restes de l’antiga capella romànica.
(Manlleu, Osona)
Antic poble, situat prop de l’antic mas del Fugurull, vora la carretera de Vic a Manlleu.
Esmentat el 946, la seva demarcació es considerava dins el territori de la civitas de Roda de Ter. Des del 1042 hi consta la parròquia de Sant Julià, que al segle XIV s’uní com a sufragània a Granollers de la Plana i que deixà d’existir el 1868.
El territori formà una quadra civil, en part sotmesa a la pabordia de Palau i refosa després amb el terme de Manlleu.
Hi resta l’església romànica, amb ampliacions tardanes, avui abandonada.
(Sant Martí Sesgueioles, Anoia)
Antic castell i parròquia i actual santuari (Sant Valentí), al sector més oriental del terme.
L’església és un edifici del segle XVII que substituí l’antiga església parroquial de Sant Valentí de Vilallonga, romànica, les restes de la qual es conserven; prop seu hi ha unes sepultures antropomòrfiques.
També hi ha les restes de l’antic castell de Vilallonga, esmentat des del segle XI. Des del segle XV en foren senyors els Rajadell; passà el segle XVII als Cruïlles i als Aimeric, i el 1689 fou adquirit per Pau Dalmases, i el seu fill Pau Ignasi de Dalmases i Ros rebé el marquesat de Vilallonga.
A mitjan segle XVIII la parròquia de Vilallonga desaparegué, i fou agregada a la de Sant Martí Sesgueioles.
Dades dels Països Catalans 