Arxiu d'etiquetes: edificis religiosos

Vilanera

4 Respostes

(l’Escala, Alt Empordà)

Antic monestir de monges benedictines (Santa Margarida de Vilanera), situat dins la parròquia de Sant Martí d’Empúries.

El fundà el 1328 l’ardiaca de Besalú Arnau Soler, sota el règim de l’abadessa Fresca de Soler.

Constava, inicialment, de nou monges. De resultes de la pesta del 1348 restà quasi sense comunitat, i el 1368 s’uní als de Santa Coloma de Matella i de Sant Joan de l’Erm; més tard aquestes petites cases s’uniren a Sant Daniel de Girona.

En romanen només les ruïnes.

Vilamontà

Deixa un comentari

(Manlleu, Osona)

Antiga masia i capella rural (Sant Jaume de Vilamontà), situades a l’extrem septentrional del terme, prop del límit amb Torelló.

El mas i la capella existien el 1247; la capella, arruïnada al segle XVIII, fou reedificada per un vot en la pesta de còlera del 1854 dalt d’un pujol (1857).

És un santuari, amb casa d’ermitans, molt popular. Romanen restes de l’antiga capella romànica.

Vilamirosa

5 Respostes

(Manlleu, Osona)

Antic poble, situat prop de l’antic mas del Fugurull, vora la carretera de Vic a Manlleu.

Esmentat el 946, la seva demarcació es considerava dins el territori de la civitas de Roda de Ter. Des del 1042 hi consta la parròquia de Sant Julià, que al segle XIV s’uní com a sufragània a Granollers de la Plana i que deixà d’existir el 1868.

El territori formà una quadra civil, en part sotmesa a la pabordia de Palau i refosa després amb el terme de Manlleu.

Hi resta l’església romànica, amb ampliacions tardanes, avui abandonada.

Vilallonga -Anoia-

1 Resposta

(Sant Martí Sesgueioles, Anoia)

Antic castell i parròquia i actual santuari (Sant Valentí), al sector més oriental del terme.

L’església és un edifici del segle XVII que substituí l’antiga església parroquial de Sant Valentí de Vilallonga, romànica, les restes de la qual es conserven; prop seu hi ha unes sepultures antropomòrfiques.

També hi ha les restes de l’antic castell de Vilallonga, esmentat des del segle XI. Des del segle XV en foren senyors els Rajadell; passà el segle XVII als Cruïlles i als Aimeric, i el 1689 fou adquirit per Pau Dalmases, i el seu fill Pau Ignasi de Dalmases i Ros rebé el marquesat de Vilallonga.

A mitjan segle XVIII la parròquia de Vilallonga desaparegué, i fou agregada a la de Sant Martí Sesgueioles.

Vilageriu

Deixa un comentari

(Tona, Osona)

(o Vilageliu)  Important masia i església, situada al límit amb el terme d’Hostalets de Balenyà. El lloc és esmentat des del 948.

L’església de Sant Miquel, a l’origen una parròquia de fundació particular, existia ja el 948, i fou reedificada al segle XI, època que s’havia refós amb la parròquia de Tona. Subsisteix íntegra, bé que sense culte.

Formà una quadra del segle XI al XIV amb sis masos, que es refongué amb Tona al segle XV.

Subsisteix ara un gran mas prop de l’església romànica.

Vilacetrú

2 Respostes

(Manlleu, Osona)

Antiga parròquia rural (Sant Esteve), situada al nord-oest de la població, prop de l’antic mas de Corcó i de mas de Vilacetrú, que li ha donat el nom.

S’originà al segle X, i després d’uns inicis autònoms s’uní en qualitat de filial al monestir o canònica de Santa Maria de Manlleu, creat a la fi del segle XI.

L’església, originàriament romànica, fou molt transformada als segles XVI i XVII. Continua com a sufragània de Manlleu.

Vidabona

1 Resposta

(Ogassa, Ripollès)

Antiga parròquia rural (1.260 m alt) (Santa Maria de Vidabona), als vessants meridionals de la serra de Sant Amanç.

Existia ja el 1044. Era servida per sacerdots de la comunitat de Sant Pere de Ripoll, i el 1592 fou unida a Sant Julià de Saltor. Tingué un quant temps d’independència al segle XVII, que s’accentuà el seu caràcter de santuari marià, però aviat retornà a la seva subjecció a Saltor.

La seva església romànica, del segle XII, es troba avui dia en ruïnes.

Vida -Alt Empordà-

1 Resposta

(Cistella, Alt Empordà)

Santuari (la Mare de Déu de Vida), situat a l’oest del poble; l’església fou edificada el 1429 i estigué dedicada inicialment a sant Miquel.

Al segle XVII fou ampliada, i al segle XVIII ja hi havia la confraria de la Mare de Déu de Vida.

Al seu voltant es formà la caseria de Vida.

Verneda de Sant Feliu, la

2 Respostes

(Sant Sadurní d’Osormort, Osona)

Antic mas i casa forta, situada en una planura, sota els espadats de coll Sameda i el puig de Sant Llorenç. Es troba al costat de l’antiga parròquia i ara sufragània de Sant Feliu de Planeses.

Sembla que ocupa el lloc de l’antiga fortalesa de Planeses, anomenada ja el 1440 casal de la Verneda.

Ventolra

1 Resposta

(Navès, Solsonès)

Masia i església (Sant Martí), antigament parroquial, al nord de Besora, entre les valls de la rasa d’Antigues i el de la rasa de Vantolra (afluent, per l’esquerra, del Cardener, que neix al vessant meridional del coll d’Arques, a la serra de Busa, vora Guilanyà, i aflueix al seu col·lector aigua avall d’Olius).

El lloc és esmentat ja el segle XI com a pertanyent a la canònica de Solsona; l’església és romànica.

Al camí de Cardona a Sant Llorenç de Morunys hi ha l’hostal de Vantolra, prop del qual hi ha la petita església de Sant Pere, identificada com l’antiga cel·la o monestir de Sant Pere de Vantolra, que fou donat pel comte Borrell al monestir de Sant Llorenç de Morunys l’any 971, quan segurament ja no tenia comunitat.