Arxiu d'etiquetes: edificis religiosos

Vall d’Hebron, monestir de la

14 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Antic monestir de jerònims (Sant Jeroni de la Vall d’Hebron), a la ciutat, també dit de Collserola.

Fundat per Violant de Bar, esposa del rei Joan I, el 1393. Entre el 1394 i el 1397 s’hi aixecà l’església sota la direcció d’Arnau Bargués. A mitjan segle XV, la reina Maria, esposa d’Alfons el Magnànim, impulsà activament noves construccions: en aquesta època foren fets el claustre i diverses dependències; les obres varen continuar fins als últims anys del segle XV.

L’exclaustració del 1835 i el traçat i la realització de la carretera de l’Arrabassada van enrunar pràcticament l’edifici, del qual resten tan sols dependències menors i algunes pedres esculturades i elements arquitectònics de l’obra gòtica.

Trinitat, la -Conca de Barberà-

2 Respostes

(l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà)

Santuari, en una petita vall al sud-est de les Masies. És lloc molt frondós i ric de fonts.

L’església, existent el segle XIV, fou reedificada el 1790.

Segons una tradició, la imatge de marbre de la Trinitat es trobà sota una vella alzina, dita l’Alzina Sagrada, propera a la capella.

És lloc de molta devoció, on es fan aplecs el 16 i el 30 d’agost.

Trinitat, Col·legi de la

Deixa un comentari

(Barcelona, 1675 – 1834)

Col·legi de formació de frares trinitaris. Fundat d’acord amb el llegat del mercader Joan Costafreda i la disposició de Paula Cabanyes.

Es trobava a la cantonada dels carrers del Peu de la Creu i dels Àngels. S’hi començà a ensenyar el 1685, i s’hi cursava filosofia i teologia.

La meitat dels seus alumnes havien d’ésser del convent trinitari de Barcelona i l’altra meitat de la resta de convents de la província, o sigui del Principat de Catalunya i dels regnes de València, Mallorca i Aragó.

Quan hi havia capacitat, admetia també estudiants laics a pupil·latge.

Tenia un cos docent de deu frares i s’extingí el 1834.

Tresponts, monestir de

9 Respostes

(Fígols i Alinyà, Alt Urgell)

Antiga abadia benedictina (Sant Andreu de Tresponts), dita a l’origen Sant Iscle de Centelles, situada a l’entrada del congost de Tresponts, on s’ajunten les aigües del riu de la Vansa amb el Segre, a l’esquerra d’aquest darrer. Les escasses restes del cenobi es troben als fonaments de la masia dita el Monestir, al sud-oest del terme.

Existia ja el 839, quan el bisbe Sisebut d’Urgell li llegà un llibre de sant Agustí. El 849 el regia l’abat Guisamon, que retornà al bisbe d’Urgell les esglésies de Santa Eulàlia i de Sant Joan de la Vall de la Vansa, que retenia injustament.

Al principi del segle X tingué una greu decadència, i el 973 el prevere Bonanat reedificà el monestir i el cedí al seu germà Digne perquè regís la comunitat. D’aquest moment en endavant consta sempre com a Sant Andreu de Centelles o d’Entreponts (1079).

El nom de Tresponts li pervingué perquè hom atribueix al monestir la guarda i manteniment dels tres ponts que tenia ací el camí ral que per Organyà s’enfilava vers la Seu d’Urgell.

Després d’una certa vitalitat al llarg dels segle X i XI, es tornava a trobar decadent el 1075. El comte Ermengol V d’Urgell intentà d’unir-lo a Sant Llorenç de Morunys, però es decantà el 1079 per Ripoll, d’on fou priorat a partir d’aleshores. El seu prior és documentat en fonts ripolleses fins el 1192; més tard es perden les notícies i desaparegué la seva comunitat.

A la darreria del segle XV es trobava ja del tot enderrocat, però la seva propietat continuava pertanyent al monestir de Ripoll.

Tragó, priorat de

1 Resposta

(Os de Balaguer, Noguera)

Antic priorat benedictí (Sant Climent de Tragó), dins l’antic terme de Tragó de Noguera, avui dia negat pel pantà de Santa Anna.

Des de mitjan segle IX els abats d’Alaó tenien propietats a Tragó, on hom cita el 974 la cel·la de Sant Climent, que el 984 era regida pel prior Cometal. Sembla que era una filial d’Alaó.

Al segle XI es perd el rastre de la comunitat, i sobre l’antiga església vers el 1172 s’establí la comunitat cistercenca femenina de Santa Maria de Vallverd, que hi subsistí fins el 1474.

Tosca, la -Vallès Oriental-

Deixa un comentari

(Castellcir, Vallès Oriental)

Santuari de la Mare de Déu de la Llet (o Santa Maria de Marfà), a la vall de Marfà, a la dreta de la riera de Marfà, prop de l’antic molí de Brotons.

Prop d’aquest indret hi havia al segle XI la capella de Santa Maria de les Illes, més tard desapareguda.

L’actual santuari fou edificat en 1632-40 i restaurat el 1942. La vila de Moià hi anava en processó el dimarts de Pasqua.

Torrents, els -Conca de Barberà-

2 Respostes

(Vimbodí, Conca de Barberà)

Santuari (480 m alt), a la dreta del barranc dels Torrents, afluent, per la dreta, del riu de Milans (capçalera del Francolí), entre Vimbodí i Poblet.

El santuari sorgí el 1487, per iniciativa del monestir; l’edifici gòtic fou aterrat el 1714 i hom en construí un de més gran.

Togores -Vallès Occidental-

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental)

(ant: Togores Jussanes)  Caseria, santuari i antiga quadra, al nord-est del terme, a la vall del riu Tort, dins la parròquia de Jonqueres.

El lloc és esmentat ja el 986; el llinatge de Togores, des del 1159. La casa i santuari de Togores es troben a la dreta del riu; la capella, dedicada a santa Maria i a sant Abdó i sant Senén, és esmentada ja el 1323.

Fou residència, durant un quant temps, al començament del segle XV, de donades; en aquells anys la jurisdicció de la quadra pertanyia al monestir de Sant Llorenç del Munt.

Tauladella

1 Resposta

(Torrefeta i Florejacs, Segarra)

Antic santuari, dins l’antic terme de Florejacs, desaparegut, dins la parròquia de Gra.

És probablement l’antic monestir de Santa Maria de Tauladella o Tauladells, de monges augustinianes, fundat el 1248 amb llicència del bisbe Ponç de Vilamur al municipi de Guissona. Sembla que es trobava prop de Guissona.

S’havia ja extingit el 1423 i els seus béns s’uniren a la mesa capitular de la col·legiata de Guissona.

Tartera

2 Respostes

(Das, Baixa Cerdanya)

Llogaret, a l’oest del poble, vora el límit amb el terme d’Urús, al centre del pla de Tartera, on hi ha diversos xalets d’estiueig.

L’antiga església parroquial (Sant Julià), romànica, depèn de la de Das; esmentada ja el 839, és un interessant edifici romànic del segle XI.