Santuari (la Mare de Déu de Massarrúbies), dins la parròquia de Terrassola.
Massarrúbies
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: edificis religiosos
Mas de Colom, el
Propietat rural, on s’instal·là en 1899-1918 la comunitat cistercenca exclaustrada de Fontfreda (Provença).
Des d’aquí intentaren, sense èxit, de fer fundacions a Sant Pau de Casserres (Berguedà) i a Poblet.
Lurda d’Arenys
(pop: Lurdes) Capella situada en una cova artificial del veïnat de Sobirans, voltada de boscs. S’hi celebren aplecs.
És una reproducció de la cova de Masabièla (Occitània).
Lloret, el -Alt Camp-
Santuari (la Mare de Déu del Lloret o de Loreto), al sud-est del poble.
Horta, l’ -Pla d’Urgell-
(Ivars d’Urgell, Pla d’Urgell)
Santuari (la Mare de Déu de l’Horta), al nord del poble, a l’antic terme de Montalé i Montsuar.
Heures de la Quar, les
Masia, església i caseria, a la dreta de la riera de Merlès.
Guix, el -varis geo-
el Guix (Cardona, Bages) Masia i antiga capella (Sant Julià del Guix), al camí de Calaf; la capella, esmentada ja el 1402, era regida per donats.
el Guix (Guixers, Solsonès) Masia, vora la qual es troba l’església de la Trinitat, antiga parròquia de Sant Martí de Guixers.
el Guix (Manresa, Bages) Masia, veïnat i antiga quadra, al nord-est de la ciutat, al límit amb Sant Fruitós de Bages. El segle XIII era del paborde de Manresa. Als segles XVI i XVII fou propietat del jurista Lluís de Peguera.
Guilar, el
(o l’Aguilar) Veïnat i santuari (la Mare de Déu del Guilar), situat damunt el puig del Guilar, a la dreta del Fluvià, prop del límit amb el terme de Sant Ferriol.
És esmentat ja el segle XIII.
Virtuts, les
(Alcover, Alt Camp)
Antic santuari (545 m alt) (la Mare de Déu de les Virtuts, ant: la Roca de la Virtut), situat damunt el cingle, dominant la vall del Glorieta. Eclesiàsticament depenia de l’Albiol.
En aquest indret, dit la vall de Rascaç, del terme de Samuntà, s’alçava ja el 1334 una capella on vivien uns quants beguins. El primer terç del segle XV fou construït el santuari, del qual tingueren cura ermitans fins a la desamortització del segle XIX.
El 1894 foren duts a l’església de l’Albiol la imatge i el retaule.
Virós
(Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà)
Grup de bordes i antic poble (1.250 m alt), al sud del terme, al vessant de l’esquerra de la vall Ferrera, sota el bosc de Virós.
Hi ha les restes de l’antiga església parroquial de Sant Llíser, esmentada ja l’any 839.
Dades dels Països Catalans 