Veure> Sant Nicolau dels Pontells (antic hospital).
Pontells *
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: edificis civils
Palau Reial de València
(València, segle XIII – inici segle XIX)
Edifici que féu construir Pere II de Catalunya com a residència de la seva muller, l’emperadriu Constança de Sicília, i fet remodelar per Pere III el Cerimoniós el 1364. Fou destruït al començament del segle XIX per raons bèl·liques.
Per gravats i descripcions antigues se’n coneixen les característiques: el luxe decoratiu dels interiors, la disposició dels cossos d’edificis de diferents èpoques i l’existència d’una gran jardí zoològic amb lleons, camells, óssos i gaseles. Fou residència del virrei i posteriorment del capità general.
Palau dels Reis de Mallorca *
Veure> castell de Perpinyà (palau del segle XIII).
Palau del Marquès de Dosaigües
(València, segle XV – )
Seu del Museu Nacional de Ceràmica i de les Arts Sumptuàries González i Martí. Fou construït per la família Rabassa de Perellós i reformat a mitjan segle XVIII sota la direcció d’Hipòlit Rovira, que decorà personalment les dues façanes i va fer el disseny de la porta, que fou executada per Ignasi Vergara, amb l’al·legoria de les dues aigües de València, el Túria i el Xúquer.
Una reforma de la darreria del segle XIX féu desaparèixer les pintures de Rovira i donà a l’edifici el seu aspecte modern.
Palau de la Música de València
(València, 25 abril 1987 – )
Auditori. Projectat per José María de Paredes i A. Osorio Arijón. Cobert per una volta de vidre paral·lela al llit del Túria que permet l’entrada de llum directament a l’auditori, el Palau participa dels jardins del Túria, i especialment de l’estany que Ricard Bofill dissenyà per a aquest tram del riu.
Consta de dues sales per a concerts -una d’elles, la sala Iturbi, amb una capacitat per a 1.793 espectadors i només 2,1 s de temps de reverberació-, dues per a reunions i una sala d’exposicions.
Amb més de 300.000 espectadors per any, el Palau és seu de l’Orquestra de València, el cor de València, un taller d’òpera i diferents grups de cambra.
Enllaç web: Palau de la Música de València
Palau de Justícia de València
(València, 1922 – )
Seu de l’antiga duana. Fou començat en temps de Ferran VI de Borbó, a instàncies de l’intendent Josep Avilés i finançat amb els impostos que el poble de València pagava pels queviures que entraven a la ciutat.
Els treballs foren realitzats entre el 1758 i el 1760 i en resultà un dels edificis més esplèndids de l’època. La part alta de l’ingrés fou decorada per Ignasi Vergara amb estàtues de Carles III de Borbó, la Justícia i la Prudència, i un escut.
Entre el 1828 i el 1922 fou fàbrica de tabacs, i a partir del 1922, Palau de Justícia.
Palau de Congressos de València
(València, 2 juliol 1998 – )
Recinte d’exposicions i congressos. Disposa de més de 16.000 m2 d’espai i consta de tres auditoris interconnectats, la capacitat global dels quals supera els 2.200 participants, nou sales de treball per a tallers, seminaris o aules de treball i una àrea d’exposicions.
Situat al nord-oest de la ciutat, el palau fou dissenyat per l’estudi de Norman Foster, que volgué combinar la idea d’un espai de reunions amb l’entorn urbanístic de l’exterior i, especialment, amb la llum natural.
Basat en el motiu mariner d’un peix, té la forma d’una lent convexa emmarcada per dues façanes asimètriques en forma d’arc.
Enllaç web: Palau de Congressos de València
Òrfens, els
Antic hospital per a nens orfes. Fundat fora els murs de la ciutat, vora l’església i hospital de Santa Caterina.
Era servit per ermitans i administrat per priors preveres. A la capella era venerada la Mare de Déu dels Òrfens.
Llotja de València
(València, 1482 – 1498)
Edifici gòtic de la ciutat, destinat a llotja de contractació dels mercaders valencians. En disposà la construcció el Consell General de València, que confirmà, així, acords previs.
Fou construïda pel gironí Pere Comte entre el 1482 i el 1498, seguint el model de la Llotja de Mallorca.
La sala, de tres naus separades per vuit columnes helicoïdals, té una façana emmerletada que limita amb una torre també emmerletada, a l’altra banda de la qual hi ha adossat l’edifici del Consolat de Mar, iniciat pel mateix Comte el 1498.
La decoració escultòrica, extraordinàriament rica, conté, a part peces de caire religiós, detalls d’un gran erotisme.
Llotja de Mallorca
(Palma de Mallorca, 1426 – 1447)
Edifici gòtic. Obra de Guillem Sagrera. De planta rectangular, les sis columnes helicoïdals formant tres naus reben les nervadures directament, sense capitell, i fan l’efecte d’un bosc de palmeres.
A l’exterior, uns contraforts octagonals alineats amb les columnes i una cornisa que corre a mitja altura harmonitzen la façana, que conté una porta i dos finestrals a llevant i a ponent, dues portes a tramuntana i dues finestres a migjorn. Als angles hi ha quatre torres també octagonals amb una estàtua. Una galeria de finestres emmerletades corona l’edifici.
La decadència del comerç reduí durant molts d’anys la seva utilitat a simple dipòsit de mercaderies. Durant la guerra del Francès fou usada com a fàbrica d’artilleria. Més tard passà a jurisdicció de la diputació provincial, que la restaurà i hi instal·là, a la fi del segle XIX, un museu de pintures i d’arqueologia.
Dades dels Països Catalans 