(Puente la Reina, Navarra, 18 agost 1738 – Girona, 21 desembre 1810)
Bisbe de Girona (1798-1810). Durant l’ocupació napoleònica cooperà amb el nou govern i féu diverses pastorals recomanant als seus feligresos l’acceptació d’aquest.
Arxiu d'etiquetes: eclesiàstics
Ram i Lanaja, Domènec
(Alcanyís, Aragó, segle XIV – Roma, Itàlia, 25 abril 1445)
Eclesiàstic i polític. Bisbe d’Osca.
Compromissari a Casp. Representant del Parlament aragonès, cubiculari i agent de Benet XIII, al començament fou partidari de Frederic de Luna, però després votà per Ferran d’Antequera en la sentència de Casp dictada el 28 de juny de 1412.
El 13 de novembre de 1415 fou nomenat bisbe de Lleida, i el 22 d’agost de 1434 arquebisbe de Tarragona.
Del 1428 al 1431 fou el 18è. president de la Generalitat de Catalunya
Radulf de Barcelona
(Catalunya, vers 885 – 940)
Bisbe d’Urgell. Era fill de Guifré I i de Guinedilda, comtes de Barcelona.
Els seus pares el lliuraren d’infant com a monjo a Ripoll, al moment de la consagració de l’església (888), per tal que després en fos abat, tal com feren amb la filla Emma, després abadessa de Sant Joan.
Radulf en sortí, però, cap al 900 i reclamà les possessions que li havien estat cedides com a dot.
Casat, actuava com a prevere cap al 908 i fou fet bisbe d’Urgell el 914.
Es coneix la seva activitat en l’erecció de parròquies i consagració d’esglésies. No perdé el contacte amb el seu monestir de Ripoll, a la segona consagració del qual assistí (935).
El vilar Radulf, entre Vic i Folgueroles, porta probablement el seu nom.
Algunes de les seves propietats retornaren després a Ripoll; d’altres passaren a mans dels seus fills i néts.
Quer i Cassart, Fèlix
(Sabadell, Vallès Occidental, 1862 – Barcelona, maig 1924)
Eclesiàstic, llatinista i literat. Estudià als seminaris de Barcelona i València, on es llicencià en teologia (1887). Fou catedràtic de llatí (1898) i de preceptiva literària (1913) al seminari de Barcelona.
Viatjà molt i estigué en contacte amb els principals erudits del seu temps.
És autor de diverses obres de gramàtica i filologia llatina i sobretot d’un Diccionari de la rima de la llengua catalana (1921), molt estimat en el seu temps.
És també autor d’obres poètiques com Verger devot (1914), Flors místiques (1918), Flors de tardor (1918) i Flors i poncelles (1922), escrites a imitació de Verdaguer.
Queixal, Antoni
(Tarragona, vers 1360 – Constança, Alemanya, 1417)
Eclesiàstic i diplomàtic. Mercenari, prior del convent de Barcelona (1405) i general de l’orde (1406).
Fou conseller i ambaixador de Ferran I de Catalunya-Aragó prop dels reis de Castella i de Fes i del papa Benet XIII.
Representant de la corona catalano-aragonesa al concili de Constança (1416), advocà a favor de la unitat de l’Església.
Li és atribuït el tractat De unione ecclesiae.
Puntí i Collell, Joan
(Manlleu, Osona, 31 octubre 1886 – 12 juny 1962)
Eclesiàstic i escriptor.
El 1918 guanyà la Viola als Jocs Florals de Barcelona amb Missa rassa. És autor de Cofret de versos (1918), Faules i moralitats (1932), Maria Teresa Montalvo (1933), Manera de parlar en públic (1935) i Manual i vocabulari de litúrgia (1958).
Col·laborà a “La Veu de l’Àngel de la Guarda” i “D’Ací i d’Allà”. Fou un dels col·laboradors del Foment de la Pietat Catalana.
Punter i Barreda, Gaspar
(Morella, Ports, 12 juny 1540 – Tortosa, Baix Ebre, 13 maig 1600)
Eclesiàstic. Fill del notari Gaspar Punter. Es doctorà en lleis a Lleida.
Canonge de Tortosa (1569), vicari general de la diòcesi (1574) i bisbe de Tortosa (1590-1600), succeint a Joan Baptista de Cardona.
El 1588 fou nomenat visitador del monestir de Montserrat, on dos antecessors seus havien trobat la mort. En 1591-92 estigué reclòs al seu palau episcopal per la seva intervenció en el plet de la castellania d’Amposta.
Consagrà el 1597 el temple de la catedral de Tortosa i instituí un mont de pietat i organitzà serveis cooperatius per facilitar les feines dels pagesos.
Escriví De recta subditorum administratione i publicà un Ritual (1592), un Processional (1591) i un tractat, De la explicació dels misteris i doctrines de la nostra fe cristiana (1595), encaminats a la reforma de la diòcsi segons les directrius tridentines. L’humanista Pere Joan Nunyes li dedicà la reedició de les seves Institutiones grammaticae linguae graecae (1590).
Després de la seva mort, la seu de Tortosa estigué vacant durant quatre anys, en que fou succeït per Pedro Manrique.
Pujol i Gurena, Albert
(Barcelona, 27 octubre 1783 – 2 abril 1847)
Eclesiàstic i catedràtic. Augustinià secularitzat (1822), d’idees liberals, bon predicador, d’àmplies curiositats intel·lectuals i molt actiu, participà en la majoria d’activitats i entitats culturals de l’època.
El 1816 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, per a la qual escriví treballs sobre les guerres dels Segadors i de Successió. Durant el Trienni Liberal dirigí la Casa de Caritat i fou editor del “Diario Oficial” i soci fundador de la Societat d’Amics del País, que presidí (1837, 1840 i 1843).
Predicà i escriví en defensa del règim constitucional i especialment de la seva política religiosa. El 1823 fou tancat pels absolutistes al convent del seu orde de Mataró; aviat obtingué, però, una canongia a la col·legiata de Santa Anna i acabà predicant l’elogi fúnebre de Ferran VII.
Intervingué molt activament en la restauració de la universitat de Barcelona, tant en l’intent del Trienni com en l’erecció definitiva. Hi ensenyà dret canònic i en fou el primer rector (1838-41).
És autor d’un Curs elemental d’oratòria i d’altres escrits.
Pujades, Nicolau
(Catalunya, segle XV – Tarragona ?, després 1464)
Eclesiàstic. Era ardiaca de Santa Maria del Mar de Barcelona.
Ocupà el càrrec de Diputat Eclesiàstic a la generalitat. En 1459, amb el rossellonès Felip Albert, anà d’ambaixador a França.
Seguí la causa de Joan II. Dos anys després, amb Arnau de Vilademany, fou comissionat pel Parlament de Catalunya per advertir Joan II que no havia d’entrar al Principat.
Acompanyant la reina Joana Enríquez, era assetjat a la Força de Girona en 1462. En 1464 era jutge i conservador apostòlic de la cúria de Tarragona.
Era germà de Tomàs Pujades (Catalunya, segle XV) Funcionari reial. Estigué adscrit al servei de la reina Joana Enríquez. Passà amb ella el setge de la Força de Girona, el 1462.
Pujadas i Roca, Tomàs Lluís
(Sabadell, Vallès Occidental, 24 maig 1904 – Vic, Osona, 12 novembre 1994)
Musicòleg, compositor i eclesiàstic.
Els seus escrits sobre temes musicals, molt nombrosos, són dedicats amb preferència a la música religiosa.
Com a compositor és autor de misses i càntics marians.
Dades dels Països Catalans 