(Peralta de la Sal, Llitera, segle XIII – Saragossa, Aragó, juliol 1271)
Eclesiàstic i diplomàtic. Bisbe València (1243-48) i de Saragossa (1248-71). Persona de notable influència al seu temps.
El 1258 fou ambaixador a França per tractar del matrimoni de la infanta Isabel amb l’hereu francès Felip.
El 1260 s’oposà a la dependència de Toledo del bisbat d’Albarrassí-Sogorb, atacant la disposició del papa Alexandre IV en aquest sentit.
(Palma de Mallorca, 28 febrer 1911 – Zuric, Suïssa, 17 agost 1976)
Diplomàtic i escriptor. Estudià dret i filosofia i lletres. El 1933 ingressà a la carrera diplomàtica. Ocupà diversos càrrecs a Madrid, Berna, Londres, Bonn, Puerto Rico i Nova Delhi. El 1976 era ambaixador de l’estat espanyol a Turquia.
Fou soci fundador de l’Obra Cultural Balear, membre de l’Schola Lullistica Majoricensis. Col·laborà a “La Nostra Terra” i a “Almanac de les Lletres”.
Ha publicat diverses obres poètiques, entre d’altres 14 Sonets i una cançó, així com traduccions remarcables, com la de les obres de Rilke La cançó de l’amor i de la mort del corneta Cristòfol Rilke (1953) i Les coses en els “Sonets o Orfeu” (1957), i la de la novel·la de Thomas Mann Tónio Kröger (1956). Elaborà també una antologia sobre poetes russos.
(Maó, Menorca, 1789 – Illes Balears, segle XIX)
Escriptor i diplomàtic. Com a liberal, emigrà a França, on visqué vint anys.
Publicà: Memoria sobre la invasión de Nápoles por el ejército austríaco (1820) i Leyes fundamentales de Inglaterra (1821).
(València, segle XV – 1471)
Alt funcionari reial. Fou senyor de les baronies de Bunyol i Xest, cambrer i ambaixador a Castella d’Alfons IV el Magnànim, conseller de l’infant Joan (futur Joan II) i governador general de València diverses vegades. A Itàlia fou ambaixador a Milà (1438) i Florència (1439), davant la cort pontifícia.
Fou nomenat alcalde de València, ciutat on reuní els seus darrers anys una tertúlia literària, de la qual dóna notícia Joan Roís de Corella a Parlament en casa de Berenguer de Mercader.
Es casà amb Elisabet Mercader i Sabata (País Valencià, segle XV) i foren els pares d’Honorat Berenguer i de Pere Mercader i Mercader.
(Rosselló, segle XIV)
Diplomàtic i cavaller. Ambaixador d’Alfons III el Benigne que s’entrevistà amb Felip IV de França (1329) i amb Joan, rei de Bohemia i de Polónia, per tal d’organitzar una croada internacional contra Granada.
L’actitud ambigua d’Alfons XI de Castella i el pacte d’aquest amb el rei moro de Granada feren fracassar l’empresa.
(València, 22 agost 1869 – Madrid, 1945)
Diplomàtic. Estudià dret a la Universitat de València i el 1898 ingressà per oposició al cos consular. Del 1913 al 1915 fou cònsol d’Espanya a l’Havana i, en tornar-ne, fou elegit diputat a corts per Alacant.
En cessar el general Berenguer com a alt comissari d’Espanya al Marroc el substituí interinament, i ocupà el càrrec l’any 1931. Dos anys després marxà a Cuba com a ambaixador, fins que dimití en iniciar-se la guerra civil.
Durant la guerra, al servei del govern de Burgos, fou destinat a Centre-américa, amb missions de propaganda, i a Gibraltar. Des del 1939 fins a pocs mesos abans de la seva mort treballà com a professor de dret internacional, a l’Escola Diplomàtica del Ministeri d’Afers Estrangers.
(Rosselló, segle XV – després 1494)
Conseller de Joan II el Sense Fe i ambaixador de Frederic III, rei de romans.
Els seus descendents sembla que s’extingiren amb Maria de Llupià i de Puig (Rosselló, segle XVII – 1646) Muller de Jeroni de Ferrer i de Real.
Veure> Josep Llaveria i Hertzberg (diplomàtic català, 1850-1908).
(Catalunya, segle XII – segle XIII)
Cortesà de Pere I el Catòlic. Aquest l’envià a Gènova (1199), com a ambaixador extraordinari.
(País Valencià, segle XV – València, 1503)
Dignatari i poeta. Fill d’Eiximèn Peres Escrivà de Romaní i Saranyó i de Beatriu Ram, i germà d’Eiximèn Peres. Mestre de Ferran II el Catòlic i ambaixador a Nàpols (1474-75) i a la Santa Seu (1497). Formà part de la famosa tertúlia de Berenguer Mercader.
També va prendre part en la redacció de Lo passi en cobles (1493). Escriví l’obra Quexa ante el dios de amor, així com la prosa rimada Lo juí de París i els poemes En contra d’Amor i Cobles de les Caterines.
És probable que sigui el comanador Escrivà, autor de poemes en català i castellà recollits en el Cancionero general (1511 i 1514) d’Hernando del Castillo, on hi figura la composició tan coneguda Ven, muerte tan escondida, posteriorment motiu de nombroses imitacions.
Dades dels Països Catalans 