Arxiu d'etiquetes: diplomàtics/ques

Perellós, Ramon de -diplomàtic, s. XIV/XV-

(Catalunya Nord, segle XIV – després 1419)

Diplomàtic i escriptor. Primer vescomte de Perellós i segon de Rueda. Fill de Francesc de Perellós i probablement de Caterina.

S’educà a la cort francesa, on fou patge de Carles V, al servei del qual es trobava el seu pare. Enric de Trastàmara li féu donació d’Igualada, però ell hi renuncià en heretar el vescomtat de Rueda (1370).

Formà part de la lliga nobiliària contra els vescomtes de Cardona i de Castellbò. Fou enviat a Anglaterra per a tractar una aliança amb el duc de Lancaster.

Tornant de Sant Jaume de Galícia, caigué presoner al regne de Granada i Pere III de Catalunya-Aragó el rescatà (1374). Serví com a patró d’una galera el rei de Xipre (1377-78).

Majordom, camarlenc i conseller de l’infant Joan, aquest li vengué els llocs del Voló, Tuïr i Montesquiu (1381) i l’envià a les corts d’Avinyó, de França i dels ducs de Bar per qüestions del dot de la futura reina Violant (1382-87).

Era senyor de Ceret i el rei li concedí jurisdicció per a perseguir malfactors als seus llocs de Millars, Sant Marçal, Perellós, etc (1387); comprà el castell d’Estagell a Bernat de Senesterra (1390).

Fou fet capità general del Rosselló, vitalici (1389), i capità de tres galeres que foren armades per al papa Benet XIII (1390). Joan I el féu vescomte de Perellós (1391) i li vengué la jurisdicció de Rueda, Perellós i Montner. Fou un dels tutors de la seva cosina Elionor de Perellós (1390). Adquirí el castell de Rodés i el lloc de Llo (1393).

En morir Joan I fou inclòs al procés del Consell de Joan I. Per tal d’alliberar-se d’aquesta acusació concebé una original i medieval aventura que quedà plasmada a l’obra Viatge al Purgatori, traducció de l’obra de Saltrey. Absolt del procés, anà a Sicília amb l’armada del rei Martí.

Quan Benet XIII es trobà amb dificultats a Avinyó, com a lloctinent seu, anà a París i obtingué per al papa la protecció de les tropes del duc d’Orleans (1398-1401). Passà alguns anys al servei pontifici. De retorn, fou un dels representants del parlament català al d’Aragó (1410) i fou un dels procuradors del comte d’Urgell, primer a les corts de Barcelona i després a Lleida, on jurà fidelitat pel comte a Ferran I (1412).

El mateix comte l’envià al capdavant de les companyies gascones que havien de socórrer el governador de València, però arribaren tard a la batalla de Morvedre, si bé a Castelló pogué dispersar les tropes castellanes. Intervingué en favor del comte a la cort de Tortosa (1413). Era senyor d’Algerri, lloc que el comte li havia venut.

Diputat de la generalitat de Catalunya el trienni 1416-19, degué morir poc després. Vidu de la muller Sibil·la, es casà amb Violant de Luna, que li sobrevisqué.

Peralta, Pere Martí de

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Diplomàtic. Estigué al servei de Martí l’Humà. Era ambaixador seu a la cort de Navarra.

El 1407 morí a Sicília el petit Martí, fill de Martí el Jove i de Blanca de Navarra, Martí l’Humà, avi del difunt, n’informà Peralta i li encomanà que comuniqués la mala nova, amb el màxim de tacte, al seu consogre el rei navarrès.

Pasqual, Bernat Antoni

(Arenys de Mar, Maresme, 12 gener 1650 – Viena, Àustria, 22 setembre 1720)

Militar i aventurer. Incorporat a l’exèrcit francès de Lluís XIV, l’abandonà, essent ja capità, quan aquest preparava una expedició contra Espanya.

Estigué al servei del rei anglès Carles II, el qual el nomenà ambaixador a França, i a la mort d’aquest passà al servei de Lluís XIV.

Enviat a Espanya en missió secreta, va restar a la Península un cop firmada la Lliga d’Augsburg contra França (1680). Combatent a favor d’Espanya, excel·lí en les accions de Ripoll i Sant Joan de les Abadesses.

Durant la guerra de Successió va lluitar per la causa de l’arxiduc. Arran del triomf de Felip V, hagué de marxar a Gènova i després a Viena, on l’emperador Carles VI el nomenà camarlenc i li confià algunes comissions diplomàtiques preparatòries d’Utrecht.

Palet, Guillem

(Catalunya, segle XIII)

Diplomàtic.

El 1281, amb el sicilià Gentile de Padula, fou enviat per Pere II el Gran a entrevistar-se amb disset altes personalitats sicilianes i napolitanes.

Aquesta ambaixada preparà en gran manera la intervenció catalana a Sicília de l’any següent.

Oulomar, Guillem

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Diplomàtic. Feu nombrosos serveis a la corona catalano-aragonesa, durant el regnat de Jaume II (1291-1327), sobretot en qüestions econòmiques al nord d’Àfrica.

Fou ambaixador a Tunis (1292, 1313 i 1314), on aconseguí pactes avantatjosos. Intervingué, juntament amb altres ambaixadors catalans, en el concili de Viena del Delfinat (1312), on fou posada a debat la supressió de l’orde del Temple i el destí dels seus béns, tan abundosos.

La seva gestió fou favorable per als països de la corona catalano-aragonesa, cosa que permeté (1317) la fundació de l’orde de Montesa.

Ortigues, Jofre d’

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Diplomàtic. El 1412, amb Dalmau de Darnius, fou ambaixador de Ferran I a la cort de França.

Ocupà després el càrrec de canceller reial. Ho fou també d’Alfons IV el Magnànim, que serví assíduament.

Era un dels assistents, a Barcelona, a l’enterrament de la reina Violant de Bar, vídua de Joan I (1431).

El 1435, quant el monarca era presoner del duc de Milà, després de la batalla de Ponça, feia de lloctinent a les Corts generals de Montsó.

Oms i de Santapau, Manuel d’

(Catalunya, 1651 – 1710)

Virrei del regne de Mallorca i del Perú i marquès de Castelldosrius.

Fou ambaixador de Carles II a la cort de Lluís IV i es demostrà addicte a la causa dels Borbons en la qüestió successòria de la corona espanyola.

El 1704 va ésser nomenat virrei del Perú, on es distingí per la seva protecció a les arts i a les lletres.

Va escriure algunes poesies i l’obra El Perseo.

Olomar, Guillem

(Barcelona, segle XIII – segle XIV)

Diplomàtic. El 1278 era batlle de Peníscola, i en 1308-09 jutge de la cúria reial.

Fou ambaixador reial a Tunis el 1292 i el 1314. El 1311-12 assistí al concili de Viena del Delfinat com a ambaixador reial amb Pere Boïl i d’Aragó per demanar la fundació de l’orde militar de Montesa i la seva dotació amb els béns del Temple, aleshores suprimit.

El 1316 Jaume II l’envià prop del papa a Roma, on actuà amb Vidal de Vilanova.

Conseller de l’infant Alfons, l’acompanyà a Sardenya amb 200 ballesters, 500 peons i 500 remers en l’expedició contra els pisans (1323).

Envià al rei una interessant informació de la batalla de Lucocisterna (1324).

Navès, Miquel de

(Lleida o Benasc, segle XIV – Catalunya, vers 1423)

Eclesiàstic i ambaixador reial. Doctor en dret civil i canònic i ardiaca de Benasc, a la catedral de Lleida.

Fou ambaixador d’Alfons IV de Catalunya-Aragó al concili de Constança (1416) per a tractar de la solució del Cisma d’Occident.

Bisbe de Vic (1423), prengué possessió de la diòcesi, però morí, sembla, abans de residir-hi.

Navel i de Cardona, Jeroni

(Barcelona, 1585 – 1641/44)

Polític. Ciutadà honrat de Barcelona, fou síndic a les Corts de Barcelona del 1626, on s’oposà a les exigències econòmiques de Felip IV.

Ambaixador a Madrid (1634), s’oposà a Olivares en l’impost de les quintes. El 1640 fou nomenat novament ambaixador a Madrid per tal de protestar de la detenció de Tamarit i dels abusos de les guarnicions.

Arran de la guerra dels Segadors, fou retingut a Madrid, i alliberat el 20 de novembre de1641.