Arxiu d'etiquetes: diplomàtics/ques

Ramís, Francesc -diplomàtic-

(Catalunya, segle XV)

Diplomàtic. El 1462 seguí la causa de la Generalitat catalana contra Joan II.

El 1 de novembre de 1463, amb Rafael Julià, sortí de Barcelona per oferir la corona a Pere de Portugal. Després que aquest l’acceptà, el serví a la seva cort.

El 1464 fou enviat per Pere de Barcelona, des del front de Cervera, per cercar diners per l’exèrcit.

Per l’abril de 1464, amb Joan Cristòfol de Gualbes, anà a França per establir-hi contacte amb el duc de Berry i altres nobles hostils al rei Lluís XI.

Rajadell, Manuel de

(Catalunya, segle XIV – després 1411)

Cavaller. Fou un dels quatre ambaixadors enviats pel Parlament de Catalunya al rei Martí l’Humà, a Sicília, amb motiu de la seva accessió a la corona catalano-aragonesa el 1396.

Fou procurador general de la reina Maria de Luna i més tard castellà del castell de Carmençó per la ciutat de Barcelona.

Representà un paper important en el parlament català, com a membre d’algunes comissions especials, durant l’interregne, i es destacà com a partidari del pretendent Lluís d’Anjou.

Quintana, Pere de

(Catalunya, segle XIV – mar Mediterrània, 1407)

Diplomàtic.

Fou ambaixador de Martí l’Humà davant l’emperador de Constantinoble, des del 1405, al qual demanà diverses relíquies de sants per les quals el monarca català es mostrava molt interessat.

El 1407, durant el viatge de tornada, el vaixell que el conduïa naufragà i morí ofegat.

Queralt i de Pinós, Pere (VI) de

(Catalunya, segle XIV – Sicília, Itàlia, 1408)

Senyor de la baronia de Queralt i de la vila de Santa Coloma, militar, diplomàtic i home de lletres. Fill i successor de Dalmau (I) de Queralt i de Rocabertí. Casat amb Clemència de Perellós, germana de la seva madrastra (1378-79).

El 1389 fou un dels barons que es revoltaren a Calassanç contra Joan I com a contrari a Carrossa de Vilaragut; el 1392 prengué part en l’expedició a Sicília amb l’infant Martí.

Fou ambaixador a Roma davant l’emperador i davant el rei de Nàpols (1396-97) i col·laborà en l’organització de la croada que Martí I trameté contra Tunis.

L’inventari dels seus llibres palesa el seu interès per la literatura en vulgar, tant en llengua francesa (posseïa un Lancelot, un Tristan, un Roman de la Rose, tres cançoners francesos) com en provençal i en català, car s’hi enregistren Las rasós de trobar de Ramon Vidal de Besalú i el Llibre de concordances de Jacme Marc.

Aquest darrer diccionari de la rima devia ésser un element de treball per a Pere de Queralt, ja que hom conserva el seu maldit-comiat en versos decasil·làbics, violent atac contra una dama on, barrejats amb conceptes francament grollers, hom adverteix la influència d’un dels sonets més coneguts de Petrarca, la qual cosa fa d’aquest poeta un dels primers seguidors catalans de la lírica de Petrarca en italià.

Però sembla primordialment un bon afeccionat a la literatura i un bibliòfil, ja que el 1406 el rei Martí I li escrivia una lletra retraient-li, justament indignat, que no li tornava el manuscrit de l’Exposició del Pater Noster d’Antoni Canals que el monarca li havia prestat.

Amb el seu cosí germà Berenguer Arnau II de Cervelló, baró de la Llacuna, fou àrbitre de les lluites entre els bàndols d’Oluges i Cireres (1401).

Féu donació de la baronia de Queralt al seu fill Pere en casar-se aquest (1407); se n’anà a Sicília amb la muller; des d’allà, per mort immediata de Pere, renovà la cessió de la baronia a favor del fill segon, Gaspar (I), i morí poc després.

El seu fill Gaspar (I) de Queralt i de Perellós  (Catalunya, segle XIV – Nàpols, Itàlia, 1420)  Senyor de la baronia de Queralt i de la vila de Santa Coloma. Morí sense fills al regne de Nàpols.

Queixal, Antoni

(Tarragona, vers 1360 – Constança, Alemanya, 1417)

Eclesiàstic i diplomàtic. Mercenari, prior del convent de Barcelona (1405) i general de l’orde (1406).

Fou conseller i ambaixador de Ferran I de Catalunya-Aragó prop dels reis de Castella i de Fes i del papa Benet XIII.

Representant de la corona catalano-aragonesa al concili de Constança (1416), advocà a favor de la unitat de l’Església.

Li és atribuït el tractat De unione ecclesiae.

Pujades, Nicolau

(Catalunya, segle XV – Tarragona ?, després 1464)

Eclesiàstic. Era ardiaca de Santa Maria del Mar de Barcelona.

Ocupà el càrrec de Diputat Eclesiàstic a la generalitat. En 1459, amb el rossellonès Felip Albert, anà d’ambaixador a França.

Seguí la causa de Joan II. Dos anys després, amb Arnau de Vilademany, fou comissionat pel Parlament de Catalunya per advertir Joan II que no havia d’entrar al Principat.

Acompanyant la reina Joana Enríquez, era assetjat a la Força de Girona en 1462. En 1464 era jutge i conservador apostòlic de la cúria de Tarragona.

Era germà de Tomàs Pujades  (Catalunya, segle XV)  Funcionari reial. Estigué adscrit al servei de la reina Joana Enríquez. Passà amb ella el setge de la Força de Girona, el 1462.

Puig, Francesc -eclesiàstic-

(Tortosa, Baix Ebre, 1577 – vers 1642)

Eclesiàstic i canonge de la catedral de Tortosa.

Es remarcà en el període comprès entre el 1638 i el 1640 com a ambaixador de la Generalitat a Madrid.

Per bé que les seves gestions no aconseguiren de suavitzar les tensions deixà un Dietari manuscrit, on es reflecteixen la tensió del temps i les seves observacions polítiques sobre el moment.

Potau i de Ferran, Josep Faust de

(Barcelona, 1684 – 1732)

Segon comte de Vallcabra i senyor de Sarral. Fill de Cristòfor de Potau i d’Oller, es doctorà en dret civil.

Anà a Madrid com a ambaixador barceloní, juntament amb Pau Ignasi de Dalmases, germà de la seva muller, per tal de resoldre les diferències entre els catalans i Felip V i també per tal d’alliberar el seu pare, presoner.

Tot i la seva dignitat d’ambaixador, fou immediatament empresonat. Dut a Àvila i Pamplona -on morí el seu pare-, fou alliberat en un bescanvi de presoners.

Tornà a Barcelona, on el rei arxiduc Carles III el féu marquès de Vallcabra (1707). Fou capità de la Coronela de Barcelona, però desistí el 1713 i s’establí a Sabadell.

Els seus béns foren confiscats per Felip V.

Porter, Bernat

(Catalunya, segle XIII)

Ambaixador de Pere II el Gran.

Especialitzat en assumptes musulmans, se li coneixen tres ambaixades, dues a l’Egipte (1263 i 1279) i una de molt important a Tilimsen el 1276, que portà el renovellament del tractat d’amistat del 1277 entre la corona catalano-aragonesa i el regne marroquí i la continuació del pagament del tribut anyal de 200 diners d’or fixat en temps de Jaume I.

Portella, Romeu de

(Sicília, Itàlia, segle XIII)

Diplomàtic.

Col·laborà a les negociacions per decidir els sicilians a cridar Pere II el Gran com a rei legítim.

Passà amb l’ambaixada siciliana a Alcoll (Tunísia) per l’agost de 1282, quan fou sol·licitada al monarca l’anada a Sicília.