Arxiu d'etiquetes: diplomàtics/ques

Pujades, Nicolau

(Catalunya, segle XV – Tarragona ?, després 1464)

Eclesiàstic. Era ardiaca de Santa Maria del Mar de Barcelona.

Ocupà el càrrec de Diputat Eclesiàstic a la generalitat. En 1459, amb el rossellonès Felip Albert, anà d’ambaixador a França.

Seguí la causa de Joan II. Dos anys després, amb Arnau de Vilademany, fou comissionat pel Parlament de Catalunya per advertir Joan II que no havia d’entrar al Principat.

Acompanyant la reina Joana Enríquez, era assetjat a la Força de Girona en 1462. En 1464 era jutge i conservador apostòlic de la cúria de Tarragona.

Era germà de Tomàs Pujades  (Catalunya, segle XV)  Funcionari reial. Estigué adscrit al servei de la reina Joana Enríquez. Passà amb ella el setge de la Força de Girona, el 1462.

Puig, Francesc -eclesiàstic-

(Tortosa, Baix Ebre, 1577 – vers 1642)

Eclesiàstic i canonge de la catedral de Tortosa.

Es remarcà en el període comprès entre el 1638 i el 1640 com a ambaixador de la Generalitat a Madrid.

Per bé que les seves gestions no aconseguiren de suavitzar les tensions deixà un Dietari manuscrit, on es reflecteixen la tensió del temps i les seves observacions polítiques sobre el moment.

Potau i de Ferran, Josep Faust de

(Barcelona, 1684 – 1732)

Segon comte de Vallcabra i senyor de Sarral. Fill de Cristòfor de Potau i d’Oller, es doctorà en dret civil.

Anà a Madrid com a ambaixador barceloní, juntament amb Pau Ignasi de Dalmases, germà de la seva muller, per tal de resoldre les diferències entre els catalans i Felip V i també per tal d’alliberar el seu pare, presoner.

Tot i la seva dignitat d’ambaixador, fou immediatament empresonat. Dut a Àvila i Pamplona -on morí el seu pare-, fou alliberat en un bescanvi de presoners.

Tornà a Barcelona, on el rei arxiduc Carles III el féu marquès de Vallcabra (1707). Fou capità de la Coronela de Barcelona, però desistí el 1713 i s’establí a Sabadell.

Els seus béns foren confiscats per Felip V.

Porter, Bernat

(Catalunya, segle XIII)

Ambaixador de Pere II el Gran.

Especialitzat en assumptes musulmans, se li coneixen tres ambaixades, dues a l’Egipte (1263 i 1279) i una de molt important a Tilimsen el 1276, que portà el renovellament del tractat d’amistat del 1277 entre la corona catalano-aragonesa i el regne marroquí i la continuació del pagament del tribut anyal de 200 diners d’or fixat en temps de Jaume I.

Portella, Romeu de

(Sicília, Itàlia, segle XIII)

Diplomàtic.

Col·laborà a les negociacions per decidir els sicilians a cridar Pere II el Gran com a rei legítim.

Passà amb l’ambaixada siciliana a Alcoll (Tunísia) per l’agost de 1282, quan fou sol·licitada al monarca l’anada a Sicília.

Ponç d’Aguilaniu

(Ribagorça, segle XIII – Lleida, 1313)

Eclesiàstic. Canonge augustinià, prior de Roda d’Isàvena i bisbe de Lleida (1308-13).

Celebrà un sínode (1308), on donà diverses disposicions sobre la conducta clerical.

El 1309 era a Roma com a ambaixador de Jaume II per obtenir que el delme concedit al rei pel papa per la conquesta de Còrsega i Sardenya pogués ésser destinat a la projectada croada contra Granada.

Donà diverses disposicions per a l’ordenació de l’església de Roda.

Fou succeït per Guillem d’Aranyó.

Poculull, Joan

(Barcelona, segle XIII – segle XIV)

Mercader i diplomàtic.

El 1312 el rei Jaume II, per les seves coneixences i relacions amb l’Àfrica del Nord, el nomenà cònsol de Bugia, substitut de Bernat Dessoler, que es trobava a Barcelona, amb la finalitat de renovar el pacte fet el 1309.

Entre els anys 1312 i 1344 desplegà una gran activitat i una sèrie de viatges entre Bugia, Barcelona i Mallorca que conclogueren amb un nou tractat entre el soldà Abü Bakr i el rei Jaume II signat a València el 7 de gener de 1314 i pel soldà entre el març i el juliol del 1314 quan Poculull tornava a trobar-se a Bugia.

Planella, Pere de -funcionari, s. XIV-

(Catalunya, segle XIV)

Uixer i servidor de Joan I.

El 1379 fou enviat oficiosament a París per sondejar la solidesa de l’oferiment en matrimoni de Violant de Bar, que seria la segona muller de Joan, llavors príncep hereu i duc de Girona. Aquest el féu camarlenc seu.

El 1382 gestionà prop del rei Pere III el projecte del príncep de fer una campanya a Sardenya. La seva fidelitat a Joan féu que Pere III volgués destituir-lo de la cort ducal el 1383, quan empitjoraren molt les relacions entre pare i fill. S’adherí aleshores, canviant de bàndol, al partit de la reina Sibil·la de Fortià.

Aquest fet li costaria un procés el 1387, poc després de pujar al tron Joan I. Reconciliat amb aquest, en fou nomenat camarlenc.

El 1393 hi havia a Sicília un Pere de Planella, en funcions de vice-almirall de l’estol català que operava a l’illa. Amb quatre galeres fou enviat aleshores en auxili de Lluís de Nàpols.

Pinells, Bernat Guillem d’

(Catalunya, segle XIII)

Diplomàtic. Serví el rei Alfons II el Franc.

El 1289 formà part de l’ambaixada a Roma, presidida per Gilabert de Cruïlles, que fou detinguda i empresonada a Narbona. Pinells, com els altres companys llevat de Cruïlles, pogué fugir al cap d’un temps.

També era un dels membres de la delegació catalana que, presidida per Maimó de Castellolí, convingué pel febrer de 1291 el tractat de Brignoles, dit també de Tarascó.

Perera, Domènec

(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 21 abril 1706)

Diplomàtic i militar austriacista.

Negocià, juntament amb Antoni de Peguera, amb Anglaterra l’entrada de Catalunya a la Gran Aliança de l’Haia. Endegats els tractes, tornà d’amagat a Catalunya i demanà poders a prohoms representatius del país -davant la impossibilitat de dirigir-se a les institucions catalanes, controlades per Felip V-, amb els quals tornà a Gènova i signà amb Peguera i Crowe el pacte anglo-català de Gènova (20 juny 1705).

S’uní a l’expedició que dugué el rei-arxiduc a les terres catalanes. Desembarcà a Altea i anà per terra a Vic, on lliurà al grup polític austriacista una carta de Jordi de Darmstadt-Hesse.

Participà en la defensa de Montjuïc (13 setembre 1705). Fou nomenat, posteriorment, capità del regiment d’infanteria de Guàrdies Catalanes. Morí en els combats pel control de Montjuïc durant el setge del 1706.