(Catalunya ?, segle XVI)
Cònsol a l’illa de Xiu (Quios), possessió genovesa a la mediterrània oriental que en un temps fou base naval de la Companyia catalana a Orient.
L’illa tenia gran importància comercial per posseir el monopoli del màstic. Albanell hi residí fins al 1566, any en què Xiu caigué en poder dels turcs.
Fou segurament el darrer cònsol català en aquella part de la Mediterrània.
(Catalunya, segle XVI)
Diplomàtic i escriptor.
Obres seves són: Ayuntamiento para la embajada de Saboya, Aforismos y sentencias sacados de Tucídides, para que en España se consideren los enemigos confederados, i Cartas originales al marqués de Hinojosa y al conde de Fuentes.
(Catalunya, segle XIV – vers 1353)
Cavaller. Comanador de Montalbà, cavaller de l’orde de Santiago, ambaixador i conseller jurídic de Jaume II, Alfons el Benigne i Pere el Cerimoniós.
El desembre de 1312 fou enviat pel rei a sol·licitar del papa permís per a la creació de l’orde de Montesa, permís que el 8 de juny de 1317 Joan XXII va concedir. Jaume II va premiar els seus serveis assignant-li les rendes de la vila de Montcada, prop de València, que havien pertangut als templers.
Aconseguí que el papa es fes partidari de Jaume II en l’empresa de Sardenya (1323), contra els pisans i els genovesos.
Fou conseller també del rei Alfons el Benigne, i després partidari de Pere el Cerimoniós i del seu germà Jaume, comte d’Urgell, contra les ambicions de la seva madrastra, Elionor, germana d’Alfons XI de Castella.
Després, l’any 1348, durant els episodis dels unionistes a València (que eren dirigits per Elionor), Vidal de Vilanova, que llavors residia en aquella ciutat, tornà a ajudar Pere el Cerimoniós, al qual acompanyà de nou en la campanya de Sardenya (1354).
(Catalunya, segle XIII)
Cavaller. El 1261, en companyia de Ferran Sanxis de Castre, fill natural del rei, fou designat per Jaume I el Conqueridor com a ambaixador prop del rei Manfred de Sicília. Els tractes es feren a València amb els ambaixadors sicilians.
L’objecte de l’ambaixada, reeixit, era convenir el matrimoni de Constança, filla de Manfred, amb l’infant Pere, el futur Pere II, de qui Torrelles era acompanyant habitual.
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Castlà de Montesa (1298). Probablement anà a la campanya d’Almeria, fou lloctinent de procurador de l’infant Jaume al Regne de València dellà Xixona (1313-16).
Ambaixador a la cort pontifícia, d’on el papa l’envià a Nàpols per a tractar la pau amb Sicília (1317), conseller de Jaume II (1319-20) i participà en la conquesta de Sardenya.
Segurament fou el pare d’Arnau (II) de Torrelles (Catalunya, segle XIII – després 1351) Es casà amb Constança Marquet i devien ésser, versemblantment, fills seus, Ramon (I), Arnau, Guillem, Blanca i Humbert de Torrelles i Marquet.
(Aragó, 1254 – Roma, Itàlia, 1289)
Diplomàtic. Frare de l’orde de l’Hospital. Fill natural de Ramon (II) de Timor. Fou comanador de l’orde a Samper, Calanda, Casp i Amposta.
Prestà nombrosos i valuosos serveis diplomàtics a Pere II i al seu successor Alfons II el Liberal. Així, el 1281 es presentà com a ambaixador prop del pontífex, i el 1286 anà a Castella per tal d’obtenir certs pactes.
Morí a Roma, on s’havia traslladat amb altres acompanyants en una missió diplomàtica.
(Catalunya, segle XIV)
Secretari de Pere III el Cerimoniós. Féu per compte d’aquest alguns serveis diplomàtics. El 1354 era ambaixador seu a Navarra.
Després fou secretari de l’infant Joan, duc de Girona, el futur Joan I. El 1369 formà part de l’ambaixada que concertà el matrimoni de l’infant amb Joana de Valois, filla de Felip IV de França. La mort de la princesa havia de frustrar el matrimoni.
(Olot, Garrotxa, 1905 – 1996)
Advocat i historiador. Especialista en iconografia, genealogia i heràldica, fou membre de nombroses entitats culturals de Catalunya, Europa i Amèrica.
És autor de Le schéma généalogique circulaire (1958), Vicenç Falcó, escultor banyolí del barroc (1964), La création de noblesse patricienne par certains conseils municipaux de Catalogne (1968), La immigració francesa a Olot, els segles XVI-XVII (1970), Miscel·lània històrica d’Olot i comarca (1980) i Guillem Oliver, secretari de Pere el Cerimoniós, oriünd de Camprodon (1984).
Foren germans seus:
Francesc Xavier de Solà-Morales i de Rosselló (Olot, Garrotxa, 1907 – segle XX) Diplomàtic.
Manuel de Solà-Morales i de Rosselló (Olot, Garrotxa, 1910 – Barcelona, 18 desembre 2003) Arquitecte. Fou el pare de Manuel i d’Ignasi Solà-Morales i Rubió.
(Barcelona, 1131 – 1209)
Metge, nassí jueu, financer i diplomàtic al servei dels reis Alfons el Trobador i Pere el Catòlic. És un dels tres savis jueus que trobà a Barcelona el viatger Benjamí de Tudela.
Cap al 1196 escriví sis cartes retòriques a la comunitat de Narbona sobre l’afer d’un agitador. N’escriví també una altra que defensava l’obra de Maimònides i uns tractats de medicina.
Amb la seva activitat i el seu mecenatge contribuí que el call barceloní esdevingués un centre de cultura hebrea.
Dades dels Països Catalans 