(Aragó, 1254 – Roma, Itàlia, 1289)
Diplomàtic. Frare de l’orde de l’Hospital. Fill natural de Ramon (II) de Timor. Fou comanador de l’orde a Samper, Calanda, Casp i Amposta.
Prestà nombrosos i valuosos serveis diplomàtics a Pere II i al seu successor Alfons II el Liberal. Així, el 1281 es presentà com a ambaixador prop del pontífex, i el 1286 anà a Castella per tal d’obtenir certs pactes.
Morí a Roma, on s’havia traslladat amb altres acompanyants en una missió diplomàtica.
(Catalunya, segle XIV)
Secretari de Pere III el Cerimoniós. Féu per compte d’aquest alguns serveis diplomàtics. El 1354 era ambaixador seu a Navarra.
Després fou secretari de l’infant Joan, duc de Girona, el futur Joan I. El 1369 formà part de l’ambaixada que concertà el matrimoni de l’infant amb Joana de Valois, filla de Felip IV de França. La mort de la princesa havia de frustrar el matrimoni.
(Olot, Garrotxa, 1905 – 1996)
Advocat i historiador. Especialista en iconografia, genealogia i heràldica, fou membre de nombroses entitats culturals de Catalunya, Europa i Amèrica.
És autor de Le schéma généalogique circulaire (1958), Vicenç Falcó, escultor banyolí del barroc (1964), La création de noblesse patricienne par certains conseils municipaux de Catalogne (1968), La immigració francesa a Olot, els segles XVI-XVII (1970), Miscel·lània històrica d’Olot i comarca (1980) i Guillem Oliver, secretari de Pere el Cerimoniós, oriünd de Camprodon (1984).
Foren germans seus:
Francesc Xavier de Solà-Morales i de Rosselló (Olot, Garrotxa, 1907 – segle XX) Diplomàtic.
Manuel de Solà-Morales i de Rosselló (Olot, Garrotxa, 1910 – Barcelona, 18 desembre 2003) Arquitecte. Fou el pare de Manuel i d’Ignasi Solà-Morales i Rubió.
(Barcelona, 1131 – 1209)
Metge, nassí jueu, financer i diplomàtic al servei dels reis Alfons el Trobador i Pere el Catòlic. És un dels tres savis jueus que trobà a Barcelona el viatger Benjamí de Tudela.
Cap al 1196 escriví sis cartes retòriques a la comunitat de Narbona sobre l’afer d’un agitador. N’escriví també una altra que defensava l’obra de Maimònides i uns tractats de medicina.
Amb la seva activitat i el seu mecenatge contribuí que el call barceloní esdevingués un centre de cultura hebrea.
(Barcelona, segle XV)
Diplomàtic. Serví Alfons IV el Magnànim.
El 1432, al castell de Rodes, en companyia del seu col·lega Rafael Ferrer i en presència d’alts jerarques de l’orde de l’Hospital, signà amb els ambaixadors d’Egipte un tractat de pau.
(Barcelona, 26 octubre 1869 – 24 gener 1946)
Enginyer industrial.
Ocupà càrrecs importants d’ensenyament, com els de professor de màquines i sots-director de l’Escola d’Enginyers de Bilbao, professor de tecnologia i de resistència de matèries de l’Escola de Treball de la Mancomunitat de Catalunya, i de l’Institut d’Electricitat i Mecànica Aplicades, de Barcelona.
Presidí l’Acadèmia de Ciències i Arts. Fou sots-director de la Maquinista Terrestre i Marítima.
És autor de moltes traduccions d’obres tècniques estrangeres i dels treballs originals La electrificación de fábricas y talleres i Tecnología industrial.
El seu germà fou Francesc Serrat i Bonastre (Barcelona, 9 gener 1871 – Madrid, 20 desembre 1952) Diplomàtic. Fou ambaixador a Tànger, Belgrad (1924), Viena (1926), etc.
(Catalunya, segle XIV)
Diplomàtic.
Al servei de Pere III el Cerimoniós i de la reina Elionor, aquesta el trameté com a ambaixador a Sicília (1372), davant el seu germà Frederic III el Feble, per tal de protestar dels compromisos que aquest contreia amb els angevins, en detriment de les vinculacions catalanes del reialme sicilià.
(Catalunya, segle XVI – Praga, Txequia, 15 octubre 1608)
Comanador de Moratalla (Múrcia) a l’orde de Sant Jaume. Fill de Joan de Santcliment i d’Hostalric-Sabastida.
Es distingí a la batalla de Lepant (1571) i fou ambaixador a Flandes i davant l’emperador.
(Catalunya, segle XIII)
Cavaller i diplomàtic.
Durant el regnat de Jaume I servia al seguici de l’infant hereu Pere. Aquest l’envià a Tunis el 1274, en una missió de característiques desconegudes, i que podia ser molt bé un contacte secret amb els sicilians exiliats per la dominació angevina.
Era governador interí de València el 1284. En aquestes funcions cooperà a les negociacions de Conrad Llança amb el regne de Granada.
Dos anys després, regnant ja Alfons II el Franc, fou ambaixador a Granada i a Tremissèn. En aquest sultanat prepararia la renovació dels acords de pau i treva vigents en anys anteriors.
Dades dels Països Catalans 