(Manresa, Bages, 1889 – Barcelona, 1966)
Escultor i dibuixant. Residí un quant temps a París, on practicà amb èxit el dibuix satíric. A Barcelona treballà com a escultor.
Utilitzà la pedra, la terra cuita i el coure repussat.
Conreà també l’orfebreria i, en aquest camp, s’especialitzà en la realització de medalles de vori.
(Moià, Moianès, 16 març 1948 – 18 març 2021)
“Picanyol“ Dibuixant i guionista. Autodidacte, els anys 1960 s’inicià en la professió treballant en estudis d’altres dibuixants.
Realitzà humor gràfic i entreteniments. El seu personatge més característic és Ot, el bruixot, protagonista de les pàgines, que publicà a “Cavall Fort” des de l’any 1971.
Ha col·laborat en nombroses revistes, com ara “L’Infantil”, “Oriflama”, “En Patufet” (segona etapa), “Matarratos”, “Penthouse”, i diaris, l’“Avui”, el “Diari de Barcelona” i el “Punt Diari”, entre altres.
(A Corunya, Galícia, 1899 – Lleida, 1981)
Metge i caricaturista. Fou conegut pel pseudònim de Niko. Resident a Lleida des de molt jove, ha col·laborat en periòdics locals i nacionals i en diverses exposicions.
Les seves primeres caricatures foren publicades a les revistes “Zig-Zag”, “Corre-Vuela”, “El Peneca” i “Las Últimas Noticias” de Santiago de Xile.
Participà sovint en l’Exposició Internacional de l’Humor que se celebra cada any a Montreal (Canadà). Pertangué a l’Agrupación Vanguardista Hispana de Caricaturistas Personales.
(Tarragona, 6 gener 1895 – Madrid, 6 agost 1959)
Dibuixant. Signava només Baldrich. Fill gran del tinent general Severiano Martínez Anido.
Fou deixeble esporàdic de dibuix a l’Ateneu de Tarragona (1905), on fou company de Julio Antonio. Residí a Tetuan, i s’establí a Madrid (1917).
Dedicat a la il·lustració de revistes i a cartells publicitaris, elaborà un tipus de dona elegant i frívola molt característic dels anys 1920. Establert a Nova York (1928) col·laborà a “Vogue” i a d’altres importants revistes de modes, i fou molt cotitzat.
Darrerament conreà també la pintura a l’oli.
(Barcelona, 1953 – )
Dibuixant. Es donà a conèixer a les planes de “Matarratos”, “Interviú” i “La Vanguardia”.
El 1977 intervingué en la fundació d’“El Jueves” i durant els anys vuitanta publicà a “El Periódico” una tira diària del seu personatge Quico, el progre, que l’ha fet molt popular, i del qual àdhuc hom n’adaptà una sèrie d’episodis per a la televisió, en la qual participà com a guionista.
Ramon Martí i Farreras (Manresa, Bages, 10 desembre 1902 – Carcassona, França, 7 juny 1989) Dibuixant i pintor. Destacà com a caricaturista i retratista. S’establí a França el 1925. El 1936 tornà a Catalunya en ocasió de la guerra civil, en la qual participà. Anà a l’expedició de Mallorca, on resultà ferit. Restablert a Carcassona, amplià les seves activitats al camp del cinema amateur, on obtingué diverses distincions, especialment el Gran Premi de Totes Categories de Cannes, el 1957, per la pel·lícula El lladre calça un 42.
Antoni Martí i Farreras (Manresa, Bages, 1904 – 1973) Pintor i decorador. Fou deixeble de Joan Busquets. Ha treballat com a il·lustrador i moblista.
Celestí Martí i Farreras (Manresa, Bages, 1929 – 12 febrer 1988) Escriptor. Conreà la pintura. Fou deixeble de Ramon Calsina. Fou redactor dels setmanaris “Destino” i “Tele-estel”, així com del diari “Tele/eXprés”. Ha col·laborat a d’altres publicacions periòdiques.
(Barcelona, 1955 – 19 gener 2024)
(Martí Riera i Ferrer) Autor de còmics. Realitzà estudis d’arquitectura i disseny gràfic.
L’any 1982 es féu conegut amb l’obra Taxista per a “El Víbora”, on també publicà més endavant la sèrie La Edad Contemporánea. Col·laborà també a “Rambla”, “Makoki”, i en publicacions estrangeres com “Charlie Hebdo” (França) o “Raw” (EUA).
Gran especialista del blanc i negre, en la seva obra es troben influències dels dibuixants nord-americans clàssics (Chester Gould, etc.) i del cinema negre.
Entre d’altres títols, ha publicat Museo vivo (1987), Terrorista (1989), El 4º poder contra los N.A.D.A. (1990), Taxista segunda parte (1991) i Doctor Vértigo (1991).
(Barcelona, 29 abril 1874 – l’Havana, Cuba, 19 desembre 1945)
Dibuixant i aquarel·lista. Visqué bastants anys a Madrid.
Publicà els seus dibuixos modernistes en nombrosos diaris i revistes. La seva especialitat foren els dibuixos taurins (“ABC”, “Blanco y Negro”, “Madrid Cómico”, “La Esfera”, etc). Fou el creador del setmanari “El Gran Bufón”.
Il·lustrà també obres d’escriptors com J. Benavente, Eugeni d’Ors i d’altres.
(Igualada, Anoia, 15 maig 1837 – Sant Sadurní d’Anoia, Alt Penedès, 3 juny 1892)
Dibuixant projectista. Féu tot tipus de models per estampar en seda i teixit, i projecta estores de gran qualitat.
Tingué molt èxit amb el retrat que féu de la reina Isabel II de Borbó, teixit amb seda.
Fou president del Col·legi Major de la Seda.
(Barcelona, 1900 – 1968)
Dibuixant i il·lustrador. Germà de Josep Maria. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.
Fou un dels dibuixants més actius de la revista “En Patufet”. S’hi mostrà influït per Joan Junceda. També és autor d’ex-libris notables.
Participà en diverses exposicions col·lectives de dibuixants humorístics celebrades a Catalunya.
