(Olot, Garrotxa, 1900 – Tossa, Selva, 28 febrer 1968)
Pintor, caricaturista, crític i assagista.
Destacà com a caricaturista i fou premiat al I Saló d’Humoristes de Barcelona (1924).
Com a pintor conreà el paisatge, sobretot el d’Olot i el de Mallorca.
Com a escriptor, és autor de diversos llibres, entre els quals cal esmentar El llibre de la cultura social (1928) i Sentiment, voluntat, intel·ligència i caràcter en la cultura social (1930).
(Barcelona, 1885 – 1966)
Escenògraf. Fill de Francesc Mir i Bosch.
Treballà de jove al taller dels escenògrafs Moragas i Alarma. Destacà com a gravador i aquarel·lista.
Fou el creador de la primera publicació especialitzada en fotografia en català -“Art de la Llum” (1933-35)-.
Amb un procediment especial, que ell anomena bromotinta, féu làmines sobre obres de Dionís Baixeras i del dibuixant anglès David Roberts.
Els seus germans foren:
Francesc Mir i Escudé (Barcelona, segle XIX – segle XX) Dibuixant de planxa litogràfica.
Manuel Mir i Escudé (Barcelona, 1877 – 1931) Gravador a la pedra. Format a Barcelona, Tolosa (Llenguadoc) i París. Fou considerat el millor de la seva especialitat al seu temps.
Miquel Mir i Escudé (Barcelona, 1895 – 1968) Il·lustrador i dibuixant. Instal·lat a França (1921), s’establí després com a impressor a Barcelona. Junt amb els seus germans Francesc i Manuel formaren el taller d’arts gràfiques Germans Mir (1912).
Ramon Mir i Escudé (Barcelona, 1887 – 1973) Pintor. Premiat en diversos concursos. Residí i exposà a París i Barcelona i conreà el cartellisme.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 3 desembre 1910 – Barcelona, 2 març 1975)
(o Mestres i Puiggibert) Dibuixant humorístic i realitzador de cinema d’animació.
Començà a “Vilanova Esportiva” (1926) i fundà amb Manuel Amat la revista literària “Prisma” (1930-36).
Traslladat a Barcelona, col·laborà a “Films Selectos”, “Mirador”, “Xut!”, “La Rambla”, “En Patufet”, “L’Esquitx”, “TBO”, “El Once”, “Tururut…!”, etc. Tingué una intervenció molt destacada al setmanari infantil “Pocholo” de València.
Figurà entre els capdavanters catalans del dibuix d’animació i treballà per a una sèrie de vuit films curts sobre el personatge de Joan Milhomes, projectada en castellà (1940-45).
Participà en la realització d’Alegres vacaciones, Polito en el circo i El mago de los sueños.
(Vic, Osona, 1896 – Barcelona, 1973)
Dibuixant humorístic i il·lustrador.
Especialitzat en temes esportius, col·laborà a “La Jornada Deportiva”, “El Mundo Deportivo”, “Boxeo”, “Sidral Deportiu”, “L’Esquella de la Torratxa”, etc.
Com a il·lustrador treballà en les obres didàctiques de l’Editorial Seguí i en publicitat.
Il·lustrà diferents col·leccions de cromos infantils, entre les quals una Història de Catalunya.
(Lleida, 1889 – 1918)
Pintor i dibuixant humorístic. Deixà els estudis de medicina.
Col·laborà a les revistes locals “Lo Gat del Famades” i “La Poticràcia”.
Anà a París (1913) amb Miquel Viladrich i hi treballà amb el pintor mexicà Diego Rivera i féu amistat amb Picasso.
De retorn (1916), dibuixà a l’estudi de Xaudaró a Barcelona.
Morí tuberculós.
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 22 juliol 1914 – Barcelona, 31 desembre 2009)
Dibuixant i orfebre. Residí a Barcelona, on estudià a l’Escola Massana.
Treballà per a l’orfebre Ramon Sunyer.
Fou professor de l’Escola Tècnica d’Oficis d’Art.
Ha obtingut premis importants.
(Barcelona, 18 juny 1875 – Castellar del Vallès, Vallès Occidental, 26 desembre 1938)
Dibuixant i pintor. Fill de Frederic Masriera i Manovens i germà de Rossend i de Frederic. Format a la Llotja de Barcelona i a París.
Assumí la direcció artística de la foneria Masriera i Campins.
El 1900 guanyà una medalla d’or a París i el 1904 una primera medalla a Madrid per treballs de ferro i bronze.
Anà a l’Argentina.
Publicà un Manual de pedagogía del dibujo.
(Vilassar de Mar, Maresme, 2 novembre 1892 – Figaró-Montmany, Vallès Oriental, 28 octubre 1954)
Gravador, dibuixant i pintor. Estudià a Llotja i s’especialitzà en el gravat.
Gravà moltes vistes de Barcelona i també de Palma de Mallorca.
Una planxa, feta en colors, de Santa Maria del Mar, és considerada com la primera d’aquest tipus a Espanya.
(Barcelona, 1890 – 1940)
Dibuixant i pintor.
Féu moltes caricatures d’actors per a la revista “El Teatre Català”, que signà Daniel. Amb aquest nom i els de Niel i Masgoumieri, publicà al setmanari infantil “En Titella”, a les revistes “Avenir” i “Mundo Ibérico” i a altres periòdics.
Il·lustrà l’opuscle Dos-cents aforismes, de Joan Uson.
Pintà en miniatura escenes costumistes barcelonines del vuit-cents, i també féu agradables natures mortes i flors.
(Manresa, Bages, 1889 – Barcelona, 1966)
Escultor i dibuixant.
Residí un quant temps a París, on practicà amb èxit el dibuix satíric. A Barcelona treballà com a escultor.
Utilitzà la pedra, la terra cuita i el coure repussat.
Conreà també l’orfebreria i, en aquest camp, s’especialitzà en la realització de medalles de vori.
Dades dels Països Catalans 