Arxiu d'etiquetes: dibuixants/es

Ramon Rigol i Font

Rigol i Font, Ramon

Deixa un comentari

(Barcelona, 1892 – 9 maig 1977)

Dibuixant i decorador. Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, d’on fou deixeble de Josep Pascó.

Entre els seus treballs cal esmentar la decoració del despatx i de la biblioteca de Cambó a la Via Laietana (1925), els salons de la Capitania General (1929) i la restauració dels salons del Govern Civil, tots a Barcelona.

Fou diversament premiat: premi extraordinari a la VI Exposició Internacional d’Art a Barcelona (1911), pels dibuixos Els amors de Pierrot i Mascarada; el 1912 un plafó decoratiu seu fou premiat pel Círculo de Bellas Artes de Madrid; el mateix any, un ex-libris seu guanyà el primer premi del concurs del FAD a Barcelona; medalla d’or del Cercle Artístic de Barcelona (1919), etc.

El 1921 anà becat a Viena. Participà a l’Exposition des Arts Décoratifs de París (1925). El 1936 concorregué al primer Saló d’Artistes Decoradors de Barcelona.

Seguí, amb sobrietat, l’estil Arts-Déco.

Rigalt i Farriols, Lluís

4 Respostes

(Barcelona, 25 agost 1814 – 18 abril 1894)

Pintor i dibuixant. Fill de Pau Rigalt i Fargas. Pensionat a Madrid, hi va conèixer Pèrez Villaamil.

Va succeir al seu pare com a professor de perspectiva i de paisatge a la Llotja de Barcelona, de la qual després fou director (1877-87). L’amistat amb Pérez Villaamil li va encomanar el gust romàntic del paisatge amb ruïnes.

Dibuixant excel·lent, deixà un bon nombre de dibuixos de les contrades barcelonines. Juntament amb el seu pare, és l’iniciador de l’escola paisatgística catalana del s XIX.

És autor de l’obra Álbum enciclopédico de artes industriales (1857-59).

Fou el pare del també pintor Agustí Rigalt i Cortiella.

Rigalt i Fargas -germans-

3 Respostes

Família d’artistes, iniciada per aquests tres germans:

Pau Rigalt i Fargas  (Barcelona, 1778 – 8 octubre 1845)  Pintor, escenògraf i decorador. Deixeble de Flaugier, impulsà el neoclassicisme a Catalunya. Des del 1840 va dirigir la classe de perspectiva i de paisatge de l’Escola de Llotja a Barcelona. Els seus paisatges potser són una mica convencionals, però influïren en els del seu fill Lluís Rigalt i Farriols, que van obrir una perspectiva plena de possibilitats a la pintura catalana posterior, encapçalada per Martí i Alsina. D’altra banda, realitzà nombrosos treballs d’escenografia i de decoració.

Josep Rigalt i Fargas  (Catalunya, segle XVIII – segle XIX)  Pintor. Sobresortí com a escenògraf.

Pere Màrtir Rigalt i Fargas  (Barcelona, 1785 – 1850)  Heraldista i dibuixant. Escriví un Tratado de nobleza (1834) que hom conserva manuscrit a l’Arxiu Històric de Barcelona. Dibuixà per encàrrec escuts nobiliaris, no sempre autèntics, per a expedir certificats de noblesa que, per la manca de crítica històrica de l’època, foren acceptats com a verídics i foren la base de diverses concessions o revalidacions de títols. Fou pare de Bru Rigalt i Nicolás.

Rifà i Llimona, Josefina

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1939 – )

Mestra i dibuixant, coneguda com a Fina Rifà. Estudià belles arts a Barcelona, i s’ha dedicat a l’il·lustració, molt especialment a la infantil.

Ha col·laborat en diverses revistes, com “Cavall Fort”, i ha il·lustrat nombrosos llibres infantils i juvenils, com Tula la tortuga (1964), El sant de l’àvia (1971), Música mestre (1987) o Una mica de cadascuna (1994); també ha il·lustrat llibres d’ensenyament.

Enllaç web: Fina Rifà

Riera i Rojas, Roc

Deixa un comentari

(Barcelona, 25 gener 1913 – Castelldefels, Baix Llobregat, 26 juliol 1992)

Dibuixant i pintor. De formació inicialment autodidàctica, realitzà més tard estudis a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Ha exposat a diversos països d’Europa i Amèrica.

Destacà com a il·lustrador de llibres, especialitat en la qual fou un dels professionals més sol·licitats. Fou professor a l’Escola Massana.

Riera i Moliner, Ramon

1 Resposta

(Barcelona, 1875 – 1937)

Litògraf i dibuixant. Continuà el negoci familiar de litografia. Estudià, des de molt jove, a l’acadèmia de Pere Borrell i del Caso, on entrà en contacte amb els membres del grup d’El Rovell de l’Ou i de la revista manuscrita “Il Tiberio”, de la qual fou fundador i principal animador.

Concorregué a les Exposicions de Belles Arts de Barcelona del 1894 i 1898 i publicà dibuixos en “L’Esquella de la Torratxa” entre el 1895 i el 1903. Practicà un humorisme dins la línia de Lo Niu Guerrer, entitat a la qual també pertangué.

Deixà les activitats artístiques el 1903, tot i que, esporàdicament, continuà conreant la pintura i el dibuix.

Riera i Ferrer, Martí *

Deixa un comentari

Autor de còmics català, més conegut pel pseudònim de Martí (1955- ).

Ribó i Boadella, Alexandre

1 Resposta

(Barcelona, 12 març 1910 – 10 juny 1994)

Dibuixant, pintor i decorador. Fill d’Alexandre Josep Ribó i Vall.

Després de residir uns quants anys a França amb la seva família, tornà a Barcelona i continuà la seva formació a l’Escola de Bells Oficis, sota la direcció de Francesc d’A. Galí. Com a decorador, es formà al taller de Ramon Rigol.

La seva activitat com a decorador és nombrosa i important, bé que també ha conreat la pintura i ha format part de l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya.

Ribas i Bertran, Marià

Deixa un comentari

(Mataró, Maresme, 21 juny 1902 – 11 setembre 1996)

Arqueòleg, historiador i dibuixant.

Restaurador artístic, dirigí el Museu d’Història i Arqueologia de Mataró i fou comissari d’Excavacions Arqueològiques.

Autor, entre altres obres, de Notes històriques de Mataró (1933), Orígens i fets històrics de Mataró (1934), El poblament d’Iluro (1952), Els orígens de Mataró (1963), Tradicions populars i costums mataronins (1991) i les memòries Íntims records de la infància. Visions de la Plaça Gran de Mataró (1992).

Ribas i Andreu, Ramon

2 Respostes

(Barcelona, 1938 – )

Grafista. Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis. S’establí pel seu comte el 1961, en unió de Pere Creus.

Ha destacat en treballs de caràcter publicitari. És autor de cartells notables, entre ells els anunciadors de les festes de la Mercè de Barcelona dels anys 1965 i 1966.