(Maó, Menorca, 1 octubre 1906 – 8 febrer 1939)
Diari en castellà. Aparegut com a portaveu del Partit d’Unió Republicana. Succeí “El Liberal” (1881-1906) i en foren directors Miquel Seguí, Miquel Ribé i Capó i Joan Manent i Victory, que en fou també propietari i li donà un gran impuls.
Durant la guerra civil l’empresa fou col·lectivitzada, i el diari fou convertit en òrgan de la Confederació Regional del Treball de la CNT.
(València, 7 abril 1851 – 29 setembre 1868)
Diari. Fou fundat per Jacob Gallegos i Fajardo, que el dirigí fins al 1855, i, després, des del 1861. En aquest bienni fou editat, successivament, per Carles Verdejo i Vicent Maria Gamir.
Imprès per Josep Mateu i Garín, tingué, des de l’any 1852, impremta pròpia (continuació de la de Benet Monfort), que el 1868 passà al diari “Los Dos Reinos” (segona època).
Tractà de competir amb el “Diario Mercantil de Valencia”, amb un periodisme de caràcter més popular i dues edicions, una de les quals de petit format i baix preu.
Ideològicament, era conservador. Curà la part literària Francesc Danvila i Collado.
(Palma de Mallorca, 1 agost 1896 – 1904)
Diari republicà. Malgrat que el director nominal fou Joan Rotger, la direcció efectiva correspongué, successivament, a Jeroni Pou, Francesc Garcia i Orell i Lluís Martí.
Substituí, de fet, “Las Baleares”, i fou l’òrgan del Partit d’Unió Republicana.
(Palma de Mallorca, 1 maig 1893 – )
Diari de la tarda, en castellà. Fundat per Josep Tous i Ferrer. Fou dirigit primer per Baltasar Champaus, i a partir del 1895 per Joan Lluís Estelrich, que el convertí en periòdic d’informació, literari i artístic, de caire castellanista, amb suplements i amb números extraordinaris interessants.
A partir del 1961 s’anomenà Última Hora. Més tard s’ha caracteritzat pel seu to lleugerament radical, independent i sensacionalista.
A partir del 1976 publica una secció setmanal en català.
(Alacant, 1 desembre 1916 – 1925)
Diari del matí. De temàtica especialment política, n’era gerent Manuel Pérez Mirete.
En foren directors, successivament, Artur Gadea i Pro, Rafael Quilis i Molina i Joan Serrano i Patrocinio. Tenia impremta pròpia.
(València, 1 novembre 1836 – 24 març 1837)
Diari, editat i imprès per Manuel Gil i Estellés. Liberal exaltat, sofrí diverses denúncies.
El primer director Lluís Celdoni Nebot i de Padilla, fou suspès en el càrrec per un article en què es justificava el regicidi; el segon, Jaume Ample i Fuster, fou condemnat a dos anys de presó.
(Perpinyà, 2 maig 1870 – 12 agost 1944)
Diari aparegut com a successor del “Journal des Pyrénées-Orientales”. Monàrquic i catòlic, es proposava de defensar les idees de conservació política, religiosa i social contra les doctrines revolucionàries.
El 1905 desenvolupà una violenta campanya contra l’aplicació de la llei de separació de l’església i l’estat.
(Perpinyà, 26 octubre 1902 – 30 març 1906)
Diari. Òrgan del partit radical socialista, fundat per Simó Violet.
Els seus redactors en cap foren Marcel Huart, G. Jouaust i Noma Roustan.
(Palma de Mallorca, juliol 1887 – gener 1892)
Diari, òrgan dels republicans mallorquins, dirigit per Gabriel Castellà. Representà el republicanisme progressista.
Fou continuat amb “La República” (març 1892 – setembre 1894), també dirigit inicialment per Castellà i posteriorment per Miquel Martí.
(Palma de Mallorca, 28 abril 1912 – juny 1914)
Periòdic sindicalista. Fou el reflex de la influència que exercí sobre el moviment obrer mallorquí l’aparició de la CNT.
El grup d'”El Rayo” havia de possibilitar la creació de la Federació Regional de Solidaritat Obrera el 1914.
Dades dels Països Catalans 