(Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Baix Camp)
Despoblat (319 m alt), al nord del poble, al vessant occidental de la mola de Remullà (589 m alt), punt culminant de la serra de Santa Marina, termenal dels municipis de Pratdip i de Vandellòs.
Arxiu d'etiquetes: despoblats
Remissa, can
(Manlleu, Osona)
Antiga colònia tèxtil, situada a l’esquerra del Ter, aigua amunt de la vila.
Erigida per la família Remisa a mitjan segle XIX i explotada després per la família Rusiñol (dita per això colònia Rossinyol) fins el 1930. Aprofità el salt d’aigua aleshores la fàbrica Dulcet.
Tenia un nucli de poblament, ara també abandonat, situat entorn de la capella de Sant Joan Baptista.
Refalgarí
(la Sénia, Montsià)
Despoblat i antic terme, a la capçalera del Matarranya, al vessant septentrional del tossal d’en Cervera, als ports de Beseit.
El 1242 Guillem de Montcada intentà el poblament del lloc, dins el terme general de Tortosa, però el 1249 en féu donació al monestir de Benifassà; al segle XIV el monestir i la ciutat de Tortosa pledejaren per la seva jurisdicció.
Ratera -Segarra-
(les Pallargues, Segarra)
Antic poble, dins l’antic terme de l’Aranyó. És situat a la dreta del Sió, prop de Concabella.
El lloc pertangué al capítol de la col·legiata de Guissona.
Prop del riu hi ha l’antic castell de Ratera (o castell menor de Concabella), que esdevingué molí (dit el molí de Concabella, obra del 1530); vers el 1950 fou adquirit i refet per l’arquitecte Joaquim Vilaseca i Rivera.
Ratera -Segrià-
(Alguaire, Segrià)
Despoblat, al nord-est del terme, prop de la Noguera Ribagorçana, riu del qual deriva la sèquia de Ratera, que pren l’aigua dins el terme d’Almenar i rega aquest municipi, el d’Alguaire i el de la Portella, on desguassa.
Raons
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Antic poble, fins el 1969 pertanyia al terme de Malpàs. És situat a la dreta del barranc de Raons o d’Esperan (que aflueix per l’esquerra a la Noguera Ribagorçana al nucli del Pont de Suert), al límit amb l’antic municipi de Llesp.
L’església de Sant Esteve depenia de la d’Erillcastell.
Querós
(Sant Hilari Sacalm, Selva)
Despoblat, al sector septentrional del terme (pertanyent ja a la conca del Ter i separat del principal pel coll de Querós), a la riba esquerra del Ter.
El lloc és esmentat ja el 923, i l’església parroquial de Sant Martí, al segle XI; l’edifici, romànic, no ha estat inundat, com la majoria de les masies (moltes abandonades de temps, entre les quals el mas Serrallonga, de la família del famós bandoler) i un notable pont (refet en 1696-1700), pel pantà de Susqueda.
El lloc formà part del terme senyorial de Sau i constituí batllia amb Sant Andreu de Bancells. S’independitzà al principi del segle XIX i formà per poc temps municipi independent amb Mansolí.
Puimanyons
(la Pobla de Segur, Pallars Jussà)
Despoblat (611 m alt), a la dreta del Flamicell, a la seva confluència amb la Noguera Pallaresa.
La seva església (Sant Jaume) depenia de la parròquia de Toralla.
Al segle XIX formà un municipi amb Serradell.
Puigdemàger
(els Prats de Rei, Anoia)
Antic poble i castell, al puig de Màger (702 m alt), a l’extrem septentrional del terme.
Esmentat ja el 1139, l’església parroquial era dedicada a sant Jaume; des del segle XIV passà a ésser sufragània de la de Sant Pere Sallavinera.
El seu terme es refongué el 1788 amb el de Solanelles i poc després ambdós foren agregats al dels Prats.
Resten ruïnes del castell i de les cases deshabitades i l’església, romànica (segle XII), abandonada.
Pinyeres, les -Priorat-
(el Masroig, Priorat)
Despoblat (187 m alt), enlairat damunt la riba esquerra del riu de Siurana.
El lloc, que estigué fortificat, fou donat poc després de la conquesta cristiana a Arbert de Castellvell, que atorgà la carta de població. Fou totalment destruït durant la Guerra dels Segadors (mitjan segle XVII) i restà abandonat durant anys (hom ha trobat unes interessants sitges soterrades).
Resta en peu la façana i quatre parets de l’església, romànica, que el segle XVIII fou reconstruïda com a santuari i dedicada a la Mare de Déu de les Pinyeres, patrona del desaparegut poble i actualment del Masroig.
Dades dels Països Catalans 