Arxiu d'etiquetes: despoblats

Sala de Comalats, la

4 Respostes

(Passanant, Conca de Barberà)

(o la Sala) Despoblat recent.

El lloc és esmentat a partir del 1079, i el castell (en resta una torre quadrada de tres pisos) és de mitjan segle XII.

L’alt domini el mantingué la corona fins al 1386 (en foren senyors els Cervera, els Guardialada, els hospitalers, etc), que el monestir de Santes Creus comprà al rei el mer i mixt imperi que conservà fins a la desamortització (hi tingué castlans fins al 1443).

L’església parroquial de la Nativitat de la Mare de Déu depengué fins al segle XIX de la de Forès; passà després a la de Passanant.

L’actual edifici, erigit a partir dels primers anys del segle XIX, fou restaurat el 1973.

Sagramorta

Deixa un comentari

(Alp, Baixa Cerdanya)

Despoblat, esmentat el 835. És a la vall d’Alp, prop de la Molina, aigua avall de la qual, per l’esquerra, desemboca a la riera d’Alp el torrent de Sagramorta, que davalla de Supermolina.

La seva església era dedicada a sant Vicenç. El 1370 pertanyia a Jaume de Pallars.

L’única borda que persistia en aquest indret fou convertida el 1927 pel Centre Excursionista Barcelonès en refugi per als esports de neu.

Sabella

2 Respostes

(Conesa, Conca de Barberà)

Antic poble, al sector occidental del terme, a la dreta de la riera de Forès. Actualment és deshabitat.

Pertangué inicialment al terme del castell de Forès. El 1385 passà a la senyoria de Santes Creus (definitivament el 1411), que a la fi del segle XV hagué d’atorgar una carta de població per tal com estava pràcticament deshabitat.

L’església parroquial era dedicada a sant Pere.

El poble ha estat conegut també amb els noms de Sant Pere de Sabella i de Sabella de l’Abadiat per distingir-lo del fals homònim de Savallà del Comtat.

Rúbies

1 Resposta

(Camarasa, Noguera)

Enclavament (1.141 m alt) de l’antic terme de Fontllonga, separat del sector principal del municipi pel de Vilanova de Meià. L’església (Santa Maria) depèn de la parròquia de Perauba.

L’antic terme s’estén des de la Noguera Pallaresa, a la sortida del pas de Terradets, al límit amb el Pallars Jussà, fins al pic de Migjorn, al cim de Montsec de Rúbies.

Rotllada, la

Deixa un comentari

(Santa Maria de Corcó, Osona)

Antic hostal i ferreria, prop de Cantonigròs, sobre l’antic camí ral de Vic a Olot.

Esmentat des del segle XIX. Hom l’anomenava també hostal de la Cabreta o del Trenc.

L’edifici actual és de 1690-1723, restaurat el 1972. Havia servit d’hostal fins al 1968.

Roset -Berguedà-

1 Resposta

(Vilada, Berguedà)

Despoblat, situat al nord-est del poble. La parròquia és esmentada el 839.

Es conserven les restes del castell de Roset al cim d’un turó rocallós, a 1.042 m alt, és esmentat ja el 983; pertangué a l’honor de la Portella i a la baronia de Pinós.

Rodors

4 Respostes

(Moià, Moianès)

Antic poble, al nord-oest del terme, centrat per l’antiga parròquia de Sant Feliu, al peu del turó on s’aixequen les ruïnes del castell de Rodors (779 m alt), a la capçalera de la riera de Malrubí.

L’església, esmentada ja el 939 com a sufragània de la de Moià, tingué autonomia del segle XV al XX.

El castell fou propietat de la família Rodors i dels Talamanca (segles XI-XV). Passà al domini reial al segle XVII i formà una batllia de la sots-vegueria de Moià, juntament amb Ferrerons i Marfà, dita la Batllia Externa o de les Quadres Unides, que el 1843 s’uní definitivament a Moià.

Rocamora de Sant Magí

4 Respostes

(Pontils, Conca de Barberà)

Antic poble i masia, al vessant septentrional de la serra de Brufaganya, al sud del santuari de Sant Magí de Brufaganya, que fou fundat dins el seu antic terme parroquial (i per això dit abans Sant Magí de Rocamora).

L’antiga església parroquial (Sant Jaume), romànica, és en ruïnes; el segle XVII fou agregada a la de Sant Magí.

Rifà -Baix Camp-

3 Respostes

(Mont-roig del Camp, Baix Camp)

Partida i antic lloc (Rifà de Peu), a la costa (platja de Rifà), entre Miramar i la riera de Riudecanyes, on desemboca la riera de Rifà, que neix a la mola de Colldejou.

Requesens -Tarragonès-

(la Pobla de Mafumet, Tarragonès)

Antiga quadra. Formava part, el 1392, del terme de Codony.

El segle XIX fou agregada a l’actual municipi juntament amb les quadres de Camareria i del Vilar del Baró.