(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)
Despoblat (1.588 m alt), fins el 1969 del terme de Baén, situat damunt el coll de Sant Sebastià, entre les valls del barranc d’Enseu, al nord, i del riu Major, al sud.
La seva església, dedicada a sant Sebastià, depèn de la parròquia de Baén.
El lloc és esmentat l’any 1163.
(les Planes d’Hostoles, Garrotxa)
(o Sant Pere dels Camps) Antic poble, situat al sud del cap del municipi.
L’església de Sant Pere, que havia estat parròquia, esdevingué sufragània de la de les Planes.
El lloc formà part de la batllia reial d’Hostoles.
Despoblat, sobre Corçà, a l’extrem nord-oest del terme. Ha estat conegut amb els noms de Sant Llorenç d’Ares, de l’Espinalt o de la Roca. Hi romanen importants restes del castell de Sant Llorenç i de l’església de tipus romànic.
És documentat des del 1068. Entre el 1201 i el 1209 hi havia una comunitat o capítol de caire clerical a l’església de Santa Maria de Sant Llorenç, regida pel prior o ministre Simó.
El 1648 hi havia a l’església de Sant Llorenç un priorat de monges cistercenques, segurament filial de Vallverd, a Tragó, d’història desconeguda.
(Amer, Selva)
Despoblat, al sector nord-occidental del terme, a la dreta del riu Brugent, centrat per la parròquia de Sant Genís, que havia estat possessió del monestir d’Amer.
Al segle XVII era lloc reial.
(o els Vilars) Veïnat, en vies de despoblament, situat als vessants meridionals del puig Sacreu (589 m alt), a la capçalera de la riera de Sant Eudald (afluent, amb la de Carreres, del Fluvià).
L’antiga església que dóna nom al lloc és esmentada al segle XIV.
(Guardiola de Berguedà, Berguedà)
(o Sant Climent de Vallcebre) Antic poble (954 m alt) i parròquia, sota els cingles de Vallcebre, dominant la confluència del riu de Saldes amb el Llobregat.
L’església és un interessant edifici romànic del segle XI, consagrada el 1040.
(Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Baix Empordà)
Despoblat, dins l’antic terme de Cruïlles. És situat als vessants nord-occidentals del puig d’Arques, al sector de les Gavarres.
L’església parroquial de Sant Cebrià era de l’arxiprestat de la Bisbal. El lloc formà part de la baronia de Cruïlles.
(ant: Saltèguel) Despoblat, a la capçalera de la vall d’Alp, al peu del coll de Mercer, que comunica les dues Cerdanyes, sota la muntanya de Saltèguet (2.013 m alt) i l’avetar de Saltèguet (que pertany al municipi de Puigcerdà).
El lloc és esmentat ja el 839 i encara existia el segle XV; la parròquia era dedicada a sant Martí. El segle XIV és esmentat el castell de Saltèguet.
Antic lloc, situat a la dreta de la ribera Salada.
Formava una parròquia i era centrat per l’església parroquial (Sant Sadurní) i pel castell de la Salsa, esmentat l’any 1025.
El segle XIX formà el municipi de la Salsa i Ogern, juntament amb les parròquies d’Ogern i de Saranyana.
(Benifallet, Baix Ebre)
Despoblat, proper a l’antic monestir de Cardó.
És esmentat al començament del segle XIII com a pertanyent a la casa de Montcada.
Al final de l’edat mitjana depenia de Benifassà i, més tard, dels carmelitans de Cardó.
Dades dels Països Catalans 